tag:blogger.com,1999:blog-69439648381422129372024-03-14T15:42:44.888+01:00Escons InsubmisosARA ÉS ESCONS EN BLANCSi vols contactar amb Escons en Blanchttp://www.blogger.com/profile/06442791510838464959noreply@blogger.comBlogger161125tag:blogger.com,1999:blog-6943964838142212937.post-58914389644399581552010-04-25T16:13:00.005+02:002010-10-28T12:11:48.896+02:00Escons insubmisos es ara Escons en Blanc<div style="text-align: center;"><br />Tornem a ser aqui!<br /><br />Estigueu ben atents, que ara es el nostre moment.</div><br /><div style="font-weight: bold; text-align: center;"><span style="font-size:180%;">Escons en Blanc</span></div>Si vols contactar amb Escons en Blanchttp://www.blogger.com/profile/06442791510838464959noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6943964838142212937.post-28683157655203411652008-06-20T19:35:00.003+02:002010-10-28T12:12:30.812+02:00<div style="text-align: center;"><span style="font-family:courier new;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Podeu contactar amb noslatres a la pàgina web d'</span><a style="font-weight: bold;" href="http://www.esconsenblanc.org/">Escons en Blanc</a></span></span><br /><br /><span style="font-family:courier new;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Per a qualsevol qüestió, podeu escriure a info@esconsenblanc.org</span></span></span><br /><br /><span style="font-family:courier new;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Moltes gràcies</span></span></span><br /><br /><span style="font-family:courier new;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Escons en Blanc</span></span></span><br /></div>Si vols contactar amb Escons en Blanchttp://www.blogger.com/profile/06442791510838464959noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6943964838142212937.post-44865056237684083072008-06-20T19:34:00.000+02:002008-06-20T19:35:41.394+02:00Salvador Cardús i Ros<span style="font-size:85%;"><span style="font-family: arial;">Escriptor i sociòleg</span></span><br /><br /><span style="font-family: arial;">Com que la política s'ha convertit més en l'art d'imposar una interpretació de la realitat que en la capacitat de transformar-la, sovint és la mateixa política la que queda atrapada en la teranyina d'especulacions que ella ha alimentat. (...)</span><br /><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-style: italic;">Avui</span>, 20 de juny del 2008</span></span>Si vols contactar amb Escons en Blanchttp://www.blogger.com/profile/06442791510838464959noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6943964838142212937.post-38624188207704707332008-06-20T19:32:00.001+02:002008-06-20T19:34:44.655+02:00LA CONTRA<span style="font-family:arial;">RAIMON PANIKKAR: Ese es el gran error de nuestro tiempo: dejar la política a los profesionales. La vida política no es un oficio, es una dimensión irrenunciable de cada uno de nosotros.</span> <span style="font-family:arial;"><br /><br />LLUÍS AMIGUET: Vuelvo con un propósito en mi alforja: la política es demasiado importante para dejársela a los políticos. ¡Basta de quejarnos de los políticos y militemos, actuemos y sustituyámoslos!<br /><br /><span style="font-family: arial;font-family:verdana;font-size:78%;" ><span style="font-style: italic;">La Vanguardia</span>, 17 de juny del 2008</span><br /></span>Si vols contactar amb Escons en Blanchttp://www.blogger.com/profile/06442791510838464959noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6943964838142212937.post-23639477615715990052008-06-12T09:20:00.001+02:002008-06-12T09:21:51.793+02:00Romeu<span style="font-size:85%;"><span style="font-family:arial;">Humorista<br /><br /></span></span><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitVu51LELFKASFzO99OQoyEwpJIpyic8aKZJO6FZujou0yU5lutDXklAEqKTsjys6gtJbN-tIKklRyHPcln1nxvk9Mntkw5RbKr2yEZrdDutLVHBLHFGqwkGGmRKKd7YphaVZDZhgH3rQ/s1600-h/Romeu_12jun08.gif"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitVu51LELFKASFzO99OQoyEwpJIpyic8aKZJO6FZujou0yU5lutDXklAEqKTsjys6gtJbN-tIKklRyHPcln1nxvk9Mntkw5RbKr2yEZrdDutLVHBLHFGqwkGGmRKKd7YphaVZDZhgH3rQ/s320/Romeu_12jun08.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5210891681891115106" border="0" /></a><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-style: italic;"><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />El País</span>, 12 de juny del 2008</span></span>Si vols contactar amb Escons en Blanchttp://www.blogger.com/profile/06442791510838464959noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6943964838142212937.post-3867648504939010522008-05-23T23:42:00.002+02:002008-05-23T23:43:27.729+02:00Romeu<span style="font-size:85%;"><span style="font-family:arial;">Humorista</span></span> <span style="font-size:78%;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-style: italic;"><br /><br /></span></span></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf21Hz2eLRcisMJXRe3ZftDqbnUTR50YCKVyajCoraP9974Mu-sUld8QS1aMa0mv6sAhyphenhyphenCUiYnYr83VziOMiK_mYkgGAMgkdeYGTeT9zab2XfcA8VLshrY6aD7D7uFaPHbjMnmDMTi3gg/s1600-h/Romeu_20mai08.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf21Hz2eLRcisMJXRe3ZftDqbnUTR50YCKVyajCoraP9974Mu-sUld8QS1aMa0mv6sAhyphenhyphenCUiYnYr83VziOMiK_mYkgGAMgkdeYGTeT9zab2XfcA8VLshrY6aD7D7uFaPHbjMnmDMTi3gg/s320/Romeu_20mai08.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5203692103097994178" border="0" /></a><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-style: italic;"><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />El País</span>, 22 de maig del 2008</span></span>Si vols contactar amb Escons en Blanchttp://www.blogger.com/profile/06442791510838464959noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6943964838142212937.post-52928192053503739752008-05-23T23:41:00.001+02:002008-05-24T16:09:08.173+02:00Joan Subirats<div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:arial;">Catedrático de Ciencia Política de la UAB</span></span><br /><br /><span style="font-family:arial;">Desconfianza</span><br /><br /><span style="font-family:arial;">Estos días la confianza está de moda en el escenario político institucional. O más bien la desconfianza. [...] Cuanto más se complican las relaciones sociales, cuanto más entramos en lo que Michael Walzer califica como una "sociedad de lejanías", más necesitamos contar con depósitos o rincones de confianza en los que descargar las incertidumbres y las tensiones del día a día. Gobernar cada día es más complicado. Y la confianza es un bien cada día más escaso.