Juli Capella

Arquitecte

Cada vegada que arriben les eleccions recorro sense entusiasme el producte del mercat. No trempo de cap manera. Al final acostumo a comprar el menys dolent. Crec que amb aquest mateix poc entusiasme vota molta gent. És una llàstima, hauria de ser un acte il.lusionant. Però sempre falta una opció.
Un grup de gent motivada vol forrar les papereres de la ciutat amb l'eslògan Dipositi aquí el vot. Realment hi deu haver poca diferència amb el fet de ficar-lo en una urna...
Si analitzem les propostes dels partits, solen ser tan coincidents que podrien intercanviar-se amb petits matisos. I ja sabem que el monocultiu és asfixiant, i l'alternança PP- PSOE, cancerosa. La biodiversitat és garantia d'equilibri: com més espècies, millor. Falten no un, sinó 10, 20, 1.000 partits diferents. Falta un partit on no hi hagi aparell, on no triomfin els intrigants, on no hi hagi draps bruts... Encara que potser això és impossible precisament en un partit polític. ¿I si el que ja no té sentit és precisament l'estructura de partit? Igual que ja no serveixen els sindicats tradicionals, ni l'aristocràcia, ni el monoteisme, ja no serveixen els partits polítics per transformar la societat. Tenim pendent trobar un altre procediment de participació, on notem la importància de la nostra opinió amb decisions lliures i flexibles, amb moviments específics d'adscripció individual. L'estafa aquesta de seduir-nos una vegada cada quatre anys, per després oblidar-nos i incomplir sistemàticament les promeses sense pudor, s'ha d'acabar. Adéu als rígids partits tradicionals. Benvinguts siguin els nous mecanismes de participació personal.

El Periódico, 27 de febrer de 2008