El País, 30 de gener 2008
Marta Lasalas
Periodista
No sóc gens partidària de les firetes de festa major. Trobo que rere dels globus a sis euros, la música hortera a tota pastilla i els núvols de sucre de color rosa s’amaga, en realitat, un paisatge molt trist. Per això no entenc aquest encaparrament dels líders de PSOE i PP a convertir les seves (pre)campanyes en una mena de tómbola itinerant on s’intenta entabanar el personal, no amb rampoines de peluix, sinó amb els diners del contribuent.
Avui, 29 de gener 2008
Jordi Sánchez
Periodista
Lamentablement el període preelectoral s'ha convertit en l'escenari de les afirmacions més grolleres per a la vida política, on la rigorositat dels candidats decreix fins a aproximar-se a la seva desaparició. I lògicament aquestes actituds arriben i contaminen la normalitat institucional, que no pot escapar-se de les lògiques electoralistes. […]
Lamentablement el període preelectoral s'ha convertit en l'escenari de les afirmacions més grolleres per a la vida política, on la rigorositat dels candidats decreix fins a aproximar-se a la seva desaparició. I lògicament aquestes actituds arriben i contaminen la normalitat institucional, que no pot escapar-se de les lògiques electoralistes. […]
Avui, 25 de gener 2008
El vot en blanc
Pol Ferrús
(Ciutadà, Barcelona)
Donada la insatisfacció general produïda per l'actual govern espanyol i la insensatesa de l'oposició, considero que l'única opció per fer front a la incompetència dels representants polítics de l'Estat al qual malauradament pertanyem és recórrer al vot en blanc. Ja sigui com a expressió de rebuig o bé com a desig de canvi. Però abans de res sol·licito que s'expliqui la incidència del vot en blanc en l'escrutini final, ja que desconec si implica un benefici per a la majoria o bé per a les minories. Agrairé que algun expert en la matèria m'ho aclareixi, vist que és una qüestió d'interès general, com a mínim dins la comunitat universitària, de la qual formo part.
Avui, 18 de gener 2008
Luis Fernando Turrens Díaz
(Ciutadà, Tarragona)
Voldria respondre la carta de Pol Ferrús del divendres 18 de gener en què preguntava sobre la incidència del vot en blanc en unes eleccions.
A les eleccions al Congrés, els escons es comencen a repartir (mitjançant un sistema anomenat llei d'Hondt) només entre aquelles candidatures que han obtingut el 3% o més dels vots vàlids (o sigui, excloent els nuls). Així, com més gran sigui el nombre de vots nuls, més es reduirà el percentatge de vots de totes les candidatures.
Tenint en compte això, es pot dir que el vot en blanc perjudica els partits petits, ja que els és més difícil apropar-se a l'esmentat 3%. Per als partits grans l'efecte del vot en blanc és menyspreable, donat que es mouen en percentatges de vots molt per sobre de la xifra límit. Un cas extrem, però, en què el vot en blanc podria afectar els partits grans (i tots els altres) es produiria si el nombre de vots en blanc fos tan gran que cap partit arribés al 3%. Això, en principi, faria impossible el repartiment dels escons.
No obstant això, actualment agrupacions com Escons Insubmisos proposen una alternativa afegida a les ja clàssiques (vot a candidatura, vot en blanc, vot nul i abstenció), presentant candidatures amb la intenció de deixar buit qualsevol escó que poguessin arribar a aconseguir (renunciant al sou, és clar), com a mesura de protesta i pressió cap als polítics professionals i en un intent per canalitzar i fer visible el descontentament de la ciutadania envers la classe política que patim.
Avui, 23 de gener 2008
(Ciutadà, Barcelona)
Donada la insatisfacció general produïda per l'actual govern espanyol i la insensatesa de l'oposició, considero que l'única opció per fer front a la incompetència dels representants polítics de l'Estat al qual malauradament pertanyem és recórrer al vot en blanc. Ja sigui com a expressió de rebuig o bé com a desig de canvi. Però abans de res sol·licito que s'expliqui la incidència del vot en blanc en l'escrutini final, ja que desconec si implica un benefici per a la majoria o bé per a les minories. Agrairé que algun expert en la matèria m'ho aclareixi, vist que és una qüestió d'interès general, com a mínim dins la comunitat universitària, de la qual formo part.