</span><br /><br /><span style="font-family:arial;">[...] Desde la perspectiva democrática, las bases de la desconfianza son distintas. En este caso, la preocupación es conseguir que el poder político sea consistente con los compromisos adquiridos ante la ciudadanía y, por tanto, mantener la exigencia y la legitimidad inicial basada en la capacidad del poder de servir al interés general. La desconfianza se convierte así en contrademocracia, o en una democracia vigilante, que exige transparencia, rendición de cuentas, posibilidad de remoción y posibilidad de imputación. La creciente imprevisibilidad técnica, económica y social hace crecer la sensación de ingobernabilidad y de descontrol, pero al mismo tiempo recarga las exigencias sobre los gobernantes, al ser ellos quienes representan la única posibilidad de solución y de sentido colectivo que sigue atesorando la política, crecientemente desacreditada, pero crecientemente necesaria.</span><br /><br /><span style="font-family:arial;">En este sistema de desconfianza generalizada, no es extraño que el informe presentado por la Generalitat sobre las razones del creciente abstencionismo de nuestra sociedad (www.gencat.cat), que ha coordinado el profesor Josep Maria Vallès, vuelva a recordarnos que nuestra ciudadanía mantiene un bajo interés por la política, una dificultad por la comprensión de los procesos políticos, una desconfianza notable en la capacidad ciudadana para influir en las decisiones de los políticos y una valoración baja o muy baja de las instituciones y, sobre todo, de los partidos y del personal político. Como dice el informe, "todas estas actitudes y opiniones configuran el fenómeno general de la desafección política". Sin confianza, no hay afecto. Pero lo que deberíamos preguntarnos es si necesitamos afección o más bien lo que tenemos que construir es un nuevo impulso de ciudadanía democrática basado precisamente en la desconfianza, en la capacidad de controlar una democracia institucional a la que ya no es posible querer sin más.</span><br /><br /><span style="font-family:arial;">La abstención es significativa; crece de manera implacable y es mayor en los espacios en que las condiciones de vida son peores. Pero deberíamos evitar confundir participación política con ejercicio del voto. Se están diversificando los canales de expresión política. Mientras los partidos ven erosionada su credibilidad, surgen nuevos sujetos colectivos que expresan intereses tan generales o tan parciales como los propios partidos. Van apareciendo nuevas formas democráticas, más constantes y no tan ritualizadas como las elecciones. La gente expresa reivindicaciones, se queja, se expresa de manera significativa, a pesar de que no lo haga de manera sistemática y a través de los mismos canales. Hay notables formas de implicación civil, manifestada en espacios que, si bien no están institucionalizados, cumplen funciones claras de articulación. Y tampoco podemos olvidar la intervención social en muchos procesos locales y globales. Expresión, implicación e intervención son otros tantos aspectos de vida democrática no despreciables, y tampoco reducibles a esa forma aparentemente superior, pero limitada en sus aspectos emotivos y diarios, que es el rito electoral. No podemos pedirle a la gente que entienda y que comparta la política institucional si desde las propias instituciones cada día se entiende menos dónde estamos. Sin duda falta aún la capacidad de que ese conjunto de prácticas alternativas converja en una narración común, y tampoco está claro que ella sea posible ni deseable. Pero lo que no podemos hacer es despreciar por "negativa" esa forma democrática de participación que es la vigilancia desconfiada.</span><br /><br /><span style="font-family:arial;font-size:78%;"><span style="FONT-STYLE: italic">El País</span>, 20 de maig del 2008</span> </div>Si vols contactar amb Escons en Blanchttp://www.blogger.com/profile/06442791510838464959noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6943964838142212937.post-41142028957314959582008-05-16T19:14:00.000+02:002008-05-16T19:15:22.511+02:00Vicent Partal<span style="font-size:85%;"><span style="font-family: arial;">Periodista</span></span><br /><br /><span style="font-family: arial;">[...] I és aleshores que es manifesta la genialitat del nostre benvolgut govern: per comptes de reconèixer que la realitat ha canviat, prova de canviar la realitat. Quan tot just fa tretze mesos que definia on començava l'estat de sequera important, ara decideix que la sequera ja no comença on començava: canvia el decret i en pau. Tant en pau que des d'ara serà el govern qui decidirà, basant-se en la seua opinió, quan hi haurà sequera i quan deixarà d'haver-n'hi. És a dir, que passem d'una situació fiscalitzable, controlable i discutible amb arguments sensats, amb unes regles de joc públiques, a una situació en què la voluntat del govern és l'única cosa que compta, i la seua opinió, l'única que determina les regles de joc. Dit d'una altra manera: passem d'una democràcia a una república bananera.</span><br /><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-style: italic;">Vilaweb</span>, 16 de maig del 2008</span></span>Si vols contactar amb Escons en Blanchttp://www.blogger.com/profile/06442791510838464959noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6943964838142212937.post-71642778499633141752008-05-12T17:05:00.001+02:002008-05-12T17:07:19.361+02:00Jordi Juan<span style="font-family:arial;font-size:85%;">Periodista</span><br /><span style="font-family:arial;"></span><br /><span style="font-family:arial;">El Departament d´Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat ha tenido a bien realizar un estudio sobre las causas de la desafección que sienten muchos ciudadanos hacia la política. ¿Por qué aumenta la abstención? ¿Por qué baja la afiliación en sindicatos y partidos políticos? ¿Por qué crece, en cambio, la aparición de movimientos alternativos o plataformas independientes?