Antoni Mas Segura

Catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Barcelona.

[...] l'expresident Pasqual Maragall –i Heribert Barrera, expresident del Parlament– ha demanat el vot en blanc. I de motius, no en falten, atès el comportament d'alguns caps de llista.

Així, els dos principals partits espanyols han obert una subhasta per veure qui dóna més (400 euros, dentista de franc, reduccions fiscals, alça de les pensions, milers de milions d'euros per a infraestructures a Madrid i Barcelona, habitatges a preu de saldo, etc.). Reapareix de nou el «cabdillisme» envoltat amb la cel·lofana del populisme que considera l'electorat menor d'edat. Es comporten com el que reparteix bagatel·les als indis per obtenir la seva submissió (el seu vot). Tanmateix, cal reconèixer que, potser forçat per les circumstàncies i per tapar les deficiències d'una ministra tan maldestra com Magdalena Álvarez, si es compleixen totes les promeses de José Luis Rodríguez Zapatero, els ciutadans d'aquest país gaudirem uns anys d'un pòsit d'inversions de l'Estat a Catalunya fins ara desconegut. Sempre que les promeses no se les endugui el vent o el canvi de signe de l'economia.[...]

No sé si les enquestes tindran raó –o com deia el consultor polític Pierre Giacometti el dia 13 a Girona, «no em fio de les enquestes, només de les que controlo directament»– o si tot plegat és una gran tramoia per fer-nos complir amb el ritual –de profunda arrel democràtica– de dipositar el vot a les urnes. [...]

Bé, que ningú es preocupi, la ciutadania d'aquest país estarà a l'altura del seu deure democràtic. Amb tota seguretat, el desencís i el malestar d'aquests darrers mesos (apagades, rodalies, el TAV, sanitat, educació, etc.) es traduiran en vots en blanc i abstenció –si la polarització per forçar el vot útil i el vot de la por no fan estralls els darrers dies–, però la majoria d'electors votaran responsablement, perquè això no és una república bananera –ni tan sols arribem a república– on el vot es compra amb promeses destinades a no complir-se i elevades dosis de populisme. [...]

El Punt, 19 de febrer de 2008