Periodista i escriptor
¿Cuándo fue la última vez que usted votó a favor de algo? [...] Porque si no protesta, se entiende que es porque le place. Por eso, el desprecio debería ir tomando carácter de derecho político. Nos faltan aún formas de manifestarlo.
La Vanguardia, 23 de febrer de 2008
Entelèquia democràtica
Lluís Esquena
Ciutadà, Torroella de Montgrí
Mentre en un debat electoral cap dels dos contrincants sigui capaç de dir que «vostè té raó» o «ens hem equivocat»; mentre els ciutadans, en contestar una enquesta posterior al debat, sistemàticament considerem com a guanyador aquell pel qual votem habitualment, en lloc d'inclinar-nos pel que objectivament ho hagi fet millor; mentre en unes eleccions votem amb les vísceres i en funció de fílies i fòbies, en comptes de fer-ho en funció de programes i credibilitat dels candidats, i mentre que, guanyi qui guanyi, la principal activitat de l'oposició sigui oposar-se al que faci el govern i la del govern actuar com a oposició de l'oposició, afirmar que el nostre és un país democràtic no deixa de ser una entelèquia.
El Punt, 29 de febrer de 2008
Ciutadà, Torroella de Montgrí
Mentre en un debat electoral cap dels dos contrincants sigui capaç de dir que «vostè té raó» o «ens hem equivocat»; mentre els ciutadans, en contestar una enquesta posterior al debat, sistemàticament considerem com a guanyador aquell pel qual votem habitualment, en lloc d'inclinar-nos pel que objectivament ho hagi fet millor; mentre en unes eleccions votem amb les vísceres i en funció de fílies i fòbies, en comptes de fer-ho en funció de programes i credibilitat dels candidats, i mentre que, guanyi qui guanyi, la principal activitat de l'oposició sigui oposar-se al que faci el govern i la del govern actuar com a oposició de l'oposició, afirmar que el nostre és un país democràtic no deixa de ser una entelèquia.
El Punt, 29 de febrer de 2008
Per una abstenció crítica
Ernest Riera.
Ciutadà, Castelló d'Empúries
Votar és un dret de tots els ciutadans, però també és un deure fer-ho amb responsabilitat per a nosaltres mateixos, pels altres i en general pel nostre país. I en aquest sentit, donar el poder polític a qui no el mereix perquè reiteradament l'ha malbaratat és el veritable error de menfotisme i de conformisme. Continuem sent coresponsables i culpables del pactisme i del conformisme amb Espanya o prenem una posició de força nova com a poble?
Cap força política de les que es presenten a les eleccions espanyoles mereix la confiança dels ciutadans catalans perquè totes, d'una manera o d'una altra, no han demostrat en tots els anys de la seva existència que estan preparades per utilitzar el poder polític per bé de tota la societat catalana.
Per tots aquests fets dic que les forces polítiques que es presenten a les pròximes eleccions espanyoles ja no responen a les necessitats de la ciutadania i per tant cal un canvi radical en el sistema, cal que sorgeixi una nova opció política amb prou força per donar resposta a aquesta necessitat i així canviar de soca-rel el model polític actual. Per reclamar aquest canvi a les següents eleccions, a la ciutadania només ens queda un camí polític, l'abstenció crítica! Abstenir-se de votar és una opció coherent i compromesa amb el dret de votar i el deure de fer-ho amb responsabilitat. Si no existeix cap força política que mereixi el vot dels ciutadans, no cal votar. Són molt més irresponsables i passotes les opcions conformistes de vot i el vot útil. D'altra banda, cal reclamar més respecte pel fet abstencionista, ja que aquesta opció és tan legítima com qualsevol altra i per tant mereix el mateix respecte. La societat no pot continuar acceptant que la classe política no assumeixi la seva responsabilitat en aquest sentit ja que és per la seva manca de mèrits polítics i administratius que existeix.
El Punt, 29 de febrer de 2008
Ciutadà, Castelló d'Empúries
Votar és un dret de tots els ciutadans, però també és un deure fer-ho amb responsabilitat per a nosaltres mateixos, pels altres i en general pel nostre país. I en aquest sentit, donar el poder polític a qui no el mereix perquè reiteradament l'ha malbaratat és el veritable error de menfotisme i de conformisme. Continuem sent coresponsables i culpables del pactisme i del conformisme amb Espanya o prenem una posició de força nova com a poble?
Cap força política de les que es presenten a les eleccions espanyoles mereix la confiança dels ciutadans catalans perquè totes, d'una manera o d'una altra, no han demostrat en tots els anys de la seva existència que estan preparades per utilitzar el poder polític per bé de tota la societat catalana.
Per tots aquests fets dic que les forces polítiques que es presenten a les pròximes eleccions espanyoles ja no responen a les necessitats de la ciutadania i per tant cal un canvi radical en el sistema, cal que sorgeixi una nova opció política amb prou força per donar resposta a aquesta necessitat i així canviar de soca-rel el model polític actual. Per reclamar aquest canvi a les següents eleccions, a la ciutadania només ens queda un camí polític, l'abstenció crítica! Abstenir-se de votar és una opció coherent i compromesa amb el dret de votar i el deure de fer-ho amb responsabilitat. Si no existeix cap força política que mereixi el vot dels ciutadans, no cal votar. Són molt més irresponsables i passotes les opcions conformistes de vot i el vot útil. D'altra banda, cal reclamar més respecte pel fet abstencionista, ja que aquesta opció és tan legítima com qualsevol altra i per tant mereix el mateix respecte. La societat no pot continuar acceptant que la classe política no assumeixi la seva responsabilitat en aquest sentit ja que és per la seva manca de mèrits polítics i administratius que existeix.
El Punt, 29 de febrer de 2008
Juli Capella
Arquitecte
Cada vegada que arriben les eleccions recorro sense entusiasme el producte del mercat. No trempo de cap manera. Al final acostumo a comprar el menys dolent. Crec que amb aquest mateix poc entusiasme vota molta gent. És una llàstima, hauria de ser un acte il.lusionant. Però sempre falta una opció.
Un grup de gent motivada vol forrar les papereres de la ciutat amb l'eslògan Dipositi aquí el vot. Realment hi deu haver poca diferència amb el fet de ficar-lo en una urna...
Si analitzem les propostes dels partits, solen ser tan coincidents que podrien intercanviar-se amb petits matisos. I ja sabem que el monocultiu és asfixiant, i l'alternança PP- PSOE, cancerosa. La biodiversitat és garantia d'equilibri: com més espècies, millor. Falten no un, sinó 10, 20, 1.000 partits diferents. Falta un partit on no hi hagi aparell, on no triomfin els intrigants, on no hi hagi draps bruts... Encara que potser això és impossible precisament en un partit polític. ¿I si el que ja no té sentit és precisament l'estructura de partit? Igual que ja no serveixen els sindicats tradicionals, ni l'aristocràcia, ni el monoteisme, ja no serveixen els partits polítics per transformar la societat. Tenim pendent trobar un altre procediment de participació, on notem la importància de la nostra opinió amb decisions lliures i flexibles, amb moviments específics d'adscripció individual. L'estafa aquesta de seduir-nos una vegada cada quatre anys, per després oblidar-nos i incomplir sistemàticament les promeses sense pudor, s'ha d'acabar. Adéu als rígids partits tradicionals. Benvinguts siguin els nous mecanismes de participació personal.
El Periódico, 27 de febrer de 2008
Cada vegada que arriben les eleccions recorro sense entusiasme el producte del mercat. No trempo de cap manera. Al final acostumo a comprar el menys dolent. Crec que amb aquest mateix poc entusiasme vota molta gent. És una llàstima, hauria de ser un acte il.lusionant. Però sempre falta una opció.
Un grup de gent motivada vol forrar les papereres de la ciutat amb l'eslògan Dipositi aquí el vot. Realment hi deu haver poca diferència amb el fet de ficar-lo en una urna...
Si analitzem les propostes dels partits, solen ser tan coincidents que podrien intercanviar-se amb petits matisos. I ja sabem que el monocultiu és asfixiant, i l'alternança PP- PSOE, cancerosa. La biodiversitat és garantia d'equilibri: com més espècies, millor. Falten no un, sinó 10, 20, 1.000 partits diferents. Falta un partit on no hi hagi aparell, on no triomfin els intrigants, on no hi hagi draps bruts... Encara que potser això és impossible precisament en un partit polític. ¿I si el que ja no té sentit és precisament l'estructura de partit? Igual que ja no serveixen els sindicats tradicionals, ni l'aristocràcia, ni el monoteisme, ja no serveixen els partits polítics per transformar la societat. Tenim pendent trobar un altre procediment de participació, on notem la importància de la nostra opinió amb decisions lliures i flexibles, amb moviments específics d'adscripció individual. L'estafa aquesta de seduir-nos una vegada cada quatre anys, per després oblidar-nos i incomplir sistemàticament les promeses sense pudor, s'ha d'acabar. Adéu als rígids partits tradicionals. Benvinguts siguin els nous mecanismes de participació personal.
El Periódico, 27 de febrer de 2008
Pere Agramunt
Periodista
[...] És clar que molta gent tendirà a allargar la mà amb un sobre ple de noms i cognoms per donar suport al menys dolent dels sistemes polítics (sense parar-se a pensar, potser, que d'aquesta manera estaran donant joc als polítics més dolents del nostre sistema).
Ni els gats tenen tantes vides ni les caixes d'estalvi tant de crèdit com la classe política de l'estat al qual pertanyem. Definitivament, hauríem de quedar en blanc.
El Punt, 28 de febrer de 2008
[...] És clar que molta gent tendirà a allargar la mà amb un sobre ple de noms i cognoms per donar suport al menys dolent dels sistemes polítics (sense parar-se a pensar, potser, que d'aquesta manera estaran donant joc als polítics més dolents del nostre sistema).
Ni els gats tenen tantes vides ni les caixes d'estalvi tant de crèdit com la classe política de l'estat al qual pertanyem. Definitivament, hauríem de quedar en blanc.
El Punt, 28 de febrer de 2008
Jordi Grau
Periodista
[...] la majoria es declara cansada d'una campanya que no ha arribat ni tan sols a la meitat. Però hi ha coses a les quals és difícil acostumar-se, com ara la manera barroera que alguns tenen de mentir. D'una manera o altra està acceptat que en política mai acabes dient tota la veritat, però mentir descaradament és tota una altra cosa. [...]
El Punt, 28 de febrer de 2008
[...] la majoria es declara cansada d'una campanya que no ha arribat ni tan sols a la meitat. Però hi ha coses a les quals és difícil acostumar-se, com ara la manera barroera que alguns tenen de mentir. D'una manera o altra està acceptat que en política mai acabes dient tota la veritat, però mentir descaradament és tota una altra cosa. [...]
El Punt, 28 de febrer de 2008
Miquel Pairolí
Periodista
A mesura que avança aquesta campanya electoral, fa la sensació que a Catalunya no augmenta pas la temperatura política sinó més aviat un sentiment d'estranyesa, d'indiferència, fins de perplexitat. [...] Que facin el que vulguin, que diguin el que vulguin... És una actitud que es va estenent. Si no fos perquè la possibilitat que a Espanya torni a governar el PP mobilitzarà molt vot a la contra, l'absència a les urnes seria notable. En diem absència més que abstenció perquè l'abstenció encara pot tenir un sentit polític, mentre que l'absència només denota indiferència, pura indiferència.
El Punt, 28 de febrer de 2008
A mesura que avança aquesta campanya electoral, fa la sensació que a Catalunya no augmenta pas la temperatura política sinó més aviat un sentiment d'estranyesa, d'indiferència, fins de perplexitat. [...] Que facin el que vulguin, que diguin el que vulguin... És una actitud que es va estenent. Si no fos perquè la possibilitat que a Espanya torni a governar el PP mobilitzarà molt vot a la contra, l'absència a les urnes seria notable. En diem absència més que abstenció perquè l'abstenció encara pot tenir un sentit polític, mentre que l'absència només denota indiferència, pura indiferència.
El Punt, 28 de febrer de 2008
Toc, toc
Agapit Alonso
Ciutadà, Salt
És el soroll que fa el cofre d'algun partit polític quan li donem petits cops amb la mà closa; malgrat que ens omplin de promeses, sempre l'arca arriba gairebé buida.
El Punt, 28 de febrer de 2008
Ciutadà, Salt
És el soroll que fa el cofre d'algun partit polític quan li donem petits cops amb la mà closa; malgrat que ens omplin de promeses, sempre l'arca arriba gairebé buida.
El Punt, 28 de febrer de 2008
Votar? qui? per què?
Mariona Camarillas
Ciutadana, Cassà de la Selva
Amb uns, no hi combrego, amb uns altres, encara menys, i els meus m'han decebut tant, que aquest cop no hi ha polític que em faci anar a votar. Senyors polítics, estalviïn promeses que diuen en va. Ja no ens podem creure tot el que prometen i no compleixen. Ho sento pel meu país petit.
El Punt, 27 de febrer de 2008
Ciutadana, Cassà de la Selva
Amb uns, no hi combrego, amb uns altres, encara menys, i els meus m'han decebut tant, que aquest cop no hi ha polític que em faci anar a votar. Senyors polítics, estalviïn promeses que diuen en va. Ja no ens podem creure tot el que prometen i no compleixen. Ho sento pel meu país petit.
El Punt, 27 de febrer de 2008
Sancionar els polítics?