</span><br /><br /><span style="font-family:arial;">Tras una atenta lectura de los 52 folios del texto - apenas 86.000 caracteres si le descontamos el prólogo-, la conclusión es que parte de la desconfianza de los ciudadanos viene en parte por estudios como este. El departamento de Joan Saura se podía haber gastado los 24.200 euros en alguna cosa más útil que un conjunto de reflexiones más o menos bienintencionadas sobre cómo debería ser la labor de políticos y periodistas. Que además el informe se encargue a un ex conseller de la Generalitat del tripartito - Josep Maria Vallès- que ha formado parte y ha sido testigo directo de la etapa analizada no sólo resta valor al informe, sino que contribuye a generar una sensación de tomadura de pelo.</span><br /><br /><span style="font-family:arial;">¿Por qué hay desafección? De forma gratuita y sin que les cueste un euro a las arcas de la Generalitat, les podría enumerar una lista de actitudes que llevan al distanciamiento de la opinión pública. Podríamos empezar por la falta de respeto de los gobernantes hacia sus ciudadanos. En Gran Bretaña, a los funcionarios se les denomina civil servant.Fíjense en la palabra: servidores públicos. Aquí llega un político a un despacho y se lo hace suyo como si fuera su cortijo. A diferencia de democracias con muchos más años de desarrollo como la británica, aquí no dimite nadie. Ha de producirse una hecatombe para que suceda. Se puede mentir, engañar o ser incoherente diciendo una cosa hoy y otra mañana. Y no pasará nada. Lo hemos visto estos días en el conflicto del agua.</span><br /><br /><span style="font-family:arial;">En el acceso a los altos cargos de los diferentes departamentos prevalece el carnet y el amiguismo sobre las aptitudes. Esto vale para los actuales gobiernos tripartitos como para los anteriores de CiU, o los del PP o PSOE.</span><br /><br /><span style="font-family:arial;">Podríamos añadir también que los votantes piden una administración eficaz. Que sólo se perciba cuando es realmente necesaria y no a la inversa. La gente no quiere tener la sensación de que está perseguida por aquellos a quienes les paga sus impuestos. Por ejemplo, les gustaría notar la presencia de los Mossos d´Esquadra cuando tienen un problema de seguridad, y no sentirse acosados por ellos de forma arbitraria. Que las inspecciones fiscales afecten no sólo a quienes pagan religiosamente sus impuestos y deje de exonerar a la economía sumergida.</span><br /><br /><span style="font-family:arial;">El informe de Vallès critica a los medios de comunicación. Seguro que tienen parte de culpa. Pero los periodistas no podemos engañar a los lectores. No podemos presentar a la clase política actual como una cosa diferente de la que es. El espejo en el que se ven no les gusta nada, pero les refleja exactamente tal como son.</span><br /><br /><span style="font-family:arial;">Montilla, todo o nada<br />Tres ejemplos de desafección. Caso uno: el president Montilla ha vuelto a dar un paso al frente en su discurso reivindicativo de exigencia de solucionar el sistema de financiación. Bravo. Puede tener a mucha gente del país apoyándole. Su problema es que ya no puede volver atrás. Si el Gobierno demora la solución al problema de la financiación, Montilla no podrá entonces mirar hacia otro lado. Nadie le creería después.</span><br /><br /><span style="font-family:arial;">Contra la ´costra´<br />Caso dos. Mal favor le han hecho al PSC los últimos comentarios despectivos de sus dirigentes Joan Ferran y Manuel Mas hacia TV3 y Catalunya Ràdio. A este último, el director de comunicación de la Generalitat, Antoni Bolaño, le tuvo que pedir que retirase su blog contra Mònica Terribas. Pero en ambos casos se ha de defender su valentía a la hora de expresar sus opiniones. Pueden estar muy equivocados o no, pero es bueno que los políticos digan lo que piensan. Así también se combate la desafección.</span><br /><br /><span style="font-family:arial;">Lección de Esquerra<br />Caso tres. La denostada Esquerra Republicana tiene muchos motivos de censura. Ahora bien, finalmente escogerá el próximo 7 de junio a sus dirigentes mediante el sistema democrático más puro: mediante el voto secreto en urna de sus militantes. No todos los partidos políticos pueden hacer una cosa igual. </span><br /><span style="font-family:arial;"></span><br /><span style="font-family:arial;"></span><br /><span style="font-family:arial;font-size:78%;"><em>La Vanguardia</em>, 12 de maig del 2008</span>Si vols contactar amb Escons en Blanchttp://www.blogger.com/profile/06442791510838464959noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6943964838142212937.post-22053937356887152232008-05-10T12:10:00.000+02:002008-05-10T12:11:04.393+02:00Joan Oliver<span style="font-size:85%;"><span style="font-family: arial;">Peridodista</span><span style="font-family: arial;"></span></span><br /><br /><span style="font-family: arial;">Desafecció</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">Ahir el conseller d'Interior i Participació i l'exconseller Vallès van presentar un estudi sobre les causes que poden explicar l'elevada abstenció a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2006 i a les municipals del 2007. L'estudi és força interessant tot i que sembla excessivament obsessionat en el paper (suposadament negatiu) dels mitjans de comunicació. En tot cas, perquè no ens diguin que els "opinadors" (l'estudi posa sempre aquesta paraula entre cometes, vés a saber per què) donem sempre una visió negativa de les coses, que quedi constància que el text és valuós, que la proposta de debat social anunciada pel conseller Saura és benvinguda i que l'exercici de transparència que es fa sobre els cost del treball és exemplar.