Avui, 18 de gener 2008
* * *
Luis Fernando Turrens Díaz
(Ciutadà, Tarragona)
Voldria respondre la carta de Pol Ferrús del divendres 18 de gener en què preguntava sobre la incidència del vot en blanc en unes eleccions.
A les eleccions al Congrés, els escons es comencen a repartir (mitjançant un sistema anomenat llei d'Hondt) només entre aquelles candidatures que han obtingut el 3% o més dels vots vàlids (o sigui, excloent els nuls). Així, com més gran sigui el nombre de vots nuls, més es reduirà el percentatge de vots de totes les candidatures.
Tenint en compte això, es pot dir que el vot en blanc perjudica els partits petits, ja que els és més difícil apropar-se a l'esmentat 3%. Per als partits grans l'efecte del vot en blanc és menyspreable, donat que es mouen en percentatges de vots molt per sobre de la xifra límit. Un cas extrem, però, en què el vot en blanc podria afectar els partits grans (i tots els altres) es produiria si el nombre de vots en blanc fos tan gran que cap partit arribés al 3%. Això, en principi, faria impossible el repartiment dels escons.
No obstant això, actualment agrupacions com Escons Insubmisos proposen una alternativa afegida a les ja clàssiques (vot a candidatura, vot en blanc, vot nul i abstenció), presentant candidatures amb la intenció de deixar buit qualsevol escó que poguessin arribar a aconseguir (renunciant al sou, és clar), com a mesura de protesta i pressió cap als polítics professionals i en un intent per canalitzar i fer visible el descontentament de la ciutadania envers la classe política que patim.
Avui, 23 de gener 2008
* * *
Josefina Gri Espinagosa
(Ciutadana, Barcelona)
Hi ha molts ciutadans que es fan les mateixes preguntes que en Pol Ferrús, (Bústia, 18 de gener), però els polítics no tenen cap interès a informar sobre el vot en blanc, ja que la desorientació existent afavoreix els partits parlamentaris i, en canvi, pot perjudicar greument els minoritaris. El mes passat va ser el mateix Montilla, per TV3, qui va criticar l'abstenció però va aconsellar votar en blanc. Si la comunitat universitària de la qual en Pol forma part hi està interessada, hi ha coneixedors del tema disposats a informar sobre l'efectivitat, la possible alegalitat del vot en blanc i fins i tot l'única possibilitat coneguda -encara que aplicable només en alguns municipis petits del País Basc-, en què votar en blanc pot representar un vot de protesta. Per molts que siguin els descontents que pensen que, votant en blanc, protesten, els vots en blanc sempre se'ls reparteixen tots els partits majoritaris en comptes d'aconseguir escons buits, com seria lògic. Ja seria hora d'obrir un debat rigorós sobre aquest tema.
Avui, 24 de gener 2008
Miquel Roca
Advocat
Aquí, en este planteamiento, no hay espacio ni para la ilusión, ni para la esperanza, ni para la confianza. Los problemas no existen o no se habla de ellos; proponer soluciones es una práctica superada; señalar objetivos, resulta innecesario. Generar ilusión ya no es relevante; es más rentable apelar al miedo. […]
Una sociedad madura tiene derecho a conocer por qué y para qué quieren ganar los que concurren a las elecciones. Quieren conocer sus propuestas sobre los problemas que el ciudadano conoce y detecta. Quieren - en todo caso, tienen derecho- un discurso en clave positiva; de futuro, de ilusión, de esperanza. Tienen derecho a conocer de qué servirá su voto; qué se va a hacer con él.
La Vanguardia, 22 de gener 2008
Aquí, en este planteamiento, no hay espacio ni para la ilusión, ni para la esperanza, ni para la confianza. Los problemas no existen o no se habla de ellos; proponer soluciones es una práctica superada; señalar objetivos, resulta innecesario. Generar ilusión ya no es relevante; es más rentable apelar al miedo. […]
Una sociedad madura tiene derecho a conocer por qué y para qué quieren ganar los que concurren a las elecciones. Quieren conocer sus propuestas sobre los problemas que el ciudadano conoce y detecta. Quieren - en todo caso, tienen derecho- un discurso en clave positiva; de futuro, de ilusión, de esperanza. Tienen derecho a conocer de qué servirá su voto; qué se va a hacer con él.