Quim Oller
Ciutadà, Girona
Ja ha començat la campanya electoral i els polítics esmercen els seus esforços a demanar el nostre vot. En aquest i altres diaris s'han publicat articles en els quals es defensa el vot en blanc o el nul com l'única possibilitat per a l'electorat català, molts fonamentats en argumentacions utilitaristes (el vot més útil). Ara bé, només hem de considerar l'utilitarisme? La llei orgànica del règim electoral estableix en l'article 51.2 que la campanya electoral dura 15 dies, i en l'article 53 diu que no es poden realitzar actes electoralistes fora de la campanya. L'article 144.1 estableix que qui ho faci pot ser sancionat amb una multa de 180,30 € a 1.803,04 €, i l'article 151 diu que l'inici del procés sancionador es realitza a través de la llei d'enjudiciament penal, és a dir, que s'ha d'interposar una denúncia. Tinc la sensació que els polítics fa mesos que han començat la campanya electoral, perquè tot i que no han demanat el vot directament abans del dia oficial d'inici de campanya, des del mes de desembre, com a mínim, que dia sí dia també no han parat de llançar missatges clarament electoralistes. Totes les propostes del que passarà si guanyen les eleccions, les han formulades abans de l'inici de la campanya. I aquí no passa res!!! Potser perquè ningú s'atreveix a presentar la demanda judicial?Per altra banda, els ciutadans hem de circular per les carreteres a una velocitat determinada perquè si no l'autoritat competent ens sanciona, no es pot fumar en locals públics, no es pot donar un clatellot al nen perquè deixi de fer l'enze, no... Però els polítics fa mesos que van a més de 300 per hora i ningú s'atreveix a denunciar-los. Com podem confiar en uns dirigents que de manera sistemàtica infringeixen la llei que ells mateixos han aprovat? És cert que el càstig, una multa de fins a 1.803,04 €, no els suposa cap gran despesa, però i si tinguessin una denúncia per cada proclama electoralista prèvia a la campanya? Jo no ho faré per desconeixement del sistema judicial, però si algú s'hi atreveix, té tot el meu suport. Amb aquest panorama, demano el vot en blanc, perquè demostrarem la nostra educació democràtica i el nostre descontentament amb els actuals dirigents. O potser fóra millor la mirada punyent de la indiferència amb la negativa a exercir el dret electoral?
El Punt, 27 de febrer de 2008
Ciutadà, Girona
Ja ha començat la campanya electoral i els polítics esmercen els seus esforços a demanar el nostre vot. En aquest i altres diaris s'han publicat articles en els quals es defensa el vot en blanc o el nul com l'única possibilitat per a l'electorat català, molts fonamentats en argumentacions utilitaristes (el vot més útil). Ara bé, només hem de considerar l'utilitarisme? La llei orgànica del règim electoral estableix en l'article 51.2 que la campanya electoral dura 15 dies, i en l'article 53 diu que no es poden realitzar actes electoralistes fora de la campanya. L'article 144.1 estableix que qui ho faci pot ser sancionat amb una multa de 180,30 € a 1.803,04 €, i l'article 151 diu que l'inici del procés sancionador es realitza a través de la llei d'enjudiciament penal, és a dir, que s'ha d'interposar una denúncia. Tinc la sensació que els polítics fa mesos que han començat la campanya electoral, perquè tot i que no han demanat el vot directament abans del dia oficial d'inici de campanya, des del mes de desembre, com a mínim, que dia sí dia també no han parat de llançar missatges clarament electoralistes. Totes les propostes del que passarà si guanyen les eleccions, les han formulades abans de l'inici de la campanya. I aquí no passa res!!! Potser perquè ningú s'atreveix a presentar la demanda judicial?Per altra banda, els ciutadans hem de circular per les carreteres a una velocitat determinada perquè si no l'autoritat competent ens sanciona, no es pot fumar en locals públics, no es pot donar un clatellot al nen perquè deixi de fer l'enze, no... Però els polítics fa mesos que van a més de 300 per hora i ningú s'atreveix a denunciar-los. Com podem confiar en uns dirigents que de manera sistemàtica infringeixen la llei que ells mateixos han aprovat? És cert que el càstig, una multa de fins a 1.803,04 €, no els suposa cap gran despesa, però i si tinguessin una denúncia per cada proclama electoralista prèvia a la campanya? Jo no ho faré per desconeixement del sistema judicial, però si algú s'hi atreveix, té tot el meu suport. Amb aquest panorama, demano el vot en blanc, perquè demostrarem la nostra educació democràtica i el nostre descontentament amb els actuals dirigents. O potser fóra millor la mirada punyent de la indiferència amb la negativa a exercir el dret electoral?
El Punt, 27 de febrer de 2008
Vicent Partal
Periodista
I d'això en diuen debat?
Allò que m'espanta més de debats com el que ens van oferir ahir Rajoy i Zapatero és que cap dels dos tinga la més mínima intenció de modificar el seu discurs. Un debat hauria de ser un diàleg, i a un diàleg hi vas amb la voluntat de posar a examen el que tu penses, fins o tot amb ganes que el contrincant et regale arguments que milloren el teu. Això era el que s'entenia abans per debat. Ara sembla que no.
Ara hi ha unes pautes que ho marquen tot i impedeixen fins i tot el moderador fer de moderador. Però més enllà de les pautes hi ha l'enfrontament a mort. És una guerra i no una confrontació civil. No es tracta de veure quines idees són les millors, sinó de saber qui enfonsa a qui. I no hi ha cap voluntat d'escolta. L'escolta queda substituïda per una amatent disposició a observar el contrari només pendent de per on l'enganxaràs per a fer-lo volar d'un bac. Hi ha uns arguments parats en papers més que treballats que els candidats escampen per la taula, i després d'això només esperen el moment de glòria: aquell en què poden ensenyar un powerpoint qualsevol mentre li diuen al contrincant, posant cara de restrenyiment, que menteix, i que "allò", aquell paper passat per una vulgar impressora, n'és la prova.
I d'això tan poc civilitzat en diuen debat i fan gran escarafall. I tots en parlem, i qui dia passa any empeny, i això cada vegada és més cru i tira més a restringir la pluralitat i fer escassa i prima la dissidència. ¿Han notat, parle d'això, que en aquestes eleccions el bipartidisme és tan espès que ja ni tan sols ens referim al PSOE i al PP sinó a Zapatero i a Rajoy?
Vilaweb, 26 de febrer del 2008
I d'això en diuen debat?
Allò que m'espanta més de debats com el que ens van oferir ahir Rajoy i Zapatero és que cap dels dos tinga la més mínima intenció de modificar el seu discurs. Un debat hauria de ser un diàleg, i a un diàleg hi vas amb la voluntat de posar a examen el que tu penses, fins o tot amb ganes que el contrincant et regale arguments que milloren el teu. Això era el que s'entenia abans per debat. Ara sembla que no.
Ara hi ha unes pautes que ho marquen tot i impedeixen fins i tot el moderador fer de moderador. Però més enllà de les pautes hi ha l'enfrontament a mort. És una guerra i no una confrontació civil. No es tracta de veure quines idees són les millors, sinó de saber qui enfonsa a qui. I no hi ha cap voluntat d'escolta. L'escolta queda substituïda per una amatent disposició a observar el contrari només pendent de per on l'enganxaràs per a fer-lo volar d'un bac. Hi ha uns arguments parats en papers més que treballats que els candidats escampen per la taula, i després d'això només esperen el moment de glòria: aquell en què poden ensenyar un powerpoint qualsevol mentre li diuen al contrincant, posant cara de restrenyiment, que menteix, i que "allò", aquell paper passat per una vulgar impressora, n'és la prova.
I d'això tan poc civilitzat en diuen debat i fan gran escarafall. I tots en parlem, i qui dia passa any empeny, i això cada vegada és més cru i tira més a restringir la pluralitat i fer escassa i prima la dissidència. ¿Han notat, parle d'això, que en aquestes eleccions el bipartidisme és tan espès que ja ni tan sols ens referim al PSOE i al PP sinó a Zapatero i a Rajoy?
Vilaweb, 26 de febrer del 2008
"Maragall ens hauria de votar si vol protestar"
Entrevista: Sebastià Llorach, candidat per Barcelona d'Escons Insubmisos (per Xavi Tedó)
PROTESTA · "Si obtenim un escó el deixarem buit, perquè se’ns vota per no anar-hi" ABSTENCIÓ · "Hauria de ser molt alta perquè fos efectiva" VOTAR · "El vot en blanc és simbòlic, nosaltres defensem el vot en blanc computable"
Si hi ha alguna candidatura atípica a Catalunya en aquests comicis és la d’Escons Insubmisos. El seu candidat és l’únic que vol obtenir un escó per no fer-lo servir. L’objectiu d’aquesta rebel·lió democràtica és deixar l’hemicicle mig buit, i no perquè ses senyories facin campana.
Què reclama el vostre partit?
Volem crear un forma de castigar els polítics en el seu conjunt representant democràticament els ciutadans no representats. Si obtenim un escó, el deixarem buit i no cobrarem la remuneració que ens pertoca. Només l’agafaríem perquè no anés a parar a un altre partit, però no aniríem al Congrés, perquè se’ns vota per no anar-hi.
Parlen de dissoldre’s també. Quan la llei electoral prevegi aquesta representació, abans no, perquè no serviria de res.
S’oposen a l’abstenció?
No és la millor opció. L’abstenció hauria de ser molt alta, d’un 80%, perquè fos efectiva. Tampoc defensem, però, que s’hagi de votar quasi de manera obligada, com una imposició.
Què els sembla el vot en blanc?
El vot en blanc és simbòlic, no té cap efecte, perquè no té representació. Nosaltres defensem el vot en blanc computable. Un escó buit té una força, perquè es fa visible a l’hemicicle.
Pasqual Maragall el reivindica.
Ell ha dit que votarà en blanc perquè no hi ha cap partit que el convenci. S’hauria d’haver dirigit a nosaltres, però sembla que els partits que no tenim representació no existim. Maragall ens hauria de votar, si vol fer un vot de protesta.
El vot nul no afavoreix els grans.
Ha sigut molt útil per demostrar la força d’un partit il·legalitzat. És millor que el vot en blanc, que afavoreix els partits grans en detriment dels petits, però costa saber per què s’ha produït.
Avui, 26 de febrer del 2008
PROTESTA · "Si obtenim un escó el deixarem buit, perquè se’ns vota per no anar-hi" ABSTENCIÓ · "Hauria de ser molt alta perquè fos efectiva" VOTAR · "El vot en blanc és simbòlic, nosaltres defensem el vot en blanc computable"
Si hi ha alguna candidatura atípica a Catalunya en aquests comicis és la d’Escons Insubmisos. El seu candidat és l’únic que vol obtenir un escó per no fer-lo servir. L’objectiu d’aquesta rebel·lió democràtica és deixar l’hemicicle mig buit, i no perquè ses senyories facin campana.
Què reclama el vostre partit?
Volem crear un forma de castigar els polítics en el seu conjunt representant democràticament els ciutadans no representats. Si obtenim un escó, el deixarem buit i no cobrarem la remuneració que ens pertoca. Només l’agafaríem perquè no anés a parar a un altre partit, però no aniríem al Congrés, perquè se’ns vota per no anar-hi.
Parlen de dissoldre’s també. Quan la llei electoral prevegi aquesta representació, abans no, perquè no serviria de res.
S’oposen a l’abstenció?
No és la millor opció. L’abstenció hauria de ser molt alta, d’un 80%, perquè fos efectiva. Tampoc defensem, però, que s’hagi de votar quasi de manera obligada, com una imposició.
Què els sembla el vot en blanc?
El vot en blanc és simbòlic, no té cap efecte, perquè no té representació. Nosaltres defensem el vot en blanc computable. Un escó buit té una força, perquè es fa visible a l’hemicicle.
Pasqual Maragall el reivindica.
Ell ha dit que votarà en blanc perquè no hi ha cap partit que el convenci. S’hauria d’haver dirigit a nosaltres, però sembla que els partits que no tenim representació no existim. Maragall ens hauria de votar, si vol fer un vot de protesta.
El vot nul no afavoreix els grans.
Ha sigut molt útil per demostrar la força d’un partit il·legalitzat. És millor que el vot en blanc, que afavoreix els partits grans en detriment dels petits, però costa saber per què s’ha produït.
Avui, 26 de febrer del 2008
Quim Monzó
Escriptor
[...] Casi que dan ganas de ir a votar. Pero ¿por quién que luego no vaya a la suya y te deje con un palmo de narices?
La Vanguardia, 25 de febrer del 2008
[...] Casi que dan ganas de ir a votar. Pero ¿por quién que luego no vaya a la suya y te deje con un palmo de narices?
La Vanguardia, 25 de febrer del 2008
Genís Sinca
Escriptor
La tesi Maragall del "vot en blanc" m'ha fet pensar en una escena electoral memorable, entre pare i fill, que vaig presenciar el 2001 en un col·legi públic romà, quan era corresponsal per a l'AVUI a Itàlia. El noiet, un fanciullo de 18-19 anys, desganat davant l'estesa atabaladora de butlletes dels partits, més de 40!, va dir al seu pare que votaria en blanc en senyal de protesta, que la política era una truffa (estafa) i que sempre guanyaven els mateixos. "Sei un deficiente!", l'increpà el pare, a l'estil més purament romà. "Et sembla poca l'oferta? -li deia-; el vot en blanc és un vot perdut, engloba un arc massa ampli de protesta, i tampoc no defineix la teva: ningú no sabrà de què et queixes exactament".