</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">Culpables?</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">Dites les coses bones, cal remarcar, però, que això de voler fer veure que els mitjans som els responsables que la gent tingui una imatge negativa de la política és francament una visió molt parcial de la jugada. Ve a ser com l'eterna cançoneta de tots els que manen: sempre consideren que ells ho fan tot bé i que l'únic problema que tenen és de comunicació. Com que l'estudi se centra en un país concret (el nostre) i en un període concret (2006-2007), el que està avaluant és la percepció negativa que els ciutadans van tenir del primer tripartit i del procés d'elaboració de l'Estatut. Que aquell govern i aquell procés van ser un desori, és una dada. No és una invenció dels mitjans i els opinadors, sense cometes. Potser la meva visió d'opinador és parcial, però tampoc deu ser massa imparcial la d'en Vallès, que va ser conseller de Justícia durant el període analitzat.</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">Sistema electoral</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">El que més sobta de l'estudi presentat ahir no és, però, la dèria amb els mitjans i els opinadors, sinó que no s'esmenti el que segurament és l'element clau de qualsevol projecte per combatre la desafecció política dels catalans: la necessitat de reformar a fons el sistema electoral per donar més capacitat de decisió als votants. Sense això no hi ha res a fer. La distància entre ciutadans i polítics s'explica essencialment pel tipus de partits polítics que tenim i els partits no canviaran fins que no tinguem un nou sistema electoral.</span><br /><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-style: italic;">Avui</span>, 10 de maig del 2008</span></span>Si vols contactar amb Escons en Blanchttp://www.blogger.com/profile/06442791510838464959noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6943964838142212937.post-59943867925630274832008-05-05T15:52:00.000+02:002008-05-05T15:54:15.563+02:00Romeu<span style="font-size:85%;"><span style="font-family:arial;">Humorista<br /><br /></span></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVQN2NMiQDiT0KaSVsuO_FhZwV-iIxH0AQi1cGsGtGKwYaF7_8QaezhbHyNk4obJLbTWtbrtGKKptop73CIIuB9ot2cAvhdCNkUivsehj2xetG7X5v-jZlJBj8g3jB3LIAbAraepyni8U/s1600-h/Romeu_5mai08.gif"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVQN2NMiQDiT0KaSVsuO_FhZwV-iIxH0AQi1cGsGtGKwYaF7_8QaezhbHyNk4obJLbTWtbrtGKKptop73CIIuB9ot2cAvhdCNkUivsehj2xetG7X5v-jZlJBj8g3jB3LIAbAraepyni8U/s320/Romeu_5mai08.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5196891640094066082" border="0" /></a><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-style: italic;"><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />El País</span>, 5 de maig del 2008</span></span>Si vols contactar amb Escons en Blanchttp://www.blogger.com/profile/06442791510838464959noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6943964838142212937.post-34609575307311162082008-04-30T20:07:00.003+02:002008-04-30T20:10:18.464+02:00Romeu<span style="font-size:85%;"><span style="font-family:arial;">Humorista</span></span><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsij0ID1891EuRaxZWnDBigMqPrjBBJTTgyySmiYLP1QlHSA8EM49EfFiAgJXeDT53ICaz5q2YPBLt6-NsdjBnHEVRlYtaTFTYhmQ1enEvJRHINamHXRpAxSt9x-PeB9UbChk_Sb6Tns8/s1600-h/Romeu_30abr08.gif"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsij0ID1891EuRaxZWnDBigMqPrjBBJTTgyySmiYLP1QlHSA8EM49EfFiAgJXeDT53ICaz5q2YPBLt6-NsdjBnHEVRlYtaTFTYhmQ1enEvJRHINamHXRpAxSt9x-PeB9UbChk_Sb6Tns8/s320/Romeu_30abr08.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5195101862797313426" border="0" /></a><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-style: italic;"><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />El País</span>, 30 d'abril del 2008</span></span>Si vols contactar amb Escons en Blanchttp://www.blogger.com/profile/06442791510838464959noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6943964838142212937.post-73650673218704423622008-04-28T19:19:00.000+02:002008-04-28T19:20:00.312+02:00Vicent Partal<span style="font-size:85%;"><span style="font-family: arial;">Periodista</span></span><br /><br /><span style="font-family: arial;">Hom no dimiteix per a donar satisfacció als altres, mai. Hom dimiteix per a satisfer la pròpia consciència, quan alguna cosa d'una gravetat important ha estat feta sota la pròpia autoritat o responsabilitat. Per això sorprèn tant que ningú no dimitisca en aquest país. Ni quan la gent sota la seua responsabilitat la fa tan grossa com segrestar oficialment durant un cap de setmana una persona que no és culpable de res, sense voler ni escoltar les obvietats que explica, sense preocupar-se ni de comprovar un currículum i unes dades ben a l'abast.</span><br /><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-style: italic;">Vilaweb</span>, 28 d'abril del 2008</span></span>Si vols contactar amb Escons en Blanchttp://www.blogger.com/profile/06442791510838464959noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6943964838142212937.post-58801878105202745492008-04-14T22:32:00.001+02:002008-04-14T22:33:23.973+02:00Jordi Cabré<span style="font-size:85%;"><span style="font-family: arial;">Escriptor</span></span><br /><br /><span style="font-family: arial;">[...] En tota aquesta història <span style="font-weight: bold;">s'ha mentit al Parlament i no dimitirà ningú</span>, s'ha ocultat informació i no es cessarà ningú, s'ha actuat d'esquena al territori i s'ha desvirtuat una antiga postura ideològica sense que assumeixin responsabilitats els caps de les formacions polítiques que la promovien. Però, de tot plegat, el que és més greu és que es rebutja una alternativa com la del Roine perquè és a 15 anys vista. En primer lloc, no se sap d'on surt la famosa xifra temporal. Però és que, en segon lloc, tots els nostres consellers tenen fills o almenys nebots. ¿S'imaginen un conseller dirigint-se al seu fill o al seu nebot dient-li que per a ell no es prendran en consideració mesures de futur? ¿Que les seves necessitats d'adult no ens preocupen? ¿Que tenim un incendi polític més urgent, que abans ens volem salvar nosaltres? ¿I, a més, que no convé fer favors a les propostes de l'oposició? <span style="font-weight: bold;">El més greu de la situació que vivim no és la sequera, ni la mentida, ni la covardia: és el menyspreu permanent als ciutadans. </span>Als d'ara i als que vindran.