La Vanguardia, 22 de gener 2008
Mònica Terribas
Periodista
Creure's les lleis i les institucions que les apliquen és imprescindible per construir la confiança en els partits polítics i disminuir la distància de la ciutadania respecte a la seva feina, distància que pot contribuir a deixar les urnes mig buides. Però l'aplicació fins ara de la llei [...] fa pensar que potser la preocupació dels partits per la participació a les eleccions acaba quan els toca cedir espais de poder i d'influència. Això sí, la nit del 9 de març buscaran interpretacions de l'abstenció en la meteorologia.
El Periódico, 21 de gener 2008
Creure's les lleis i les institucions que les apliquen és imprescindible per construir la confiança en els partits polítics i disminuir la distància de la ciutadania respecte a la seva feina, distància que pot contribuir a deixar les urnes mig buides. Però l'aplicació fins ara de la llei [...] fa pensar que potser la preocupació dels partits per la participació a les eleccions acaba quan els toca cedir espais de poder i d'influència. Això sí, la nit del 9 de març buscaran interpretacions de l'abstenció en la meteorologia.
El Periódico, 21 de gener 2008
Salvador Cardús i Ros
Sociòleg i periodista
Doncs bé, una campanya electoral, a través dels seus eslògans i dels noms que donarà a la realitat, no és altra cosa que un combat retòric per tal d'imposar una imatge del món prou convincent per determinar l'adhesió del ciutadà a un candidat i obtenir-ne el vot. Prou que tindrem ocasió d'anar desemmascarant aquests artificis durant les properes setmanes, però ja ens n'arriben les primeres mostres.
AVUI, 18 de gener 2008
Doncs bé, una campanya electoral, a través dels seus eslògans i dels noms que donarà a la realitat, no és altra cosa que un combat retòric per tal d'imposar una imatge del món prou convincent per determinar l'adhesió del ciutadà a un candidat i obtenir-ne el vot. Prou que tindrem ocasió d'anar desemmascarant aquests artificis durant les properes setmanes, però ja ens n'arriben les primeres mostres.
AVUI, 18 de gener 2008
Montserrat Nebrera
Diputada del PP de Catalunya
“Que un polític mentís hauria de comportar responsabilitat política, i això valdria des de Clinton fins a l’últim alcalde, i també per a Aznar”
Publicat a l'AVUI, 18 de gener 2008
“Que un polític mentís hauria de comportar responsabilitat política, i això valdria des de Clinton fins a l’últim alcalde, i també per a Aznar”
Publicat a l'AVUI, 18 de gener 2008
Joan Oliver
Periodista
Els partits polítics exerceixen un control absolut sobre tots els àmbits de la nostra vida pública. És una malaltia greu que posa en perill la nostra democràcia. Fins que no canviem el sistema electoral que dóna un poder il·limitat a les cúpules dels partits no ho arreglarem.
AVUI, 18 de gener 2008
Els partits polítics exerceixen un control absolut sobre tots els àmbits de la nostra vida pública. És una malaltia greu que posa en perill la nostra democràcia. Fins que no canviem el sistema electoral que dóna un poder il·limitat a les cúpules dels partits no ho arreglarem.
AVUI, 18 de gener 2008
Vicenç Villatoro
Escriptor i periodista
Allà on hi ha més afecció per la política hi una relació molt directa entre el vot de cada persona i el resultat final. On hi ha més desafecció, hi ha molts intermediaris -sovint els mateixos partits- entre el vot de les persones i el resultat final. Allà on hi ha més afecció per la política, molt pocs temes són exclosos del debat públic. Allà on hi ha més desafecció, hi ha veritables zones d'exclusió, coses de les quals representa que no es pot parlar, des de la immigració fins a la diversitat cultural. I aquí, entre nosaltres, hi ha moltes coses de les quals representa que està mal vist parlar-ne en una campanya electoral. Si en parles, et renyen.
AVUI, 13 de gener de 2008
Allà on hi ha més afecció per la política hi una relació molt directa entre el vot de cada persona i el resultat final. On hi ha més desafecció, hi ha molts intermediaris -sovint els mateixos partits- entre el vot de les persones i el resultat final. Allà on hi ha més afecció per la política, molt pocs temes són exclosos del debat públic. Allà on hi ha més desafecció, hi ha veritables zones d'exclusió, coses de les quals representa que no es pot parlar, des de la immigració fins a la diversitat cultural. I aquí, entre nosaltres, hi ha moltes coses de les quals representa que està mal vist parlar-ne en una campanya electoral. Si en parles, et renyen.