Mig convençut, però, el deficiente tampoc no sabia quin partit escollir, així que el pare s'oferí voluntariós a triar per ell (com sovint passa, per cert, amb molts avis i jovenets): pedagògicament, l'home posà una butlleta de Forza Italia al sobre del xicot. "Va fan culo, Berlusca!", protestà el noi. "Ah!", va fer el pare, amb satisfacció: "Almenys ara ja saps a qui no vols votar". Seguidament, va haver-hi un esvalot considerable a la sala, una mena de discussió veïnal animadíssima al voltant del futur del món i d'Itàlia. Al final, el noiet, després de repassar la variada gamma política que se li oferia, davant la desolació paterna va decantar-se pel "Partito Comunista Italiano Marxista-Leninista". Vaig seguir pare i fill a l'exterior del col·legi: "Almenys ara -exclamava l'home-, el meu fill ja no és un deficiente. Ara només és un imbecille".
Avui, 23 de febrer del 2008
La tesi Maragall del "vot en blanc" m'ha fet pensar en una escena electoral memorable, entre pare i fill, que vaig presenciar el 2001 en un col·legi públic romà, quan era corresponsal per a l'AVUI a Itàlia. El noiet, un fanciullo de 18-19 anys, desganat davant l'estesa atabaladora de butlletes dels partits, més de 40!, va dir al seu pare que votaria en blanc en senyal de protesta, que la política era una truffa (estafa) i que sempre guanyaven els mateixos. "Sei un deficiente!", l'increpà el pare, a l'estil més purament romà. "Et sembla poca l'oferta? -li deia-; el vot en blanc és un vot perdut, engloba un arc massa ampli de protesta, i tampoc no defineix la teva: ningú no sabrà de què et queixes exactament".
Mig convençut, però, el deficiente tampoc no sabia quin partit escollir, així que el pare s'oferí voluntariós a triar per ell (com sovint passa, per cert, amb molts avis i jovenets): pedagògicament, l'home posà una butlleta de Forza Italia al sobre del xicot. "Va fan culo, Berlusca!", protestà el noi. "Ah!", va fer el pare, amb satisfacció: "Almenys ara ja saps a qui no vols votar". Seguidament, va haver-hi un esvalot considerable a la sala, una mena de discussió veïnal animadíssima al voltant del futur del món i d'Itàlia. Al final, el noiet, després de repassar la variada gamma política que se li oferia, davant la desolació paterna va decantar-se pel "Partito Comunista Italiano Marxista-Leninista". Vaig seguir pare i fill a l'exterior del col·legi: "Almenys ara -exclamava l'home-, el meu fill ja no és un deficiente. Ara només és un imbecille".
Avui, 23 de febrer del 2008
Miquel Berga
Degà de la facultat d'Humanitats a la UPF
[...] El problema és que el concepte de «canvi» en les democràcies capitalistes dels nostres dies té unes limitacions evidents i els més escèptics donen per bona aquella pintada que els afeccionats al grafitti van fer popular a les parets de Londres dels anys setanta: «Si les eleccions canviessin realment les coses, les declararien il·legals». I malgrat tot això el sistema d'eleccions lliures segueix essent, indiscutiblement, el menys dolent de tots.
El Punt, 24 de febrer 2008
[...] El problema és que el concepte de «canvi» en les democràcies capitalistes dels nostres dies té unes limitacions evidents i els més escèptics donen per bona aquella pintada que els afeccionats al grafitti van fer popular a les parets de Londres dels anys setanta: «Si les eleccions canviessin realment les coses, les declararien il·legals». I malgrat tot això el sistema d'eleccions lliures segueix essent, indiscutiblement, el menys dolent de tots.
El Punt, 24 de febrer 2008
Toni Sala
Escriptor
[...] Tanta coherència, tanta fiabilitat, tanta lleialtat... Tanta concreció en les idees, tanta generositat, modèstia, pluralitat... Parla amb un polític: matisat, respectuós, edificant, demòcrata. Mai tindràs la sensació que t'està renyant perquè se sent en fals. Mai li sentiràs un argument mediocre o mentider, mai demagògia, mai mala fe. Mai més afavorit per les limitacions que per les possibilitats. Per això et faig seguir la campanya electoral, filla meva.
Però també t'haig de desenganyar. No tot són flors i violes. Ara mateix, per mi i per molta gent que coneixes, les eleccions són un dilema terrible. Ens agraden tant tots els partits, que no sabem quin triar. Aquest és el mal: triar-ne un implica descartar-ne un altre.
La bona notícia és que això ha començat a canviar. Els partits s'han adonat del patiment dels ciutadans i han començat a buscar-hi solució. Generosament, avui ja no et demanen que votis per ells. Et demanen que no votis un altre. T'ajuden a descartar. Han vist quina seria la solució pels qui ens trobem, com jo, que l'oferta és tan bona que no sabem a qui votar. Han començat a fer camí. Exactament: poder votar en contra. Serà fantàstic.
El Punt, 23 de febrer 2008
[...] Tanta coherència, tanta fiabilitat, tanta lleialtat... Tanta concreció en les idees, tanta generositat, modèstia, pluralitat... Parla amb un polític: matisat, respectuós, edificant, demòcrata. Mai tindràs la sensació que t'està renyant perquè se sent en fals. Mai li sentiràs un argument mediocre o mentider, mai demagògia, mai mala fe. Mai més afavorit per les limitacions que per les possibilitats. Per això et faig seguir la campanya electoral, filla meva.
Però també t'haig de desenganyar. No tot són flors i violes. Ara mateix, per mi i per molta gent que coneixes, les eleccions són un dilema terrible. Ens agraden tant tots els partits, que no sabem quin triar. Aquest és el mal: triar-ne un implica descartar-ne un altre.
La bona notícia és que això ha començat a canviar. Els partits s'han adonat del patiment dels ciutadans i han començat a buscar-hi solució. Generosament, avui ja no et demanen que votis per ells. Et demanen que no votis un altre. T'ajuden a descartar. Han vist quina seria la solució pels qui ens trobem, com jo, que l'oferta és tan bona que no sabem a qui votar. Han començat a fer camí. Exactament: poder votar en contra. Serà fantàstic.
El Punt, 23 de febrer 2008
Eulalia Solé
Sociòloga i escriptora
[...] Otra actitud, por la que abogan dos personas que han sido políticos de pro, Heribert Barrera y Pasqual Maragall, es la del voto en blanco. ¿De que serviría semejante opción? Demostrar por este medio que no gusta lo que hacen los políticos es como echar protestas en un pozo, ya que los votos en blanco no ocupan escaños en el Congreso, donde otros sí que tienen voz y voto, legislan y gobiernan, tanto si nos gustan como si no.
Reflexionemos sobre lo que nos conviene hacer. Si queremos listas abiertas, por ejemplo, no las obtendremos con la táctica del avestruz, sino exigiéndolas. No participar no excluye que otros sí lo hagan, imponiendo así sus intereses.
La Vanguardia, 22 de febrer de 2008
[...] Otra actitud, por la que abogan dos personas que han sido políticos de pro, Heribert Barrera y Pasqual Maragall, es la del voto en blanco. ¿De que serviría semejante opción? Demostrar por este medio que no gusta lo que hacen los políticos es como echar protestas en un pozo, ya que los votos en blanco no ocupan escaños en el Congreso, donde otros sí que tienen voz y voto, legislan y gobiernan, tanto si nos gustan como si no.
Reflexionemos sobre lo que nos conviene hacer. Si queremos listas abiertas, por ejemplo, no las obtendremos con la táctica del avestruz, sino exigiéndolas. No participar no excluye que otros sí lo hagan, imponiendo así sus intereses.
La Vanguardia, 22 de febrer de 2008
Miquel Pairolí
Periodista
Els qui desconfien de la qualitat del sistema democràtic que ens regeix solen parlar de democràcia formal. L'adjectiu formal infiltra la sospita, el dubte en el prestigiós substantiu democràcia. Es pot discutir fins a quin punt aquesta democràcia és solament formal, perquè la qüestió sempre serà subjectiva i de mal mesurar, ara bé, que les formes, la litúrgia tenen un pes és evident, per exemple, en la cerimònia d'inici de la campanya electoral. Hi ha un període establert de campanya, quinze dies, però això és només formalisme. La pugna s'escampa, amb més o menys intensitat, per tota la legislatura. La campanya perpètua. En aquesta quinzena, però, el soroll es multiplica, els mots són més estridents, les idees, més simples. Seria un clam en el desert demanar més subtilitat, més intel·ligència. Dos motius, sobretot, alimenten aquesta intensitat. Primer, que estem en una època en què va creixent l'abstenció. Segon, que són unes eleccions espanyoles i cada vegada hi ha més catalans decebuts de la relació amb Espanya. Alguns entesos en sociologia electoral consideren que a l'abstenció se la mobilitza sobretot amb estímuls negatius, buscant el vot a la contra. Ja que l'abstencionista, desenganyat, no té esma per votar a favor de ningú, almenys que voti contra algú. En aquesta ocasió els grans partits espanyols han resumit la idea proposant votar contra Rajoy o contra Zapatero. És trist això, però estrictament real. No forma part de la bondat de la democràcia, sinó de les baixes passions. Es tracta, d'altra banda, d'una convocatòria espanyola i per aquí la fal·lera per anar a Madrid amb el TAV conviu amb la sensació de cansament i de frustració que provoca la reticència contra Catalunya demostrada de tantes maneres, amb el procés de reforma de l'Estatut i amb el que publiquen cada dia els mitjans madrilenys. Per això molts catalans, en una resposta conscient i decebuda, pensen «ja s'ho faran...» i no estan pas disposats a anar a votar. És per remoure aquestes indiferències que el soroll, aquests dies, serà fort.
El Punt, 22 de febrer de 2008
Els qui desconfien de la qualitat del sistema democràtic que ens regeix solen parlar de democràcia formal. L'adjectiu formal infiltra la sospita, el dubte en el prestigiós substantiu democràcia. Es pot discutir fins a quin punt aquesta democràcia és solament formal, perquè la qüestió sempre serà subjectiva i de mal mesurar, ara bé, que les formes, la litúrgia tenen un pes és evident, per exemple, en la cerimònia d'inici de la campanya electoral. Hi ha un període establert de campanya, quinze dies, però això és només formalisme. La pugna s'escampa, amb més o menys intensitat, per tota la legislatura. La campanya perpètua. En aquesta quinzena, però, el soroll es multiplica, els mots són més estridents, les idees, més simples. Seria un clam en el desert demanar més subtilitat, més intel·ligència. Dos motius, sobretot, alimenten aquesta intensitat. Primer, que estem en una època en què va creixent l'abstenció. Segon, que són unes eleccions espanyoles i cada vegada hi ha més catalans decebuts de la relació amb Espanya. Alguns entesos en sociologia electoral consideren que a l'abstenció se la mobilitza sobretot amb estímuls negatius, buscant el vot a la contra. Ja que l'abstencionista, desenganyat, no té esma per votar a favor de ningú, almenys que voti contra algú. En aquesta ocasió els grans partits espanyols han resumit la idea proposant votar contra Rajoy o contra Zapatero. És trist això, però estrictament real. No forma part de la bondat de la democràcia, sinó de les baixes passions. Es tracta, d'altra banda, d'una convocatòria espanyola i per aquí la fal·lera per anar a Madrid amb el TAV conviu amb la sensació de cansament i de frustració que provoca la reticència contra Catalunya demostrada de tantes maneres, amb el procés de reforma de l'Estatut i amb el que publiquen cada dia els mitjans madrilenys. Per això molts catalans, en una resposta conscient i decebuda, pensen «ja s'ho faran...» i no estan pas disposats a anar a votar. És per remoure aquestes indiferències que el soroll, aquests dies, serà fort.
El Punt, 22 de febrer de 2008
La llegenda del vot útil
Joaquim Manrubia
Ciutadà, Reus
Segurament, durant aquestes eleccions, els planificadors d'estratègies del PSOE demanaran el vot útil per combatre la dreta, i això és una fal·làcia tan gran, que em fa posar de mal humor. [...] I per acabar, és vergonyós veure en què han caigut els dos partits majoritaris de l'Estat, que semblen els garlaires que anaven pels mercats oferint les mercaderies i regalant moltes coses a canvi que els en compressin una.
Home, que no som ximples.
El Punt, 30 de gener 2008
Els vots i els partits
Josep Roig
Ciutadà, Reus
Felicito el senyor Joaquim Manrubia per la gran difusió del seu escrit «La llegenda del vot útil» [El Punt, 30/01/08], però lamento haver de dir que allò que ens explica és la utilització interessada per part dels partits del desig dels electors que els seus vots serveixin els seus ideals.
Per això crec convenient repetir una vegada més que el vot útil és aquell que serveix per elegir un diputat o regidor i el vot perdut és aquell que, a causa de la poca quantitat de vots del partit que el rep, no pot assolir representació. Encara que sigui poc agradable de dir-ho, els partits són una mena de camins de la democràcia que porten allà on convé als seus dirigents, ja que tant l'obertura de les llistes com la importació de normes electorals no poden canviar gairebé res, perquè els candidats són els que volen les cúpules dels partits.
El Punt, 21 de febrer 2008
Ciutadà, Reus
Segurament, durant aquestes eleccions, els planificadors d'estratègies del PSOE demanaran el vot útil per combatre la dreta, i això és una fal·làcia tan gran, que em fa posar de mal humor. [...] I per acabar, és vergonyós veure en què han caigut els dos partits majoritaris de l'Estat, que semblen els garlaires que anaven pels mercats oferint les mercaderies i regalant moltes coses a canvi que els en compressin una.
Home, que no som ximples.