</span><br /><br /><span style="font-family: arial;font-size:78%;" ><span style="font-style: italic;">Avui</span>, 14 d'abril del 2008</span>Si vols contactar amb Escons en Blanchttp://www.blogger.com/profile/06442791510838464959noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6943964838142212937.post-49470274086733045142008-04-14T22:29:00.002+02:002008-04-14T22:31:52.994+02:00Santi Nolla<span style="font-size:85%;"><span style="font-family: arial;">Periodista</span></span><br /><br /><br /><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: bold;">Costarà convèncer els ciutadans que confiïn en els polítics després d'observar com s'ha conduït, i com s'està conduint encara a hores d'ara, la crisi de l'aigua</span>. Un mes després que els ciutadans acudissin a les urnes, els polítics segueixen posant en relleu que els costa jugar en equip. [...]</span><br /><br /><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: bold;">Resulta, però, decebedor veure que ni en un cas com aquest</span>, qualificat pel mateix conseller d'"emergència nacional", <span style="font-weight: bold;">els polítics no es puguin posar d'acord</span> i resoldre la greu crisi de la sequera.</span><br /><br /><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: bold;">Tothom vol guanyar la seva batalla particular</span>, imposar el seu criteri per sobre de l'altre, no cedir en cap plantejament. A Catalunya, cada vegada costa més jugar en equip.</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">És evident que cadascú defensa la seva quota política, però els catalans hauríem de fer l'esforç de posar-nos d'acord en les grans línies estratègiques. Sobretot per tal d'anar cap endavant.</span><br /><br /><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: bold;">I és que tenim un problema: la falta de capacitat de treball col·lectiu en els aparells més alts de decisió.</span> En els aparells dels partits. Hi ha una clara tendència a l'individualisme, costa sumar. Fa la sensació que cada jugador va pel seu compte. I, en futbol, ja se sap que el més fàcil és marcar un únic jugador. Més difícil és fer front a un equip cohesionat. [...]</span><br /><br /><span style="font-family: arial;font-size:78%;" ><span style="font-style: italic;">Avui</span>, 13 d'abril del 2008</span>Si vols contactar amb Escons en Blanchttp://www.blogger.com/profile/06442791510838464959noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6943964838142212937.post-3332057836672175552008-04-14T22:27:00.005+02:002008-04-14T22:35:54.591+02:00Salvador Cardús<span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Sociòleg i escriptor</span><br /><br />Desde mi punto de vista, el punto flaco del discurso de Zapatero, y en general de todo el ritual de investidura, está en <span style="font-weight: bold;">su escasa credibilidad. La legislatura pasada se caracterizó por el incumplimiento de las promesas</span>, y no sabemos si lo ahora prometido va a tener la misma suerte final. [...] Yo diría que Zapatero estaba simulando un compromiso que acabará en nada. [...] Decía Baudrillard que la simulación y la disimulación apuntan a la suplantación de lo real por sus signos. Este es el grave problema de la política actual: que no permite distinguir lo verdadero y lo falso. ¿Qué ha habido de real y de fingido en el debate? Dentro de cuatro años lo sabremos.</span><br /><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-style: italic;">La Vanguardia</span>, 10 d'abril de 2008</span></span>Si vols contactar amb Escons en Blanchttp://www.blogger.com/profile/06442791510838464959noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6943964838142212937.post-71422808996791704322008-04-14T22:27:00.004+02:002008-04-14T22:35:20.732+02:00Salvador Cardús i Ros<span style="font-family:arial;"></span><span style="font-family:arial;"></span><span style="font-family:arial;"></span><span style="font-family:arial;">Sociòleg i escriptor</span><br /><br /><br /><span style="font-family:arial;">[...] El debat d'investidura que avui acaba cal acceptar-lo, doncs, com un gran bany de realisme polític. De política real. <span style="font-weight: bold;">Són les campanyes electorals les que recorren a les vagues idealitats, són les que fan caricatura de la realitat i les que exasperen la falsa confrontació.</span> Per dir-ho així, no és que l'abans de les eleccions sigui el temps de les conviccions i dels valors, i el després electoral sigui el temps de les renúncies i les traïcions. No: <span style="font-weight: bold;">el que és temps de traïció i mentida, si puc recórrer a un terme fort, però que em sembla exacte, és el de la campanya electoral.</span> I el temps de la virtut política és el del pacte, el de l'acord, el de la negociació segons la força real, a vegades el del regateig, el parany i l'estafa.</span><br /><br /><span style="font-family:arial;">No voldria que aquestes ratlles fossin llegides com una acceptació passiva de la política real, com un exercici de cinisme, perquè no ho són. Simplement es tracta de no seguir-nos autoenganyant amb una visió ingènua sobre allò que no pot ser la política. I si en algun moment la política ens sembla un joc de traïdors més que no pas de patriotes, no ha de ser el temps del govern, sinó el temps de la captura del vot.<span style="font-weight: bold;"> Si hi ha baixesa i parany, és durant el temps electoral. I si hi ha d'haver retret, des del meu punt de vista, no és pas pels suposats incompliments als quals força la necessitat de construir alguna cosa sinó per la falsedat de les promeses prèvies només fetes per destruir l'adversari</span>, tot i saber que després pot acabar essent l'aliat.