Xavier Roig

Enginyer i escriptor

S'aproximen les eleccions i han aparegut veus suggerint diverses maneres de manifestar el descontentament vers l'actuació dels partits catalans. Personalment no crec que els propers resultats electorals canviïn res. Estem davant d'un problema estructural. El sistema actual, amb tot l'entrellat que comporta (sous, interessos, privilegis, finançament, etc.) condueix indefectiblement que al capdamunt del poder polític elegit no hi hagi els millors, sinó més aviat el contrari. Mentre no canviïn les regles del joc, els individus que es presenten a les eleccions es deuran al seu partit i no pas a l'elector, i la degradació continuarà. De com reaccionar davant d'aquesta realitat hi ha opinions de tots tipus. Alguns diuen que el millor per mostrar l'enrabiada és votar en blanc. Altres propugnen l'abstenció. Voldria reflexionar-hi. [...]

En teoria, la funció de cada possible acció a l'hora d'anar a votar és clara. Però en la situació actual votar en blanc o abstenir-se més aviat semblaria una qüestió d'utilitat que no pas de principis. Què serà més eficaç per tal que els que han de reaccionar (els polítics catalans) ho facin d'una vegada? Qüestió difícil. La funció política, tan honorable en si mateixa, ha arribat al nostre país a uns nivells de prostitució difícils d'imaginar fronteres enllà. La regeneració imprescindible pot ser duta a terme pels actors actuals de manera endreçada i eficaç -la història els ho agrairia-. O bé pot ser desencadenada per qualsevol eixelebrat populista que arribi i propugni quatre bajanades. Esclar que sempre queda la pitjor alternativa: que durant uns quants decennis el país continuï davallant per aquesta decadència inconscient i tranquil·la fins que es dilueixin les seves aspiracions. Entraríem en el típic fatalisme llatinoamericà, però en versió europea (benestant i sense terrabastalls): "No cal trencar-se la closca, perquè no hi ha res a fer".

Avui, 22 de febrer 2008