El Punt, 30 de gener 2008
* * *
Els vots i els partits
Josep Roig
Ciutadà, Reus
Felicito el senyor Joaquim Manrubia per la gran difusió del seu escrit «La llegenda del vot útil» [El Punt, 30/01/08], però lamento haver de dir que allò que ens explica és la utilització interessada per part dels partits del desig dels electors que els seus vots serveixin els seus ideals.
Per això crec convenient repetir una vegada més que el vot útil és aquell que serveix per elegir un diputat o regidor i el vot perdut és aquell que, a causa de la poca quantitat de vots del partit que el rep, no pot assolir representació. Encara que sigui poc agradable de dir-ho, els partits són una mena de camins de la democràcia que porten allà on convé als seus dirigents, ja que tant l'obertura de les llistes com la importació de normes electorals no poden canviar gairebé res, perquè els candidats són els que volen les cúpules dels partits.
El Punt, 21 de febrer 2008
Duran demana consultes populars i acabar amb les llistes tancades
El candidat de CiU a les eleccions generals, Josep Antoni Duran, ha reclamat avui garantir per llei la realització de consultes ciutadanes segons les competències que tinguin els governs, tant autonòmic com estatal, i una reforma de la llei electoral que acabi amb les llistes tancades.
A la Plaça del Rei davant el Tinell, el palau dels Comtes de Barcelona, ha apostat perquè els partits "perdin pes a l'hora de designar candidats i guanyin poder, en contrapartida, els ciutadans", i s'acabi amb les llistes tancades. Ha posat com a exemple el sistema alemany, que els ciutadans emeten dos vots: un per la llista i un altre pel diputat que prefereixin. [...]
BARCELONA, 22 de febrer (EUROPA PRESS)
A la Plaça del Rei davant el Tinell, el palau dels Comtes de Barcelona, ha apostat perquè els partits "perdin pes a l'hora de designar candidats i guanyin poder, en contrapartida, els ciutadans", i s'acabi amb les llistes tancades. Ha posat com a exemple el sistema alemany, que els ciutadans emeten dos vots: un per la llista i un altre pel diputat que prefereixin. [...]
BARCELONA, 22 de febrer (EUROPA PRESS)
Xavier Roig
Enginyer i escriptor
S'aproximen les eleccions i han aparegut veus suggerint diverses maneres de manifestar el descontentament vers l'actuació dels partits catalans. Personalment no crec que els propers resultats electorals canviïn res. Estem davant d'un problema estructural. El sistema actual, amb tot l'entrellat que comporta (sous, interessos, privilegis, finançament, etc.) condueix indefectiblement que al capdamunt del poder polític elegit no hi hagi els millors, sinó més aviat el contrari. Mentre no canviïn les regles del joc, els individus que es presenten a les eleccions es deuran al seu partit i no pas a l'elector, i la degradació continuarà. De com reaccionar davant d'aquesta realitat hi ha opinions de tots tipus. Alguns diuen que el millor per mostrar l'enrabiada és votar en blanc. Altres propugnen l'abstenció. Voldria reflexionar-hi. [...]
En teoria, la funció de cada possible acció a l'hora d'anar a votar és clara. Però en la situació actual votar en blanc o abstenir-se més aviat semblaria una qüestió d'utilitat que no pas de principis. Què serà més eficaç per tal que els que han de reaccionar (els polítics catalans) ho facin d'una vegada? Qüestió difícil. La funció política, tan honorable en si mateixa, ha arribat al nostre país a uns nivells de prostitució difícils d'imaginar fronteres enllà. La regeneració imprescindible pot ser duta a terme pels actors actuals de manera endreçada i eficaç -la història els ho agrairia-. O bé pot ser desencadenada per qualsevol eixelebrat populista que arribi i propugni quatre bajanades. Esclar que sempre queda la pitjor alternativa: que durant uns quants decennis el país continuï davallant per aquesta decadència inconscient i tranquil·la fins que es dilueixin les seves aspiracions. Entraríem en el típic fatalisme llatinoamericà, però en versió europea (benestant i sense terrabastalls): "No cal trencar-se la closca, perquè no hi ha res a fer".
Avui, 22 de febrer 2008
S'aproximen les eleccions i han aparegut veus suggerint diverses maneres de manifestar el descontentament vers l'actuació dels partits catalans. Personalment no crec que els propers resultats electorals canviïn res. Estem davant d'un problema estructural. El sistema actual, amb tot l'entrellat que comporta (sous, interessos, privilegis, finançament, etc.) condueix indefectiblement que al capdamunt del poder polític elegit no hi hagi els millors, sinó més aviat el contrari. Mentre no canviïn les regles del joc, els individus que es presenten a les eleccions es deuran al seu partit i no pas a l'elector, i la degradació continuarà. De com reaccionar davant d'aquesta realitat hi ha opinions de tots tipus. Alguns diuen que el millor per mostrar l'enrabiada és votar en blanc. Altres propugnen l'abstenció. Voldria reflexionar-hi. [...]
En teoria, la funció de cada possible acció a l'hora d'anar a votar és clara. Però en la situació actual votar en blanc o abstenir-se més aviat semblaria una qüestió d'utilitat que no pas de principis. Què serà més eficaç per tal que els que han de reaccionar (els polítics catalans) ho facin d'una vegada? Qüestió difícil. La funció política, tan honorable en si mateixa, ha arribat al nostre país a uns nivells de prostitució difícils d'imaginar fronteres enllà. La regeneració imprescindible pot ser duta a terme pels actors actuals de manera endreçada i eficaç -la història els ho agrairia-. O bé pot ser desencadenada per qualsevol eixelebrat populista que arribi i propugni quatre bajanades. Esclar que sempre queda la pitjor alternativa: que durant uns quants decennis el país continuï davallant per aquesta decadència inconscient i tranquil·la fins que es dilueixin les seves aspiracions. Entraríem en el típic fatalisme llatinoamericà, però en versió europea (benestant i sense terrabastalls): "No cal trencar-se la closca, perquè no hi ha res a fer".
Avui, 22 de febrer 2008
Desclot
Periodista
[...] Abstenir-se no serveix de res, votar en blanc una miqueta més però no gaire. I votar? De què serveix votar? "En prendrem nota", han dit, una vegada i una altra, tots els dirigents polítics catalans després de constatar un augment de l'abstenció o una pujada alarmant del vot anòmal. No n'han pres mai. [...]
Avui, 22 de febrer 2008
[...] Abstenir-se no serveix de res, votar en blanc una miqueta més però no gaire. I votar? De què serveix votar? "En prendrem nota", han dit, una vegada i una altra, tots els dirigents polítics catalans després de constatar un augment de l'abstenció o una pujada alarmant del vot anòmal. No n'han pres mai. [...]
Avui, 22 de febrer 2008
Antoni Mas Segura
Catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Barcelona.
[...] l'expresident Pasqual Maragall –i Heribert Barrera, expresident del Parlament– ha demanat el vot en blanc. I de motius, no en falten, atès el comportament d'alguns caps de llista.
Així, els dos principals partits espanyols han obert una subhasta per veure qui dóna més (400 euros, dentista de franc, reduccions fiscals, alça de les pensions, milers de milions d'euros per a infraestructures a Madrid i Barcelona, habitatges a preu de saldo, etc.). Reapareix de nou el «cabdillisme» envoltat amb la cel·lofana del populisme que considera l'electorat menor d'edat. Es comporten com el que reparteix bagatel·les als indis per obtenir la seva submissió (el seu vot). Tanmateix, cal reconèixer que, potser forçat per les circumstàncies i per tapar les deficiències d'una ministra tan maldestra com Magdalena Álvarez, si es compleixen totes les promeses de José Luis Rodríguez Zapatero, els ciutadans d'aquest país gaudirem uns anys d'un pòsit d'inversions de l'Estat a Catalunya fins ara desconegut. Sempre que les promeses no se les endugui el vent o el canvi de signe de l'economia.[...]
No sé si les enquestes tindran raó –o com deia el consultor polític Pierre Giacometti el dia 13 a Girona, «no em fio de les enquestes, només de les que controlo directament»– o si tot plegat és una gran tramoia per fer-nos complir amb el ritual –de profunda arrel democràtica– de dipositar el vot a les urnes. [...]
Bé, que ningú es preocupi, la ciutadania d'aquest país estarà a l'altura del seu deure democràtic. Amb tota seguretat, el desencís i el malestar d'aquests darrers mesos (apagades, rodalies, el TAV, sanitat, educació, etc.) es traduiran en vots en blanc i abstenció –si la polarització per forçar el vot útil i el vot de la por no fan estralls els darrers dies–, però la majoria d'electors votaran responsablement, perquè això no és una república bananera –ni tan sols arribem a república– on el vot es compra amb promeses destinades a no complir-se i elevades dosis de populisme. [...]
El Punt, 19 de febrer de 2008
[...] l'expresident Pasqual Maragall –i Heribert Barrera, expresident del Parlament– ha demanat el vot en blanc. I de motius, no en falten, atès el comportament d'alguns caps de llista.
Així, els dos principals partits espanyols han obert una subhasta per veure qui dóna més (400 euros, dentista de franc, reduccions fiscals, alça de les pensions, milers de milions d'euros per a infraestructures a Madrid i Barcelona, habitatges a preu de saldo, etc.). Reapareix de nou el «cabdillisme» envoltat amb la cel·lofana del populisme que considera l'electorat menor d'edat. Es comporten com el que reparteix bagatel·les als indis per obtenir la seva submissió (el seu vot). Tanmateix, cal reconèixer que, potser forçat per les circumstàncies i per tapar les deficiències d'una ministra tan maldestra com Magdalena Álvarez, si es compleixen totes les promeses de José Luis Rodríguez Zapatero, els ciutadans d'aquest país gaudirem uns anys d'un pòsit d'inversions de l'Estat a Catalunya fins ara desconegut. Sempre que les promeses no se les endugui el vent o el canvi de signe de l'economia.[...]
No sé si les enquestes tindran raó –o com deia el consultor polític Pierre Giacometti el dia 13 a Girona, «no em fio de les enquestes, només de les que controlo directament»– o si tot plegat és una gran tramoia per fer-nos complir amb el ritual –de profunda arrel democràtica– de dipositar el vot a les urnes. [...]
Bé, que ningú es preocupi, la ciutadania d'aquest país estarà a l'altura del seu deure democràtic. Amb tota seguretat, el desencís i el malestar d'aquests darrers mesos (apagades, rodalies, el TAV, sanitat, educació, etc.) es traduiran en vots en blanc i abstenció –si la polarització per forçar el vot útil i el vot de la por no fan estralls els darrers dies–, però la majoria d'electors votaran responsablement, perquè això no és una república bananera –ni tan sols arribem a república– on el vot es compra amb promeses destinades a no complir-se i elevades dosis de populisme. [...]
El Punt, 19 de febrer de 2008
Joan Poyano
Periodista
Fa tants mesos que hi ha subhastes electorals entre cometes per la part de la demanda –enteses com a veure quin partit promet més ajudes i menys impostos per atraure els electors–, que era qüestió de temps que sortissin les subhastes de vots literalment parlant. [...]
El Punt, 19 de febrer 2008
Fa tants mesos que hi ha subhastes electorals entre cometes per la part de la demanda –enteses com a veure quin partit promet més ajudes i menys impostos per atraure els electors–, que era qüestió de temps que sortissin les subhastes de vots literalment parlant. [...]
El Punt, 19 de febrer 2008
Quim Monzó
Escriptor
[...] Los partidos políticos odian iniciativas así. Siempre que aparece alguien diciendo que no se cree a ninguno se ponen muy serios y dicen que la gente es frívola y no tiene en cuenta su voluntad de servicio y el esfuerzo que les representa dedicarse a la cosa pública. Y, en cambio, la iniciativa de estos electores que venden su voto al mejor postor es una gran burla de la actitud hipócrita de la clase política. Si esos ciudadanos ponen a subasta su voto es porque los políticos han convertido las elecciones en una mera subasta: desde hace lustros y con desfachatez. Si tal político promete crear tantos centenares de miles de puestos de trabajo, tal otro iguala la oferta y, además, añade sonotones para todos los votantes con estatura inferior al metro sesenta. Si tal otro promete 400 euros a cada ciudadano, aquel otro promete una rebaja fiscal y revisiones odontológicas para todos los sordos, amén de una funda nórdica para cada familia monoparental.
La Vanguardia, 19 de febrer 2008
[...] Los partidos políticos odian iniciativas así. Siempre que aparece alguien diciendo que no se cree a ninguno se ponen muy serios y dicen que la gente es frívola y no tiene en cuenta su voluntad de servicio y el esfuerzo que les representa dedicarse a la cosa pública. Y, en cambio, la iniciativa de estos electores que venden su voto al mejor postor es una gran burla de la actitud hipócrita de la clase política. Si esos ciudadanos ponen a subasta su voto es porque los políticos han convertido las elecciones en una mera subasta: desde hace lustros y con desfachatez. Si tal político promete crear tantos centenares de miles de puestos de trabajo, tal otro iguala la oferta y, además, añade sonotones para todos los votantes con estatura inferior al metro sesenta. Si tal otro promete 400 euros a cada ciudadano, aquel otro promete una rebaja fiscal y revisiones odontológicas para todos los sordos, amén de una funda nórdica para cada familia monoparental.
La Vanguardia, 19 de febrer 2008
La insatisfacció política dels catalans es desborda
El Centre d'Estudis d'Opinió mostra que ja hi ha un 63,7% de catalans insatisfets amb la situació política actual | Només un 58,9% de ciutadans es mostren disposats a participar a les eleccions del 9-M
La insatisfacció política dels catalans no para d'augmentar i una majoria cada cop més àmplia es mostra descontenta amb la situació política actual. [...]