</span><br /><br /><span style="font-family:arial;">Acceptada aquesta perspectiva, en tot cas, el que caldria és revisar la naturalesa de les campanyes electorals, les estratègies de seducció per a l'obtenció del vot, els abrandaments teatral i les amenaces sense conseqüències. O revisar-les, o que el ciutadà sigui perfectament conscient de la seva dimensió fictícia. I, sobretot, el que convindria saber és quin és l'espai on s'han de situar les grans promeses de la política, quin és el lloc per dibuixar els horitzons que han d'orientar les petites i quotidianes decisions constructives o que han de fonamentar les decisions estratègiques a mitjà i llarg termini. En definitiva, caldria saber on cal establir el territori de la reflexió de fons, i quina mena de relació pot tenir amb les decisions de govern.[...]</span><br /><br /><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-style: italic;">Avui</span>, 11 d'abril del 2008</span></span>Si vols contactar amb Escons en Blanchttp://www.blogger.com/profile/06442791510838464959noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6943964838142212937.post-40690778400846634972008-04-14T22:24:00.002+02:002008-04-14T22:27:01.380+02:00Ferran Sáez Mateu<span style="font-family: arial;">Escriptor i professor a la URL</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">EL DESCRÈDIT DE LA DINÀMICA DELS PARTITS POLÍTICS</span><br /><span style="font-family: arial;">Desafeccions</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">La Fundació Jaume Bofill (www. fbofill.cat) va publicar fa poc un interessantíssim informe que duu per títol </span><a style="font-family: arial;" href="http://www.fbofill.cat/index.php?codmenu=11&publicacio=470&submenu=false&SC=12012007040643&titol=&autor=&ordenat=&&tags=">La desafecció política a Catalunya. Una mirada qualitativa</a><span style="font-family: arial;">, redactat per Ismael Blanco i Pau Mas. Parteix de 28 entrevistes fetes a polítics (8), empresaris (9), membres d'entitats diverses (6) i acadèmics (5). Com que aquest treball es pot consultar a la web que he indicat abans, no en faré cap resum; em limitaré a comentar alguns punts que considero decisius per tractar un problema que, tot i ser abstracte en si mateix, té traduccions tangibles i concretíssimes que cada cop resulten més preocupants. La primera conclusió de l'estudi és així de rotunda: "La desafecció existeix i és greu; per tant, convé emprendre mesures orientades a combatre-la". Aquest judici pot semblar exagerat, però parteix de fets objectius i fins i tot quantificables, que van de la baixa participació electoral fins al desprestigi de les institucions i els polítics, passant per fenòmens com l'augment anòmal del vot en blanc i la manca d'identificació amb els partits.</span><span style="font-family: arial;"><br /><br />Caldria distingir, en tot cas, entre la desafecció, la indiferència, el descrèdit, l'hostilitat, la desconfiança i el cansament en relació a la política. També cal establir un llindar clar entre les suspicàcies cap als partits i la desconfiança genèrica envers el sistema. De vegades parlem de coses molt diferents posant-les sota un mateix nom. Per exemple, l' inacabable i confús procés estatutari no va generar, al meu entendre, una actitud generalitzada de desafecció sinó un sentiment proper a la fatiga col·lectiva. En canvi, és probable que la constitució del segon govern tripartit obrís dubtes sobre l'eficàcia dels mecanismes institucionals de representativitat democràtica basats en la regla de la majoria. Com diu l'informe, "hi ha factors conjunturals i específics de la política catalana que agreugen la desafecció".</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">Quan diem que una cosa és grossa o bé petita, ho fem sempre en relació a algun referent explícit o implícit. Així doncs, quan afirmem que ara hi ha més desafecció cap a la política que abans, de quin referent partim, en què pensem? Sense cap mena de dubtes, en la Transició. Bé, siguem precisos: en la idealització de la Transició. Si el lector es pren la molèstia de consultar els índexs de participació electoral del final de la dècada del 1970, comprovarà que no són substancialment diferents dels actuals. El que passa és que en la majoria d'assaigs o documentals sobre aquell període, com ara els de Victoria Prego, hi havia més salsa que cargols. Si partim d'aquella incerta èpica -en realitat, un exercici d'autohomenatge generacional-, arribarem a conclusions absurdes, en la mesura que el punt de partida és fictici.</span><span style="font-family: arial;"><br /><br />No són inventades, en canvi, les valoracions sobre els polítics i les institucions fetes a final de la dècada del 1970 i les que es fan en l'actualitat: les pot consultar qui vulgui en qualsevol hemeroteca. Desconec si els enquestats mentien fa trenta anys o bé menteixen ara, però és clar que ja no tenen en la mateixa consideració els seus representants democràtics, ni a les institucions ni als partits. "S'estén la idea -diu l'informe de la Fundació Jaume Bofill- que la política és, sobretot, una lluita pel poder institucional i no pas un espai per a la transformació social".</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">En el rerefons de tot el que estem explicant hi ha una crisi de representativitat que és també una crisi de legitimitat en un sentit ampli. Ateses les dades d'afiliació, la gent no sembla sentir-se gaire identificada amb els sindicats; i tenint en compte les dades sobre l'abstenció, aquesta mateixa gent tampoc sembla gaire propera a l'ideari dels partits. Etcètera. Les causes d'aquesta palpable desafecció són variades i heterogènies; focalitzar-les en un sol punt resultaria, doncs, imprudent. Tot sembla indicar, però, que el descrèdit està més relacionat amb la dinàmica dels partits que no pas amb la política entesa genèricament.