AVUI, 13 de gener de 2008
Jordi Sànchez
Polítoleg
Entrem de ple en la cursa electoral. Plouran promeses per tot arreu. Els ciutadans farem bé d'escoltar-les, peró sobretot de valorar si aquell qui ens ho promet fa la pinta de complir-les o no. La política també ha de guanyar prestigi pel grau de compliment de les promeses dels governants. Això no ho hauríem d'oblidar pel bé de la qualitat democràtica.
AVUI, 11 de gener 2008
Entrem de ple en la cursa electoral. Plouran promeses per tot arreu. Els ciutadans farem bé d'escoltar-les, peró sobretot de valorar si aquell qui ens ho promet fa la pinta de complir-les o no. La política també ha de guanyar prestigi pel grau de compliment de les promeses dels governants. Això no ho hauríem d'oblidar pel bé de la qualitat democràtica.
AVUI, 11 de gener 2008
Agustí Colomines
Historiador
Els vots en blanc no compten. Són una protesta estètica que va molt bé per quedar-se a gust i deixar les mans lliures als partits estatistes. Vejam si ens estenem: si el que es vol és que les coses continuïn tal com estan, potser sí que el millor és votar en blanc o abstenir-se.
El Singular digital, 8 de gener 2008
Els vots en blanc no compten. Són una protesta estètica que va molt bé per quedar-se a gust i deixar les mans lliures als partits estatistes. Vejam si ens estenem: si el que es vol és que les coses continuïn tal com estan, potser sí que el millor és votar en blanc o abstenir-se.
El Singular digital, 8 de gener 2008
Vicent Partal
Periodista
Cada país té les seues tradicions, és cert. Hi ha democràcies en què pertànyer a un partit no vol dir que hages de votar sempre allò que et diu el teu partit. Això sol passar en aquells llocs on el sistema electoral prioritza el territori sobre l'aparell polític i on els polítics, per tradició o per imposició legal, han de retre comptes clars i permanents als seus electors.
A nosaltres, i en això no ens diferenciem gaire al nord o al sud, ens ha tocat la contrària. En el nostre cas qui decideix qui va en la llista és l'aparell del partit, qui fa la campanya és l'aparell del partit, qui ordena per on ha de fer la seua tasca el polític és l'aparell del partit i qui acaba decidint què cal votar en cada cas és l'aparell del partit. Tan exagerat és això que a voltes pense que els diputats no caldria ni que anaren al parlament. Que pacten els seus caps i que el vot de cada cap de llista valga pels vots que té el seu partit. El resultat seria sempre el mateix. [...]
Les llistes tancades i el control polític de les institucions parlamentàries per les elits dels partits crec, personalment, que fan molt de mal al sistema. Que motiven molta desafecció, per dir-ho amb la frase de moda.
Vilaweb, 24 de desembre 2007
Cada país té les seues tradicions, és cert. Hi ha democràcies en què pertànyer a un partit no vol dir que hages de votar sempre allò que et diu el teu partit. Això sol passar en aquells llocs on el sistema electoral prioritza el territori sobre l'aparell polític i on els polítics, per tradició o per imposició legal, han de retre comptes clars i permanents als seus electors.
A nosaltres, i en això no ens diferenciem gaire al nord o al sud, ens ha tocat la contrària. En el nostre cas qui decideix qui va en la llista és l'aparell del partit, qui fa la campanya és l'aparell del partit, qui ordena per on ha de fer la seua tasca el polític és l'aparell del partit i qui acaba decidint què cal votar en cada cas és l'aparell del partit. Tan exagerat és això que a voltes pense que els diputats no caldria ni que anaren al parlament. Que pacten els seus caps i que el vot de cada cap de llista valga pels vots que té el seu partit. El resultat seria sempre el mateix. [...]
Les llistes tancades i el control polític de les institucions parlamentàries per les elits dels partits crec, personalment, que fan molt de mal al sistema. Que motiven molta desafecció, per dir-ho amb la frase de moda.
Vilaweb, 24 de desembre 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