Mar Jiménez, Avui, 22 de febrer 2008
La insatisfacció política dels catalans no para d'augmentar i una majoria cada cop més àmplia es mostra descontenta amb la situació política actual. [...]
Mar Jiménez, Avui, 22 de febrer 2008
Lluís Bou
Periodista
El Parlament va viure ahir al matí una sessió d'aquelles que són tot un mostrari de la política deixatada. Amb aquella despreocupació de com a vegades ensenyen les vergonyes, tan cruament allunyada del ciutadà. Fa feredat tanta sinceritat a les portes d'una campanya electoral, que sempre és terreny propici a la ficció i al teatre. Anem malament, això ja ho sabíem, però és d'agrair que ens ho confirmin obertament, encara que tanta transparència sempre és un cop.
Avui, 21 de febrer 2008
El Parlament va viure ahir al matí una sessió d'aquelles que són tot un mostrari de la política deixatada. Amb aquella despreocupació de com a vegades ensenyen les vergonyes, tan cruament allunyada del ciutadà. Fa feredat tanta sinceritat a les portes d'una campanya electoral, que sempre és terreny propici a la ficció i al teatre. Anem malament, això ja ho sabíem, però és d'agrair que ens ho confirmin obertament, encara que tanta transparència sempre és un cop.
Avui, 21 de febrer 2008
Artur Mas
President de CiU
"No es preocupin, no es preocupin gens: les cadires, els cotxes oficials i els sous els tenen assegurats."
Publicat a l'Avui, 21 de febrer 2008
"No es preocupin, no es preocupin gens: les cadires, els cotxes oficials i els sous els tenen assegurats."
Publicat a l'Avui, 21 de febrer 2008
Joaquim Colominas
Professor de ciència política a l'URL
Limitar els mandats: a favor o en contra? Prohibir que una persona pugui ocupar indefinidament el càrrec de president d'un país, elegit i renovat democràticament, per la voluntat majoritària dels ciutadans expressada a les urnes: això és bo o és dolent? [...]
En un món ideal, en què els governants fossin persones exemplars, amb una gran autoritat moral, molt ben preparades, persones honrades, penso que no caldria imposar aquesta mesura. Però Hobbes, certament, tenia raó. Diguem-ho clar: si augmenta la simpatia per aquesta figura, és perquè la crisi de la política i el descrèdit dels polítics és evident.
Per tant, defensaria la limitació de mandats en la situació actual de crisi de la política. Defensar la mesura sí, però no amb una norma jurídica de compliment obligat, sinó com una norma no escrita, consuetudinària. Perquè, en tot cas, podem posar-nos una altra pregunta: és democràtic posar límits a la voluntat dels ciutadans?
Avui, 20 de febrer 2008
Limitar els mandats: a favor o en contra? Prohibir que una persona pugui ocupar indefinidament el càrrec de president d'un país, elegit i renovat democràticament, per la voluntat majoritària dels ciutadans expressada a les urnes: això és bo o és dolent? [...]
En un món ideal, en què els governants fossin persones exemplars, amb una gran autoritat moral, molt ben preparades, persones honrades, penso que no caldria imposar aquesta mesura. Però Hobbes, certament, tenia raó. Diguem-ho clar: si augmenta la simpatia per aquesta figura, és perquè la crisi de la política i el descrèdit dels polítics és evident.
Per tant, defensaria la limitació de mandats en la situació actual de crisi de la política. Defensar la mesura sí, però no amb una norma jurídica de compliment obligat, sinó com una norma no escrita, consuetudinària. Perquè, en tot cas, podem posar-nos una altra pregunta: és democràtic posar límits a la voluntat dels ciutadans?
Avui, 20 de febrer 2008
Carles Capdevila
Periodista
Abans els polítics es feien fotos amb algun nen. Ara aposten, tard i malament, per subornar els pares. Llàstima que quan s'omplen la boca de promeses de futur ens recorden les greus mancances del present.
Avui, 20 de febrer 2008
Abans els polítics es feien fotos amb algun nen. Ara aposten, tard i malament, per subornar els pares. Llàstima que quan s'omplen la boca de promeses de futur ens recorden les greus mancances del present.
Avui, 20 de febrer 2008
Narcís Oliveres i Terrades
Doctor en Dret
[...] Cada vegada que s'apropen unes eleccions es percep el temor de l'abstenció, del fantasma de l'abstenció. Els partits polítics intenten combatre-la avant-match i s'esforcen a denunciar-ne els efectes perniciosos. No obstant, el fenomen abstencionista s'incrementa i els missatges electorals inclouen seriosos advertiments antiabstencionistes. S'ha de tenir molt present que pot revestir causes diverses. Pot reflectir una passivitat pura i simple i és en aquest sentit que s'ha de combatre. O pot revestir un caràcter actiu i militant, quan és un acte conscient i motivat amb la intenció de mostrar una voluntat política. En les eleccions legislatives del 9 de març, però, ha aparegut, amb intensitat, un altre fenomen: la recomanació del vot en blanc, el qual sol ser classificat a mig camí entre l'abstenció i la participació electoral i considerat com un acte pel qual l'elector manifesta la seva incapacitat o el seu refús de fer una opció entre les ofertes polítiques que se li plantegen. Jo discrepo d'aquesta apreciació, ja que, a diferència de l'abstenció pura i simple i del vot nul, amb el vot en blanc no es posa en dubte ni el sistema electoral, ni les eleccions en què s'expressa. Si bé en si mateix no és una novetat, sí que ho és que el recomanin rellevants personalitats polítiques, com ara l'expresident del Parlament Heribert Barrera i l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall. Les seves recomanacions són indicatives de la inadequada consideració del vot en blanc com a incapacitat o refús de fer una opció. [...]
Se'ns fan promeses. Se'ns hauria de fer referència a les promeses anteriors i justificar per què no s'han complert, la causa de l'incompliment. I ens trobem amb un panorama radicalment distint. Molt poca cosa sobre els envits de fons, molt sobre la imatge dels caps de llista.
No es pot ignorar l'existència de l'abstencionisme electoral, però tant en les anàlisis que es fan o es faran després de celebrades les eleccions com en els arguments que s'utilitzen per combatre'l abans de la celebració s'ha de tenir molt present que pot reflectir causes diverses i, fins i tot, molt contradictòries, com ara una simple passivitat de ciutadans que per raó de la seva particular circumstància no se senten interessats per la vida pública. O que pot revestir un caràcter actiu i militant quan és un acte polític conscient i motivat amb la intenció d'expressar un refús dels polítics en competició, del presumpte candidat a la presidència del govern en la llista que podria ser de la seva preferència ideològica, la no-acceptació de les llistes tancades i tantes altres.
Les motivacions del vot en blanc també poden ser múltiples i algunes d'elles poden ser coincidents amb les de l'abstenció, però no es pot passar per alt que anar a exercir el dret de votar implica que el ciutadà que acudeix a les urnes no és passiu, no és un ciutadà resignat, manifesta una voluntat política no només de refús, implica, sobretot, el desig d'una opció que no és present en l'oferta electoral.
Els resultats electorals legitimaran una opció, la guanyadora, per governar. Però la legitimitat és mitjà i no fi. Si del procés electoral només es tingués en compte l'origen legítim dels mandats ens aturaríem a la nit electoral. Determinat el guanyador, comença el temps polític i aquest ha de ser el temps d'eficàcia institucional. Aquest guanyador haurà de tenir en compte totes les opcions que s'hauran manifestat. [...] Si a l'escrutini apareix una quantitat apreciable de vots en blanc, seran interessants les anàlisis que se'n facin.
El Punt, 17 de febrer 2008
[...] Cada vegada que s'apropen unes eleccions es percep el temor de l'abstenció, del fantasma de l'abstenció. Els partits polítics intenten combatre-la avant-match i s'esforcen a denunciar-ne els efectes perniciosos. No obstant, el fenomen abstencionista s'incrementa i els missatges electorals inclouen seriosos advertiments antiabstencionistes. S'ha de tenir molt present que pot revestir causes diverses. Pot reflectir una passivitat pura i simple i és en aquest sentit que s'ha de combatre. O pot revestir un caràcter actiu i militant, quan és un acte conscient i motivat amb la intenció de mostrar una voluntat política. En les eleccions legislatives del 9 de març, però, ha aparegut, amb intensitat, un altre fenomen: la recomanació del vot en blanc, el qual sol ser classificat a mig camí entre l'abstenció i la participació electoral i considerat com un acte pel qual l'elector manifesta la seva incapacitat o el seu refús de fer una opció entre les ofertes polítiques que se li plantegen. Jo discrepo d'aquesta apreciació, ja que, a diferència de l'abstenció pura i simple i del vot nul, amb el vot en blanc no es posa en dubte ni el sistema electoral, ni les eleccions en què s'expressa. Si bé en si mateix no és una novetat, sí que ho és que el recomanin rellevants personalitats polítiques, com ara l'expresident del Parlament Heribert Barrera i l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall. Les seves recomanacions són indicatives de la inadequada consideració del vot en blanc com a incapacitat o refús de fer una opció. [...]
Se'ns fan promeses. Se'ns hauria de fer referència a les promeses anteriors i justificar per què no s'han complert, la causa de l'incompliment. I ens trobem amb un panorama radicalment distint. Molt poca cosa sobre els envits de fons, molt sobre la imatge dels caps de llista.
No es pot ignorar l'existència de l'abstencionisme electoral, però tant en les anàlisis que es fan o es faran després de celebrades les eleccions com en els arguments que s'utilitzen per combatre'l abans de la celebració s'ha de tenir molt present que pot reflectir causes diverses i, fins i tot, molt contradictòries, com ara una simple passivitat de ciutadans que per raó de la seva particular circumstància no se senten interessats per la vida pública. O que pot revestir un caràcter actiu i militant quan és un acte polític conscient i motivat amb la intenció d'expressar un refús dels polítics en competició, del presumpte candidat a la presidència del govern en la llista que podria ser de la seva preferència ideològica, la no-acceptació de les llistes tancades i tantes altres.
Les motivacions del vot en blanc també poden ser múltiples i algunes d'elles poden ser coincidents amb les de l'abstenció, però no es pot passar per alt que anar a exercir el dret de votar implica que el ciutadà que acudeix a les urnes no és passiu, no és un ciutadà resignat, manifesta una voluntat política no només de refús, implica, sobretot, el desig d'una opció que no és present en l'oferta electoral.
Els resultats electorals legitimaran una opció, la guanyadora, per governar. Però la legitimitat és mitjà i no fi. Si del procés electoral només es tingués en compte l'origen legítim dels mandats ens aturaríem a la nit electoral. Determinat el guanyador, comença el temps polític i aquest ha de ser el temps d'eficàcia institucional. Aquest guanyador haurà de tenir en compte totes les opcions que s'hauran manifestat. [...] Si a l'escrutini apareix una quantitat apreciable de vots en blanc, seran interessants les anàlisis que se'n facin.
El Punt, 17 de febrer 2008
El vot descontent
Miquel Saumell
Ciutadà, Barcelona
Amb vista a les eleccions del 9 de març i amb l'onada que s'ha desfermat per incitar a votar en blanc, no és sobrer conèixer opcions polítiques com Escons Insubmisos, que precisament reclama una democràcia més democràtica. Com que ni el vot en blanc ni el vot nul ni l'abstenció són de fet eines de protesta contra la classe política (i estan tan subjectes a interpretacions de tot tipus), Escons Insubmisos es constitueix com a partit polític per representar a les institucions el vot dels ciutadans descontents. Per fer-ho deixarà buits els escons que aconsegueixi i els seus candidats no cobraran cap tipus de remuneració.
El Punt, 17 de febrer 2008
Ciutadà, Barcelona
Amb vista a les eleccions del 9 de març i amb l'onada que s'ha desfermat per incitar a votar en blanc, no és sobrer conèixer opcions polítiques com Escons Insubmisos, que precisament reclama una democràcia més democràtica. Com que ni el vot en blanc ni el vot nul ni l'abstenció són de fet eines de protesta contra la classe política (i estan tan subjectes a interpretacions de tot tipus), Escons Insubmisos es constitueix com a partit polític per representar a les institucions el vot dels ciutadans descontents. Per fer-ho deixarà buits els escons que aconsegueixi i els seus candidats no cobraran cap tipus de remuneració.
El Punt, 17 de febrer 2008
Pilar Antillach
Periodista
Els "blocs electorals" són incompatibles amb les llistes obertes, amb els debats i amb res que tingui a veure amb la llibertat i les idees. Són fruit de la desconfiança i la cobdícia dels polítics per repartir-se el pastís televisiu. Una mesura que es podia justificar quan només hi havia un canal i que, amb el temps, ha esdevingut ridícula. A aquests alçades de la vida (multimèdia), pretendre imposar i controlar tot el que facin o diguin els candidats és tan absurd com agafar aigua amb un mocador.
Avui, 17 de febrer 2008
Els "blocs electorals" són incompatibles amb les llistes obertes, amb els debats i amb res que tingui a veure amb la llibertat i les idees. Són fruit de la desconfiança i la cobdícia dels polítics per repartir-se el pastís televisiu. Una mesura que es podia justificar quan només hi havia un canal i que, amb el temps, ha esdevingut ridícula. A aquests alçades de la vida (multimèdia), pretendre imposar i controlar tot el que facin o diguin els candidats és tan absurd com agafar aigua amb un mocador.