</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">Quins són els límits tolerables d'aquesta desafecció? És a dir: en quin moment podríem començar a preocupar-nos per la viabilitat del sistema de representació democràtica? Probablement, en el moment en què aquest fos avaluat per una part substancial de la ciutadania com un mecanisme obsolescent o inoperant, o ambdues coses alhora. Això ja va passar arreu d'Europa entre finals de la dècada del 1920 i començaments de la del 1930. Ambdues situacions són, en tots els sentits, incomparables. Però hi ha nous factors que llavors no existien i que ara convé tenir molt en compte, com per exemple els fluxos informatius associats a la digitalització. ¿Corregiran el fenomen en positiu o bé l'empitjoraran? No tenim encara prou perspectiva per determinar-ho fonamentadament.</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">La qüestió de la desafecció hauria d'incloure's en l'agenda política; però, atesa la tendència actual a la sobrelegislació i l'intervencionisme, no és descartable que el remei fos pitjor que la malaltia. Per a alguns, la temptació de fer una subdirecció general de la Desafecció Política i col·locar-hi dues dotzenes de càrrecs de confiança resultaria irrefrenable. Ja m'entenen.</span><br /><br /><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-style: italic;">Avui</span>, 8 d'abril del 2008</span></span>Si vols contactar amb Escons en Blanchttp://www.blogger.com/profile/06442791510838464959noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6943964838142212937.post-88223021194227732822008-04-12T13:16:00.000+02:002008-04-12T13:17:46.758+02:00Romeu<span style="font-size:85%;"><span style="font-family: arial;">Humorista</span></span><br /><br /><a style="font-family: arial;" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhOyc_lRAViQRxIEfbdw2jCz-qH_NPR7LBoVvFuaNbdJbQWUz0HMsNDZU-Z1carvdgSNG_7q5CqtBllRf6eRhXr9Oy2tcqgv_DdaGLy-mb2HaJ8Q5VRPyyy-FZjA44uodR_zCg2HOMJFU/s1600-h/Romeu_12abr08.gif"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhOyc_lRAViQRxIEfbdw2jCz-qH_NPR7LBoVvFuaNbdJbQWUz0HMsNDZU-Z1carvdgSNG_7q5CqtBllRf6eRhXr9Oy2tcqgv_DdaGLy-mb2HaJ8Q5VRPyyy-FZjA44uodR_zCg2HOMJFU/s320/Romeu_12abr08.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5188316345919807778" border="0" /></a><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-style: italic;"><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />El País</span>, 12 d'abril de 2008</span></span>Si vols contactar amb Escons en Blanchttp://www.blogger.com/profile/06442791510838464959noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6943964838142212937.post-27732189393141973502008-04-06T19:46:00.001+02:002008-04-06T19:47:59.711+02:00Ferran Mascarell<span style="font-size:85%;"><span style="font-family: arial;">Historiador</span></span><br /><br /><span style="font-family: arial;">"Caldrà refundar els partits polítics perquè la distància que hi ha entre la majoria de la gent i els polítics és conseqüència de les lògiques internes dels partits, cosa que fa que no sigui especialment interessant la política en aquest moment."</span><br /><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-style: italic;">Avui</span>, 5 d'abril de 2008</span></span>Si vols contactar amb Escons en Blanchttp://www.blogger.com/profile/06442791510838464959noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6943964838142212937.post-54162108291658172662008-04-04T11:10:00.001+02:002008-04-04T11:13:08.206+02:00Salvador Cardús<span style="font-size:85%;"><span style="font-family:arial;">Sociòleg i escriptor</span></span><br /><br /><span style="font-family:arial;">[...] Curiosament, acabem de tancar tot un cicle electoral, i malgrat que ens governen els que han obtingut les majories necessàries, al primer entrebanc resulta que els ciutadans no els consideren legitimats per prendre les decisions de què són responsables. El ciutadà vota partits favorables a la línia de molt alta tensió de manera contundent, i llavors apareixen minories actives que no es veuen compromeses amb aquests resultats electorals i que no respecten les regles de joc democràtiques. En altres ocasions, és a la inversa: ara sabem que el govern català va esperar que passessin les eleccions per plantejar l'afer dels possibles transvasaments d'aigua, i per tant, va obviar prendre una posició clara i pública quan tocava. Ara, és clar, no es pot queixar que els ciutadans no el trobin legitimat per decidir allò que va amagar. [...]</span><br /><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-style: italic;">Avui</span>, 4 d'abril de 2008</span></span>Si vols contactar amb Escons en Blanchttp://www.blogger.com/profile/06442791510838464959noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6943964838142212937.post-43413771621625883882008-03-31T10:53:00.003+02:002008-03-31T10:54:55.990+02:00El Roto<span style="font-size:85%;"><span style="font-family:arial;">Humorista</span></span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiojNa5GGIkDAiYQgcGAFG59FOSDegKLK4YqbcKjbyRUwNRcNiFom2G0ECvwIsMcbiDlDlP8aIT1PjDx7uZGuVu3y_B68k7soyWpzrS5575msr6PLB5wn1-lfniOgJwt4zR4-ovGDbSdj4/s1600-h/Roto_31mar08.gif"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiojNa5GGIkDAiYQgcGAFG59FOSDegKLK4YqbcKjbyRUwNRcNiFom2G0ECvwIsMcbiDlDlP8aIT1PjDx7uZGuVu3y_B68k7soyWpzrS5575msr6PLB5wn1-lfniOgJwt4zR4-ovGDbSdj4/s320/Roto_31mar08.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5183826425216634066" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-style: italic;"><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />El País</span>, 31 de març de 2008</span></span>Si vols contactar amb Escons en Blanchttp://www.blogger.com/profile/06442791510838464959noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6943964838142212937.post-16923340336355333252008-03-31T10:51:00.000+02:002008-03-31T10:52:28.336+02:00Jordi Negre Meléndez<span style="font-size:85%;"><span style="font-family: arial;">Advocat</span></span><br /><br /><span style="font-family: arial;">[...] El repte real de la democràcia a l'Estat espanyol són les llistes obertes, que poden aportar una major capacitat decisòria del ciutadà en els candidats escollits, i per tant una major incidència, de manera indirecta, en el partit polític, que haurà de tenir molt en compte el perfil dels seus candidats a l'hora de presentar-los al referendament directe del votant.