Narcís Oliveres i Terrades

Doctor en Dret

[...] Cada vegada que s'apropen unes eleccions es percep el temor de l'abstenció, del fantasma de l'abstenció. Els partits polítics intenten combatre-la avant-match i s'esforcen a denunciar-ne els efectes perniciosos. No obstant, el fenomen abstencionista s'incrementa i els missatges electorals inclouen seriosos advertiments antiabstencionistes. S'ha de tenir molt present que pot revestir causes diverses. Pot reflectir una passivitat pura i simple i és en aquest sentit que s'ha de combatre. O pot revestir un caràcter actiu i militant, quan és un acte conscient i motivat amb la intenció de mostrar una voluntat política. En les eleccions legislatives del 9 de març, però, ha aparegut, amb intensitat, un altre fenomen: la recomanació del vot en blanc, el qual sol ser classificat a mig camí entre l'abstenció i la participació electoral i considerat com un acte pel qual l'elector manifesta la seva incapacitat o el seu refús de fer una opció entre les ofertes polítiques que se li plantegen. Jo discrepo d'aquesta apreciació, ja que, a diferència de l'abstenció pura i simple i del vot nul, amb el vot en blanc no es posa en dubte ni el sistema electoral, ni les eleccions en què s'expressa. Si bé en si mateix no és una novetat, sí que ho és que el recomanin rellevants personalitats polítiques, com ara l'expresident del Parlament Heribert Barrera i l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall. Les seves recomanacions són indicatives de la inadequada consideració del vot en blanc com a incapacitat o refús de fer una opció. [...]

Se'ns fan promeses. Se'ns hauria de fer referència a les promeses anteriors i justificar per què no s'han complert, la causa de l'incompliment. I ens trobem amb un panorama radicalment distint. Molt poca cosa sobre els envits de fons, molt sobre la imatge dels caps de llista.

No es pot ignorar l'existència de l'abstencionisme electoral, però tant en les anàlisis que es fan o es faran després de celebrades les eleccions com en els arguments que s'utilitzen per combatre'l abans de la celebració s'ha de tenir molt present que pot reflectir causes diverses i, fins i tot, molt contradictòries, com ara una simple passivitat de ciutadans que per raó de la seva particular circumstància no se senten interessats per la vida pública. O que pot revestir un caràcter actiu i militant quan és un acte polític conscient i motivat amb la intenció d'expressar un refús dels polítics en competició, del presumpte candidat a la presidència del govern en la llista que podria ser de la seva preferència ideològica, la no-acceptació de les llistes tancades i tantes altres.

Les motivacions del vot en blanc també poden ser múltiples i algunes d'elles poden ser coincidents amb les de l'abstenció, però no es pot passar per alt que anar a exercir el dret de votar implica que el ciutadà que acudeix a les urnes no és passiu, no és un ciutadà resignat, manifesta una voluntat política no només de refús, implica, sobretot, el desig d'una opció que no és present en l'oferta electoral.

Els resultats electorals legitimaran una opció, la guanyadora, per governar. Però la legitimitat és mitjà i no fi. Si del procés electoral només es tingués en compte l'origen legítim dels mandats ens aturaríem a la nit electoral. Determinat el guanyador, comença el temps polític i aquest ha de ser el temps d'eficàcia institucional. Aquest guanyador haurà de tenir en compte totes les opcions que s'hauran manifestat. [...] Si a l'escrutini apareix una quantitat apreciable de vots en blanc, seran interessants les anàlisis que se'n facin.

El Punt, 17 de febrer 2008