Avui, 17 de febrer 2008
Jaume Oliveras i Costa
Periodista
És prou evident que les campanyes electorals tenen una certa escenografia de mercat de Calaf, aquell desori fruit de la barreja de paraules de tota mena que arribà a despistar l'observador més atent. Promeses de tota mena no són més que declaracions d'intencions fetes alegrement, sense gaire res que les sustenti. Sembla que tot s'hi val, però hi ha afirmacions electorals que poden esdevenir més perilloses que tirar-se a una piscina buida. I encara més si són asseveracions gratuïtes.
El Punt, 17 de febrer 2008
És prou evident que les campanyes electorals tenen una certa escenografia de mercat de Calaf, aquell desori fruit de la barreja de paraules de tota mena que arribà a despistar l'observador més atent. Promeses de tota mena no són més que declaracions d'intencions fetes alegrement, sense gaire res que les sustenti. Sembla que tot s'hi val, però hi ha afirmacions electorals que poden esdevenir més perilloses que tirar-se a una piscina buida. I encara més si són asseveracions gratuïtes.
El Punt, 17 de febrer 2008
Vicent Sanchis
Periodista
[...] aquí tothom fa tanta trampa com pot. [...] una vegada més, només hi compta el vot útil. [...] La part més trista de tota aquesta història és la conformitat fatalista.
Avui, 17 de febrer 2008
[...] aquí tothom fa tanta trampa com pot. [...] una vegada més, només hi compta el vot útil. [...] La part més trista de tota aquesta història és la conformitat fatalista.
Avui, 17 de febrer 2008
Víctor M. Amela
Periodista
A estas alturas, todos sobreentendemos –seamos periodistas, lectores, telespectadores o radioescuchas– que una entrevista periodística a un político es hija del cálculo partidista, de la táctica mediática, del marketing político, del interés electoral. O sea, ya todos sobreentendemos que una entrevista periodística es una modalidad de la mentira, un modo de impostura, un formato publicitario. Sólo nos interesa escucharla, mirarla o leerla porque albergamos la esperanza de que se abra alguna imprevista fisura en esa estructura, alguna grieta (¿en un gesto, en una mirada, en una palabra?) por la que se cuele alguna verdad.
La Vanguardia, 15 de febrer 2008
A estas alturas, todos sobreentendemos –seamos periodistas, lectores, telespectadores o radioescuchas– que una entrevista periodística a un político es hija del cálculo partidista, de la táctica mediática, del marketing político, del interés electoral. O sea, ya todos sobreentendemos que una entrevista periodística es una modalidad de la mentira, un modo de impostura, un formato publicitario. Sólo nos interesa escucharla, mirarla o leerla porque albergamos la esperanza de que se abra alguna imprevista fisura en esa estructura, alguna grieta (¿en un gesto, en una mirada, en una palabra?) por la que se cuele alguna verdad.
La Vanguardia, 15 de febrer 2008
Salvador Cardús i Ros
Sociòleg i periodista
En aquestes properes eleccions espanyoles gairebé tothom es fa el desmenjat. Que si ens abstindrem, que si votarem en blanc, que si votarem unes sigles però amb desgana... La processó va per dins, tanmateix. Fins i tot l'abstenció diferencial i el vot en blanc que hi hagi de més expressaran una virulència política que no s'avé gens amb un suposat estat col·lectiu d'indolència política. No hi ha desmenjats, sinó que hi ha irritació, incomoditat, insatisfacció... Ningú no va a favor de res, tothom va en contra d'algú altre. [...] No crec en el vot en blanc perquè ningú no l'interpretarà per allò que hagi volgut dir.
Avui, 15 de febrer 2008
En aquestes properes eleccions espanyoles gairebé tothom es fa el desmenjat. Que si ens abstindrem, que si votarem en blanc, que si votarem unes sigles però amb desgana... La processó va per dins, tanmateix. Fins i tot l'abstenció diferencial i el vot en blanc que hi hagi de més expressaran una virulència política que no s'avé gens amb un suposat estat col·lectiu d'indolència política. No hi ha desmenjats, sinó que hi ha irritació, incomoditat, insatisfacció... Ningú no va a favor de res, tothom va en contra d'algú altre. [...] No crec en el vot en blanc perquè ningú no l'interpretarà per allò que hagi volgut dir.
Avui, 15 de febrer 2008
Joan Oliver
Periodista
[...] Nosaltres, tenim un sistema d'elecció de candidats dictatorial i secret i, com que el sistema no desperta cap mena d'interès, el xou l'han de fer els polítics amb les seves declaracions, promeses i insults.
Avui, 14 de febrer 2008
[...] Nosaltres, tenim un sistema d'elecció de candidats dictatorial i secret i, com que el sistema no desperta cap mena d'interès, el xou l'han de fer els polítics amb les seves declaracions, promeses i insults.
Avui, 14 de febrer 2008
Tir al blanc
Rosa
Ciutadana, Sant Cugat del Vallès
[...] El govern espanyol no el canviarem. El que sí que podem fer és forçar canvis al si dels partits catalans i fer que aquells que s'hi resisteixen hagin de deixar la poltrona i gent nova comenci a treballar pel país de debò. El vot en blanc és el més actiu de tots . Abans de corregir Espanya, comencem per fer neteja a casa nostra.
Avui, 13 de febrer 2008
Ciutadana, Sant Cugat del Vallès
[...] El govern espanyol no el canviarem. El que sí que podem fer és forçar canvis al si dels partits catalans i fer que aquells que s'hi resisteixen hagin de deixar la poltrona i gent nova comenci a treballar pel país de debò. El vot en blanc és el més actiu de tots . Abans de corregir Espanya, comencem per fer neteja a casa nostra.
Avui, 13 de febrer 2008
Vot en blanc i abstenció
Oriol Pubill i Sarasa
Ciutadà, Barcelona
[...] Si ens abstenim o votem en blanc, estarem donant un premi, un xec en blanc als principals culpables. Pensem-hi i votem en conseqüència. Potser sense entusiasme, però sí amb convenciment.
Avui, 13 de febrer 2008
Ciutadà, Barcelona
[...] Si ens abstenim o votem en blanc, estarem donant un premi, un xec en blanc als principals culpables. Pensem-hi i votem en conseqüència. Potser sense entusiasme, però sí amb convenciment.
Avui, 13 de febrer 2008
Vot en blanc
Antoni Trenchs
Ciutadà, Mataró
Ara que estem a les eleccions voldria dir que en totes en què he participat com a votant en cap ocasió he pogut observar que al costat de les diferents llistes que es presenten no hi havia cap papereta que encapçalada pel titular de la contesa fos tota ella en blanc, per poder optar per aquesta opció igualment democràtica. Per contra sí que he vist que a l'hora del recompte de vots els sobres on no hi havia res a dins, o altres que tenien un tros de paper en blanc de llibreta, o com aquells que deixaven escrita alguna anotació eren considerats vots nuls, quan en realitat algú havia pensat que votava en blanc.Per solucionar aquesta anomalia, jo demano a la Junta Electoral Central Catalana de les Eleccions que volgués normalitzar aquesta opció del vot en blanc adjuntant a totes les meses paperetes en blanc, precedides pel titular de la contesa al costat de les llistes oficials. Confiem que serà solucionada aquesta anomalia.
El Punt, 13 de febrer 2008
Ciutadà, Mataró
Ara que estem a les eleccions voldria dir que en totes en què he participat com a votant en cap ocasió he pogut observar que al costat de les diferents llistes que es presenten no hi havia cap papereta que encapçalada pel titular de la contesa fos tota ella en blanc, per poder optar per aquesta opció igualment democràtica. Per contra sí que he vist que a l'hora del recompte de vots els sobres on no hi havia res a dins, o altres que tenien un tros de paper en blanc de llibreta, o com aquells que deixaven escrita alguna anotació eren considerats vots nuls, quan en realitat algú havia pensat que votava en blanc.Per solucionar aquesta anomalia, jo demano a la Junta Electoral Central Catalana de les Eleccions que volgués normalitzar aquesta opció del vot en blanc adjuntant a totes les meses paperetes en blanc, precedides pel titular de la contesa al costat de les llistes oficials. Confiem que serà solucionada aquesta anomalia.
El Punt, 13 de febrer 2008
Tot a punt per a una altra campanya electoral?
Joan Pinyol
Ciutadà, Capellades
Candidats que ens festegen les vint-i-quatre hores del dia. Que prometen impossibles i queden impassibles. Que desenterren intencionadament velles destrals de confrontació per esgarrapar quatre vots d'electors indecisos. [...] I tot plegat perquè la nostra classe política actual continuï fent la viu-viu, cada vegada més al marge de la societat i dels problemes reals de la gent. Tot a punt per a una altra campanya electoral?
El Punt, 13 de febrer 2008
Ciutadà, Capellades
Candidats que ens festegen les vint-i-quatre hores del dia. Que prometen impossibles i queden impassibles. Que desenterren intencionadament velles destrals de confrontació per esgarrapar quatre vots d'electors indecisos. [...] I tot plegat perquè la nostra classe política actual continuï fent la viu-viu, cada vegada més al marge de la societat i dels problemes reals de la gent. Tot a punt per a una altra campanya electoral?
El Punt, 13 de febrer 2008
Enrique Murillo
Editor
"Para la inmensa mayoría de los ciudadanos no habrá más campaña electoral que la que den las televisiones. En tono más o menos vibrante, siempre sin contexto, oiremos a uno y otro líder pronunciar media frase, y con esto y un bizcocho nos iremos a votar. O no. O integraremos las prietas filas del partido mayoritario de casi todas las convocatorias electorales occidentales, que es el del chico que ronca a espaldas del líder y que, sin duda, acaba encontrando el día de las elecciones algo mejor que hacer que echar una papeleta en la urna, y que se unirá como el 40% o más de los electores al partido de los abstencionistas, militantes o abúlicos."
El País, 13 de febrer 2008
"Para la inmensa mayoría de los ciudadanos no habrá más campaña electoral que la que den las televisiones. En tono más o menos vibrante, siempre sin contexto, oiremos a uno y otro líder pronunciar media frase, y con esto y un bizcocho nos iremos a votar. O no. O integraremos las prietas filas del partido mayoritario de casi todas las convocatorias electorales occidentales, que es el del chico que ronca a espaldas del líder y que, sin duda, acaba encontrando el día de las elecciones algo mejor que hacer que echar una papeleta en la urna, y que se unirá como el 40% o más de los electores al partido de los abstencionistas, militantes o abúlicos."
El País, 13 de febrer 2008
Albert Om
Periodista
[...] Els candidats parlen del bé comú, mentre pensen en el seu benefici particular.
Avui, 12 de febrer 2008
[...] Els candidats parlen del bé comú, mentre pensen en el seu benefici particular.
Avui, 12 de febrer 2008
Josep M. Espinàs
Escriptor
[...] Votar en blanc és un dret. Està clar. Com no votar. Com votar un partit o un altre. Però, sense ser un politòleg, m'atreveixo a fer una distinció: el vot en blanc, que és una opció personal, crec que no és una bona opció per a la nostra democràcia.
Per una raó que em sembla clara: votar en blanc és en la pràctica votar a favor del partit que guanyi les eleccions, sigui quin sigui. Per molts vots blancs que surtin de les urnes, el tan argumentat càstig no existirà. ¿Càstig a qui? ¿Al mateix partit, al qual el ciutadà vol mostrar d'aquesta manera el seu disgust a l'opció que li agradava? No ho entenc. Votant en blanc, ¿no dóna carta blanca a l'adversari? (Perillosa abstenció, penso, per a la salut democràtica).
Entre amics i parents es pot quedar molt bé dient: "Jo voto en blanc". Això dóna un agradable protagonisme davant dels qui han anat disciplinadament a votar els seus i s'acredita un mèrit davant dels qui s'han quedat passivament a casa.
Entenc perfectament el vot en blanc, i el respecto --per sort, encara ens queda la llibertat de votar el que en sembli-- però no el veig com una lliçó. O almenys no el veig com una lliçó eficaç, i si una lliçó no és eficaç el mestre perd el temps i fracassa.
Perquè el vot en blanc no paralitza res ni tampoc construeix res. Sentir-se identificat amb un partit i votar en blanc estaria bé si quedés públicament clar que "jo sempre he votat el partit A però ara no hi estic d'acord". Això sí que es podria considerar una lliçó. Una crítica constructiva. Però el vot en blanc no se sap ni qui l'ha posat a l'urna, ni per què.
També seria interessant si absolutament tots els vots fossin en blanc. Seria una sotragada per als polítics i faria pensar. Però això també és impossible. De manera que votar en blanc vol dir "vosaltres mateixos, ja us ho fareu" i, efectivament, els partits grans ja s'ho faran.
El Periódico, 9 febrer 2008
[...] Votar en blanc és un dret. Està clar. Com no votar. Com votar un partit o un altre. Però, sense ser un politòleg, m'atreveixo a fer una distinció: el vot en blanc, que és una opció personal, crec que no és una bona opció per a la nostra democràcia.
Per una raó que em sembla clara: votar en blanc és en la pràctica votar a favor del partit que guanyi les eleccions, sigui quin sigui. Per molts vots blancs que surtin de les urnes, el tan argumentat càstig no existirà. ¿Càstig a qui? ¿Al mateix partit, al qual el ciutadà vol mostrar d'aquesta manera el seu disgust a l'opció que li agradava? No ho entenc. Votant en blanc, ¿no dóna carta blanca a l'adversari? (Perillosa abstenció, penso, per a la salut democràtica).