</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">El sistema de llistes tancades provoca una gran llunyania dels candidats respecte a la ciutadania. No senten, a posteriori, una especial necessitat de rendir comptes davant els seus electors. Moltes persones voten llistes senceres a les eleccions sense una especial il·lusió, més com una aposta perquè no guanyi un altre partit que no pas per confiança en una opció concreta. Aquesta il·lusió seria molt més gran si els ciutadans tinguéssim l'opció d'escollir, amb el nostre vot directe, aquelles persones que considerem vàlides i en qui confiem. A qui després podrem dirigir-nos per reclamar els nostres drets. I per altra banda, sens cap mena de dubte, l'elecció directa mitigaria la galopant abstenció que està patint aquest país, a cada nou procés electoral, i possiblement rebaixaria a mínims el també creixent vot en blanc. Les llistes obertes han de ser una clara opció dins el futur polític d'aquest país i, de fet, fa molts anys que se'n parla. Hi ha hagut temps de sobra per instaurar-lo, fins i tot per retocar-lo una i més vegades. I en aquests moments jo em pregunto: Com és que només s'ha instaurat en una cambra tan poc coneguda i amb tan poc poder decisori com el Senat? No sembla difícil trobar la resposta.</span><br /><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-style: italic;">El Punt</span>, 31 de març de 2008</span></span>Si vols contactar amb Escons en Blanchttp://www.blogger.com/profile/06442791510838464959noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6943964838142212937.post-12876354762254821922008-03-19T09:50:00.003+01:002008-03-19T09:52:08.413+01:00Jordi Soler<div><div><span style="font-family:arial;font-size:85%;">Humorista</span></div><div> </div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI8ltuz8AiCCEASOLR7OZtuM9A3Ib8XvyIaTaYhQ018ejPBGZxuHKGv2TTV-r54WPlKBRyz6r09KLI03gMSmHJJDm5pNxDJil3q2HOqf7LY8O7iWGS4baqBvcg7Ec3M129iytC8AkxFyk/s1600-h/Jordi+Soler_19mar08.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5179372727709027314" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI8ltuz8AiCCEASOLR7OZtuM9A3Ib8XvyIaTaYhQ018ejPBGZxuHKGv2TTV-r54WPlKBRyz6r09KLI03gMSmHJJDm5pNxDJil3q2HOqf7LY8O7iWGS4baqBvcg7Ec3M129iytC8AkxFyk/s400/Jordi+Soler_19mar08.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div></div><br /><br /><div><span style="font-family:arial;font-size:78%;"><em>El Punt</em>, 19 de març de 2008</span></div></div>Si vols contactar amb Escons en Blanchttp://www.blogger.com/profile/06442791510838464959noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6943964838142212937.post-81432839823947921772008-03-16T14:57:00.002+01:002008-03-16T15:06:18.809+01:00El vot en blanc creix però no es dispara<span style="font-family:arial;">57.186 catalans (1,5%) van seguir l’opció abonada pels expresidents Barrera i Maragall. És la xifra més alta registrada a Catalunya en unes generals i supera de molt l’estatal. [...]</span><br /><br /><span style="font-family:arial;"><strong>Augment significatiu</strong></span><br /><span style="font-family:arial;">Les dades constaten que diumenge passat el vot en blanc va continuar tenint un significatiu augment, tot i que sense acabar de disparar-se. En total van ser 57.186 els electors catalans que van acudir a les urnes per dipositar-hi un sobre buit (l’1,5% del total), que suposen gairebé un 40% més que els 35.923 (el 0,89%) que ho van fer en les mateixes eleccions estatals del 2004. Amb tot, l’índex de vots en blanc del 9-M és el més alt recollit mai a Catalunya en uns comicis generals des del 1977. Els primers anys de la democràcia aquesta opció amb prou feines la secundaven el 0,19% dels electors –5.693– i es va mantenir sempre en registres allunyats de l’1%, llevat d’una repuntada al 2000 que la va situar a l’1,4%.</span><br /><br /><span style="font-family:arial;">El vot en blanc recollit a Catalunya diumenge passat és notablement superior al dels territoris de la resta de l’Estat, que acostumen a quedar molt per sota de l’1%. Només va ser superat pel d’Euskadi –de l’1, 8%–, on la no participació als comicis de l’esquerra abertzale il·legalitzada afavoreix tradicionalment un nombre major d’aquest vot de protesta. Lleida i Girona són les demarcacions catalanes que van recollir-ne més, un 1,7%, mentre que a Barcelona se situava a l’1,5% i a Tarragona a l’1,3%.</span><br /><br /><span style="font-family:arial;"><strong>Barrera</strong></span><br /><span style="font-family:arial;">Barrera, que proposava votar en blanc com a toc d’atenció a CiU i ERC per la seva falta d’acord i exigència en reivindicacions nacionals bàsiques, conclou que “l’expressió del català emprenyat és la suma del vot en blanc i de l’augment de l’abstenció, ja que molts consideren que votar en blanc és com abstenir-se i ja no es van molestar a anar a votar”. L’abstenció, defensada per diversos col·lectius independentistes, va créixer notablement diumenge, ja que va ser d’un 28,9%, un 4% més alta –de 225.163 electors més– que 4 anys enrere. L’abstenció va ser un 4% superior que al conjunt de l’Estat.</span><br /><br /><span style="font-family:arial;">Els 57.186 vots en blanc catalans del 9-M no van atrapar els 60.244 de les últimes eleccions al Parlament del 2006, en què la xifra es va doblar de cop i va arribar al 2%, una proporció que mai s’havia assolit als comicis per a la cambra catalana. Els vots blancs d’ara també van quedar per sota del 3% de les municipals de l’any passat –l’índex més alt de vot en blanc registrat a Catalunya en l’actual període democràtic–, que evidencien que aquesta opció de desaprovació política s’ha consolidat específicament al Principat al llarg de l’últim cicle electoral.</span><br /><br /><span style="font-family:arial;font-size:78%;">Vicenç Relats, <em>Avui.cat</em>, 16 de març de 2008</span>Si vols contactar amb Escons en Blanchttp://www.blogger.com/profile/06442791510838464959noreply@blogger.com