Entre amics i parents es pot quedar molt bé dient: "Jo voto en blanc". Això dóna un agradable protagonisme davant dels qui han anat disciplinadament a votar els seus i s'acredita un mèrit davant dels qui s'han quedat passivament a casa.
Entenc perfectament el vot en blanc, i el respecto --per sort, encara ens queda la llibertat de votar el que en sembli-- però no el veig com una lliçó. O almenys no el veig com una lliçó eficaç, i si una lliçó no és eficaç el mestre perd el temps i fracassa.
Perquè el vot en blanc no paralitza res ni tampoc construeix res. Sentir-se identificat amb un partit i votar en blanc estaria bé si quedés públicament clar que "jo sempre he votat el partit A però ara no hi estic d'acord". Això sí que es podria considerar una lliçó. Una crítica constructiva. Però el vot en blanc no se sap ni qui l'ha posat a l'urna, ni per què.
També seria interessant si absolutament tots els vots fossin en blanc. Seria una sotragada per als polítics i faria pensar. Però això també és impossible. De manera que votar en blanc vol dir "vosaltres mateixos, ja us ho fareu" i, efectivament, els partits grans ja s'ho faran.
El Periódico, 9 febrer 2008
Joan Oliver
Periodista
En plena campanya de les eleccions espanyoles es fa evident un cop més la imperiosa necessitat de canviar la llei electoral. Tenim el sistema electoral menys obert de tot Europa i, en el cas dels catalans, ens castiga greument i no ens permet tenir la representació que ens pertoca ni al Congrés de Diputats ni, molt menys encara, al Senat. Si els déus o els seus enviats suïcides no hi fan més que nosaltres, el 9 de març tornarem a batre rècords d'abstenció i seguirà creixent la desafecció dels ciutadans envers la política. El primer pas per arreglar-ho seria canviar la llei electoral, però això és molt difícil, perquè l'haurien de canviar els que han estat elegits amb aquesta llei absurda i, com és lògic, no hi estan disposats. Si la llei fos bona, la majoria es quedarien sense feina.
Avui, 8 de febrer 2008
En plena campanya de les eleccions espanyoles es fa evident un cop més la imperiosa necessitat de canviar la llei electoral. Tenim el sistema electoral menys obert de tot Europa i, en el cas dels catalans, ens castiga greument i no ens permet tenir la representació que ens pertoca ni al Congrés de Diputats ni, molt menys encara, al Senat. Si els déus o els seus enviats suïcides no hi fan més que nosaltres, el 9 de març tornarem a batre rècords d'abstenció i seguirà creixent la desafecció dels ciutadans envers la política. El primer pas per arreglar-ho seria canviar la llei electoral, però això és molt difícil, perquè l'haurien de canviar els que han estat elegits amb aquesta llei absurda i, com és lògic, no hi estan disposats. Si la llei fos bona, la majoria es quedarien sense feina.
Avui, 8 de febrer 2008
Manuel Castaño
Periodista
Si els qui tenen idees pròpies s'abstenen o voten en blanc –aquesta manera d'abstenir-se però amb pretensions–, només contribueixen a mantenir les coses com estan.
El Punt, 8 de febrer 2008
Si els qui tenen idees pròpies s'abstenen o voten en blanc –aquesta manera d'abstenir-se però amb pretensions–, només contribueixen a mantenir les coses com estan.
El Punt, 8 de febrer 2008
Jordi Surinyach i Romans
Advocat
Han demanat el vot en blanc. Més enllà de la crítica que cadascú pugui fer a la seva proposta, expressen el malestar acumulat en els darrers anys per la societat catalana, que contradiu la visió massa optimista d'alguns. No sóc partidari de fer de l'emprenyament un senyal d'identitat política. [...] La desídia electoral de molts catalans té causes reals i objectives.
El Punt, 8 de febrer 2008
Han demanat el vot en blanc. Més enllà de la crítica que cadascú pugui fer a la seva proposta, expressen el malestar acumulat en els darrers anys per la societat catalana, que contradiu la visió massa optimista d'alguns. No sóc partidari de fer de l'emprenyament un senyal d'identitat política. [...] La desídia electoral de molts catalans té causes reals i objectives.
El Punt, 8 de febrer 2008
Miquel Pairolí
Periodista
El vot en blanc no és pas el vot de gent desenganyada de la democràcia, al contrari. Aquests ja no s'acosten a les urnes. El vot en blanc és un vot malencònic, de persones que creuen de bona fe en la democràcia, però que estan cansats i decebuts dels partits. No fem bromes, doncs, que el vot en blanc és ben respectable. Però, és clar, als professionals de la política els molesta perquè, a més de ser un vot perdut, té forma de retret. És un vot conscient, meditat, madur i alhora acusador. No és pas un vot emocional, que és el que busquen tots els partits, sinó un vot molt racional i que, a més, els gira l'esquena. Per això s'afanyen a llevar-li importància i a desacreditar-lo.
El Punt, 8 de febrer 2008
El vot en blanc no és pas el vot de gent desenganyada de la democràcia, al contrari. Aquests ja no s'acosten a les urnes. El vot en blanc és un vot malencònic, de persones que creuen de bona fe en la democràcia, però que estan cansats i decebuts dels partits. No fem bromes, doncs, que el vot en blanc és ben respectable. Però, és clar, als professionals de la política els molesta perquè, a més de ser un vot perdut, té forma de retret. És un vot conscient, meditat, madur i alhora acusador. No és pas un vot emocional, que és el que busquen tots els partits, sinó un vot molt racional i que, a més, els gira l'esquena. Per això s'afanyen a llevar-li importància i a desacreditar-lo.
El Punt, 8 de febrer 2008
David González
Subdirector Avui
N’hi ha motius [per votar en blanc], i de sobres, però com he escrit algun cop, no crec que aquesta sigui la via per millorar el sistema. Entre d’altres coses perquè ja podem anar votant blanc, o nul, o res, que els escons s’ompliran igual (i a benefici d’alguns més que d’altres) mentre no s’aprovi una llei que digui el contrari. [...] Darrere el “tots els partits són iguals” pot haver-hi un convenciment sincer en la pretesa inutilitat del vot; o una fatiga justificada davant la inoperància o la mediocritat de la classe política.
Avui, 7 de febrer 2008
N’hi ha motius [per votar en blanc], i de sobres, però com he escrit algun cop, no crec que aquesta sigui la via per millorar el sistema. Entre d’altres coses perquè ja podem anar votant blanc, o nul, o res, que els escons s’ompliran igual (i a benefici d’alguns més que d’altres) mentre no s’aprovi una llei que digui el contrari. [...] Darrere el “tots els partits són iguals” pot haver-hi un convenciment sincer en la pretesa inutilitat del vot; o una fatiga justificada davant la inoperància o la mediocritat de la classe política.
Avui, 7 de febrer 2008
Josep M. Torrent
Periodista
El president Maragall propugna el vot en blanc a les eleccions generals del mes de març. Es tracta d'un vot de gran cultura política, de compromís democràtic i d'una càrrega simbòlica profunda vàlida per a societats elitistes que el poden i volen saber interpretar però innocu (per no dir inútil) en comunitats on prevalen els resultats, davant el projecte, i el poder davant la reflexió. El vot en blanc no té un receptor definit ni identificat, ni és un vot a favor de res, sinó en contra de tots.
Avui, 6 de febrer 2008
El president Maragall propugna el vot en blanc a les eleccions generals del mes de març. Es tracta d'un vot de gran cultura política, de compromís democràtic i d'una càrrega simbòlica profunda vàlida per a societats elitistes que el poden i volen saber interpretar però innocu (per no dir inútil) en comunitats on prevalen els resultats, davant el projecte, i el poder davant la reflexió. El vot en blanc no té un receptor definit ni identificat, ni és un vot a favor de res, sinó en contra de tots.
Avui, 6 de febrer 2008
Editorial Avui
Entremig, intel·lectuals i opinadors han anat difonent el debat fins al punt que pot semblar que el vot en blanc s'estigui encomanant. És, realment, una opció legítima, igual que quedar-se a casa, fer un vot nul o votar qualsevol de les llistes que es presenten als comicis del mes que ve. Ara bé, cal veure què hi guanya, Catalunya, amb el vot en blanc, i preguntar-se per què dos molt honorables de per vida aposten, ara, per aquesta opció.[...] El desànim social, la decepció amb la classe política i, fins i tot, l'enrabiada amb determinats partits del bàndol que sigui que molta gent porta a dintre, té moltes maneres d'expressar-se, però no cal, necessàriament, que sigui amb el vot en blanc.
Catalunya què hi guanya? Més aviat res. Un vot en blanc tendirà a afavorir els dos grans partits espanyols. Molts vots en blanc mai no sumaran un escó per deixar una cadira buida.
Avui, 6 de febrer 2008
Catalunya què hi guanya? Més aviat res. Un vot en blanc tendirà a afavorir els dos grans partits espanyols. Molts vots en blanc mai no sumaran un escó per deixar una cadira buida.
Avui, 6 de febrer 2008
Desclot
Periodista
Només produeixen promeses estranyes. El cronista espera, impacient, les propostes del partit del vot en blanc.
Avui, 5 de febrer 2008
Només produeixen promeses estranyes. El cronista espera, impacient, les propostes del partit del vot en blanc.
Avui, 5 de febrer 2008
Joan Oliver
Periodista
Els arguments per votar en blanc són infinits. Ho són gairebé sempre, però en el moment actual del nostre país n'hi ha més que mai. El problema és que el vot en blanc només serveix perquè acabin manant senyors que tenen un escàs suport popular però que aconsegueixen que els seus seguidors posin la papereta a l'urna. [...] Aquest és el problema del vot en blanc: no només és inútil, sinó que pot ser interpretat de quinze mil maneres diferents. Els vots en blanc que hi hagi a Catalunya el 9 de març, què representaran, més enllà d'un cert desencís? Representaran la Catalunya que vol el president Barrera? O la del president Maragall? O, potser, la del general Prim o la d'en Ferrer i Guàrdia? Chi lo sa.
Avui, 5 de febrer de 2008
Els arguments per votar en blanc són infinits. Ho són gairebé sempre, però en el moment actual del nostre país n'hi ha més que mai. El problema és que el vot en blanc només serveix perquè acabin manant senyors que tenen un escàs suport popular però que aconsegueixen que els seus seguidors posin la papereta a l'urna. [...] Aquest és el problema del vot en blanc: no només és inútil, sinó que pot ser interpretat de quinze mil maneres diferents. Els vots en blanc que hi hagi a Catalunya el 9 de març, què representaran, més enllà d'un cert desencís? Representaran la Catalunya que vol el president Barrera? O la del president Maragall? O, potser, la del general Prim o la d'en Ferrer i Guàrdia? Chi lo sa.
Avui, 5 de febrer de 2008
Xavier Bru de Sala
Escriptor
Hay que tener muchas tragaderas para entrar sin rechistar en el asombroso redil del sistema político-mediático ibérico. Ya sabemos a qué desvergonzados niveles han caído las ofertas electorales. Asistimos impotentes a una incontinencia verbal desconocida entre nosotros. En otros tiempos, incluso más embarullados, los líderes usaban eufemismos como faltar a la verdad, pero ya se han quitado la careta. Ahora se tildan unos a otros de mentirosos, sin que el así insultado, o simplemente descrito, se moleste en desmentir su mentirosidad.La respuesta, literal, es "y tú más". […]
Sin embargo, uno de los componentes esenciales de la vida pública se ha ido degradando de tal modo que ya no podemos hablar de crispación sino de estado de ánimo permanente, ya no excepcional. No es más crispada la campaña que la legislatura, no. Es que se ha caído tan bajo, en el terreno donde lo habitual es la mentira, la tergiversación, la exhibición de la desfachatez, que ya ni se advierte la vileza. Al final, hasta los hipopótamos se regocijan en el lodo de su ciénaga. […]
El divorcio entre la vida políticomediática y casi todo lo demás no sale gratis. Algunas facturas habrá pasado, escondidas en la contabilidad general positiva.
La Vanguardia, 1 de febrer 2008
Hay que tener muchas tragaderas para entrar sin rechistar en el asombroso redil del sistema político-mediático ibérico. Ya sabemos a qué desvergonzados niveles han caído las ofertas electorales. Asistimos impotentes a una incontinencia verbal desconocida entre nosotros. En otros tiempos, incluso más embarullados, los líderes usaban eufemismos como faltar a la verdad, pero ya se han quitado la careta. Ahora se tildan unos a otros de mentirosos, sin que el así insultado, o simplemente descrito, se moleste en desmentir su mentirosidad.La respuesta, literal, es "y tú más". […]
Sin embargo, uno de los componentes esenciales de la vida pública se ha ido degradando de tal modo que ya no podemos hablar de crispación sino de estado de ánimo permanente, ya no excepcional. No es más crispada la campaña que la legislatura, no. Es que se ha caído tan bajo, en el terreno donde lo habitual es la mentira, la tergiversación, la exhibición de la desfachatez, que ya ni se advierte la vileza. Al final, hasta los hipopótamos se regocijan en el lodo de su ciénaga. […]
El divorcio entre la vida políticomediática y casi todo lo demás no sale gratis. Algunas facturas habrá pasado, escondidas en la contabilidad general positiva.
La Vanguardia, 1 de febrer 2008
Votem en conseqüència
Joan Amat
Ciutadà, Santa Coloma de Farners
S'acosten eleccions, i davant l'allau de promeses que estan fent alguns polítics, bé caldrà recordar, a l'hora d'anar a votar, què és la política: «La política és l'art de saber prometre per endavant, el que se sap de ben segur que, després, no es podrà complir.» I després, votem en conseqüència.
El Punt, 4 de febrer 2008
Ciutadà, Santa Coloma de Farners
S'acosten eleccions, i davant l'allau de promeses que estan fent alguns polítics, bé caldrà recordar, a l'hora d'anar a votar, què és la política: «La política és l'art de saber prometre per endavant, el que se sap de ben segur que, després, no es podrà complir.» I després, votem en conseqüència.
El Punt, 4 de febrer 2008
Promeses i obligació
Josep Baqué
Ciutadà, Palafrugell
Tots em fan pensar que menteixen i que no val la pena votar-los en aquestes properes eleccions. Jo estic temptat de fer-ho, però vull ser responsable i fer el que és la meva obligació: aniré a votar, però el meu vot serà en blanc. Senyors polítics, mentiders.
El Punt, 4 de febrer 2008
Ciutadà, Palafrugell
Tots em fan pensar que menteixen i que no val la pena votar-los en aquestes properes eleccions. Jo estic temptat de fer-ho, però vull ser responsable i fer el que és la meva obligació: aniré a votar, però el meu vot serà en blanc. Senyors polítics, mentiders.
El Punt, 4 de febrer 2008
Vicent Partal
Periodista
Mentrestant, la desafecció es palpa en l'ambient, la preocupació és un lloc comú de les converses amb els polítics i es nota una certa irritació entre els militants dels partits polítics. Però ningú no mou peça ni té gens d'interès a fer res que sacsege el país i la política. El PSC només sap repetir una vegada i una altra que ve el papu, com si els electors fórem uns imbecils, CiU tria el pitjor candidat que pot i Esquerra i ICV no saben sortir de la captivitat a què els té sotmesos el PSC, sense fer riure amb unes consignes miraculosament rescatades.
Vilaweb, 4 de febrer 2008
Mentrestant, la desafecció es palpa en l'ambient, la preocupació és un lloc comú de les converses amb els polítics i es nota una certa irritació entre els militants dels partits polítics. Però ningú no mou peça ni té gens d'interès a fer res que sacsege el país i la política. El PSC només sap repetir una vegada i una altra que ve el papu, com si els electors fórem uns imbecils, CiU tria el pitjor candidat que pot i Esquerra i ICV no saben sortir de la captivitat a què els té sotmesos el PSC, sense fer riure amb unes consignes miraculosament rescatades.
Vilaweb, 4 de febrer 2008
Pilar Antillach
Periodista
Què tenen en comú Gallardón i el CAC? que tots dos han fet evident que en aquest país hi ha dues reformes pendents: la democratització interna del partits polítics i la independència dels mitjans de comunicació. Les dues qüestions tenen molt a veure amb el descrèdit creixent de polítics i periodistes i l'allunyament progressiu de la resta dels ciutadans. […]
Que el retard en cultura democràtica que patim sembla irreversible ho demostra el fet que ningú estigui disposat a fer el primer pas per recuperar el temps perdut, per evitar que aquest retrocés sigui etern.
Avui, 4 de febrer 2008
Què tenen en comú Gallardón i el CAC? que tots dos han fet evident que en aquest país hi ha dues reformes pendents: la democratització interna del partits polítics i la independència dels mitjans de comunicació. Les dues qüestions tenen molt a veure amb el descrèdit creixent de polítics i periodistes i l'allunyament progressiu de la resta dels ciutadans. […]
Que el retard en cultura democràtica que patim sembla irreversible ho demostra el fet que ningú estigui disposat a fer el primer pas per recuperar el temps perdut, per evitar que aquest retrocés sigui etern.
Avui, 4 de febrer 2008
Teresa Pàmies
Escriptora
S'equivoquen els polítics que pensen guanyar el vot dels pobres pel procediment caciquil, confiats en la cobdícia, la indolència i la ignorància atribuïdes a la majoria silenciosa. L'únic que provoquen és el descrèdit de la política quan fa tanta falta, perquè és des de la política com s'han resolt en la història d'Espanya i de Catalunya els problemes més complicats. No tots els polítics han actuat d'esquena a la realitat. La ciutadania els escoltà. Plegats trobaren les vies per sortir-se'n. Sense la intel·ligència, l'exemple moral i l'energia generades per una política encertada, d'aquest país no se'n cantaria ni gall ni gallina.
Avui, 4 de febrer 2008
S'equivoquen els polítics que pensen guanyar el vot dels pobres pel procediment caciquil, confiats en la cobdícia, la indolència i la ignorància atribuïdes a la majoria silenciosa. L'únic que provoquen és el descrèdit de la política quan fa tanta falta, perquè és des de la política com s'han resolt en la història d'Espanya i de Catalunya els problemes més complicats. No tots els polítics han actuat d'esquena a la realitat. La ciutadania els escoltà. Plegats trobaren les vies per sortir-se'n. Sense la intel·ligència, l'exemple moral i l'energia generades per una política encertada, d'aquest país no se'n cantaria ni gall ni gallina.
Avui, 4 de febrer 2008
Escons inútils
Daniel Vives
Ciutadà, Barcelona
Si això no canvia, votar uns o altres només serveix perquè cada un pugui penjar la llufa a l'altre i ningú prengui nota del càstig. M'indignaré igual quan facin lectures del vot en blanc o l'abstenció, però almenys no podran dir que dono suport a les seves males arts. Jo votaré en blanc.
Avui, 4 de febrer 2008
Ciutadà, Barcelona
Si això no canvia, votar uns o altres només serveix perquè cada un pugui penjar la llufa a l'altre i ningú prengui nota del càstig. M'indignaré igual quan facin lectures del vot en blanc o l'abstenció, però almenys no podran dir que dono suport a les seves males arts. Jo votaré en blanc.
Avui, 4 de febrer 2008
Joan Oliver
Periodista
El primer que cal canviar és el sistema d'elecció dels candidats, el sistema de formació de les llistes, que han de ser més curtes i obertes. Si canvia aquest sistema, l'estructura dels partits canviarà inevitablement. Si els funcionaris dels partits perden el poder de decidir qui va a la llista i en quin ordre, si aquesta capacitat recau en els simpatitzants del partit en un procés obert, els senyors que es vanaglorien de ser capaços de fer guanyar unes eleccions a un sofà o a un mut es quedaran sense el seu poder omnímode.
Els diners vénen després. Per això han fracassat aquí tots els intents de canviar el finançament dels partits, perquè abans cal canviar el sistema electoral. Un sistema que deixa tot el poder en mans de les cúpules dels partits genera, inevitablement, un sistema de finançament opac. Un sistema que obliga cada candidat a espavilar-se per aconseguir els seus propis recursos és un sistema més obert, més competitiu i, per tant, més transparent i més net.
Avui, 4 de febrer 2008
El primer que cal canviar és el sistema d'elecció dels candidats, el sistema de formació de les llistes, que han de ser més curtes i obertes. Si canvia aquest sistema, l'estructura dels partits canviarà inevitablement. Si els funcionaris dels partits perden el poder de decidir qui va a la llista i en quin ordre, si aquesta capacitat recau en els simpatitzants del partit en un procés obert, els senyors que es vanaglorien de ser capaços de fer guanyar unes eleccions a un sofà o a un mut es quedaran sense el seu poder omnímode.
Els diners vénen després. Per això han fracassat aquí tots els intents de canviar el finançament dels partits, perquè abans cal canviar el sistema electoral. Un sistema que deixa tot el poder en mans de les cúpules dels partits genera, inevitablement, un sistema de finançament opac. Un sistema que obliga cada candidat a espavilar-se per aconseguir els seus propis recursos és un sistema més obert, més competitiu i, per tant, més transparent i més net.
Avui, 4 de febrer 2008
David González
Periodista
Una democràcia millor és possible i l'únic camí per arribar-hi és que algun dia siguin els millors els que omplin els Parlaments.
Ho sento per tots els abstencionistes, votblanquistes i nulvotistes de les Catalunyes i les Espanyes (forçosament) reunides. Abstingueu-vos o voteu en blanc o en nul tant com vulgueu; és el vostre dret i el teniu gràcies que vivim en una, com era inevitable, imperfecta democràcia, però democràcia al cap i a la fi. [...] Tranquils tots, perquè voteu o no voteu, sigueu molts o sigueu pocs, les Corts espanyoles continuaran tenint, i omplint, 350 escons després del 9 de març, com 135 en té el Parlament de Catalunya. Tret que s'aprovi una llei que exigeixi un mínim de participació per proveir-los o que permeti anul·lar les eleccions si la majoria no vota. Però haureu de presentar-vos a les properes eleccions, i segurament guanyar-les de llarg, per tirar endavant aquesta reforma o altres.
Avui, 3 de febrer 2008
Una democràcia millor és possible i l'únic camí per arribar-hi és que algun dia siguin els millors els que omplin els Parlaments.
Ho sento per tots els abstencionistes, votblanquistes i nulvotistes de les Catalunyes i les Espanyes (forçosament) reunides. Abstingueu-vos o voteu en blanc o en nul tant com vulgueu; és el vostre dret i el teniu gràcies que vivim en una, com era inevitable, imperfecta democràcia, però democràcia al cap i a la fi. [...] Tranquils tots, perquè voteu o no voteu, sigueu molts o sigueu pocs, les Corts espanyoles continuaran tenint, i omplint, 350 escons després del 9 de març, com 135 en té el Parlament de Catalunya. Tret que s'aprovi una llei que exigeixi un mínim de participació per proveir-los o que permeti anul·lar les eleccions si la majoria no vota. Però haureu de presentar-vos a les properes eleccions, i segurament guanyar-les de llarg, per tirar endavant aquesta reforma o altres.
Avui, 3 de febrer 2008
Mar Jiménez
Periodista
Aquesta precampanya electoral se m'està fent molt farragosa. Estic tipa de tanta promesa electoral.
Avui, 3 de febrer 2008
Aquesta precampanya electoral se m'està fent molt farragosa. Estic tipa de tanta promesa electoral.
Avui, 3 de febrer 2008
Salvador Cardús i Ros
Sociòleg i periodista
Un gran nombre de vots en blanc mostraria, sobretot als partits propis, el nostre grau d'insatisfacció. Però aquesta opció no passaria de tenir un gruix testimonial i no és previsible que els partits en volguessin aprendre cap lliçó. El vot en blanc, legítim i raonable, vindria a ser l'alternativa a haver de votar amb la pinça al nas, com van fer els francesos en el duel presidencial entre Chirac i Le Pen l'any 2002.
Avui, 1 de febrer 2008
Un gran nombre de vots en blanc mostraria, sobretot als partits propis, el nostre grau d'insatisfacció. Però aquesta opció no passaria de tenir un gruix testimonial i no és previsible que els partits en volguessin aprendre cap lliçó. El vot en blanc, legítim i raonable, vindria a ser l'alternativa a haver de votar amb la pinça al nas, com van fer els francesos en el duel presidencial entre Chirac i Le Pen l'any 2002.
Avui, 1 de febrer 2008
Jordi Sánchez
Periodista
Raons per desconfiar de les actuals dinàmiques dels partits no n'hi falten. I motius per afirmar que aquesta opinió seva és compartida per molta gent que cada vegada més veuen la política des d'un escepticisme creixent, tampoc.
Avui, 1 de febrer 2008
Raons per desconfiar de les actuals dinàmiques dels partits no n'hi falten. I motius per afirmar que aquesta opinió seva és compartida per molta gent que cada vegada més veuen la política des d'un escepticisme creixent, tampoc.
Avui, 1 de febrer 2008
Marta Pessarrodona
Escriptora i traductora
No sé si conec la gent equivocada o jo mateixa sóc la persona errònia, però encara m'he de trobar amb algú que no em digui que, en les properes eleccions espanyoles, no vol votar. Certament, si en una guerra la primera víctima és la veritat, en una precampanya, pel que sembla, la primera víctima és el seny i el primer vencedor la bajanada. La conseqüència en l'electorat és un cansament terrible.
Avui, 31 de gener 2008
No sé si conec la gent equivocada o jo mateixa sóc la persona errònia, però encara m'he de trobar amb algú que no em digui que, en les properes eleccions espanyoles, no vol votar. Certament, si en una guerra la primera víctima és la veritat, en una precampanya, pel que sembla, la primera víctima és el seny i el primer vencedor la bajanada. La conseqüència en l'electorat és un cansament terrible.
Avui, 31 de gener 2008
Joan Oliver
Periodista
I no només perquè els polítics d'allà siguin molt més bons, sinó sobretot perquè el sistema electoral és molt superior. Allà els votants poden triar realment qui serà el seu president, aquí tot el que podem fer és ratificar o no les decisions que prenen les cúpules dels partits. Aquí els homes d'aparell es vanaglorien de dur a la presidència gent incompetent, allà la vàlua dels candidats és determinant.
Si t'equivoques en pagues les conseqüències. Aquí no. Aquí equivocar-se és gratis, pel que sembla.
Els nostres es dediquen a fer promeses que mai no compliran.
Avui, 31 de gener 2008
I no només perquè els polítics d'allà siguin molt més bons, sinó sobretot perquè el sistema electoral és molt superior. Allà els votants poden triar realment qui serà el seu president, aquí tot el que podem fer és ratificar o no les decisions que prenen les cúpules dels partits. Aquí els homes d'aparell es vanaglorien de dur a la presidència gent incompetent, allà la vàlua dels candidats és determinant.
Si t'equivoques en pagues les conseqüències. Aquí no. Aquí equivocar-se és gratis, pel que sembla.
Els nostres es dediquen a fer promeses que mai no compliran.
Avui, 31 de gener 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
