Josep M. Romeu
Ciutadà, Sant Pere de Riudebitlles
[...] La veritat és que estic força decebut dels nostres polítics. No dic que sigui una feina fàcil, ja que hi ha molts interessos –i interessats, hi afegiria– en joc. Deixant de banda qui governi, m'agradaria poder sentir-me satisfet, algun dia, de pagar els meus impostos i de comprovar que aquests repercuteixen en «gairebé» totes les necessitats que tots tenim, tan a nivell individual, com a nivell de país. Ens agradi o no, els nostres representants són els gestors de la nostra vida en major o menor mesura, i és per això que els hem d'exigir una gestió honrada, transparent i, sobretot, eficient.
El Punt, 7 de març de 2008
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cartes dels lectors. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cartes dels lectors. Mostrar tots els missatges
Blanc o negre
Raquel Bernabé
Ciutadana, Girona
Falten pocs dies per votar i encara no sé a qui. I no ho dic pels incansables anuncis, mítings i d'altres debats, i per veure com els de màrqueting fan la seva feina i tots els partits polítics omplen de gom a gom sales immenses. Perdoneu la meva indiferència davant de partits que creuen que em poden representar, però estic neguitosament desorientada. Hauria de sentir-me satisfeta?
El Punt, 7 de març de 2008
Ciutadana, Girona
Falten pocs dies per votar i encara no sé a qui. I no ho dic pels incansables anuncis, mítings i d'altres debats, i per veure com els de màrqueting fan la seva feina i tots els partits polítics omplen de gom a gom sales immenses. Perdoneu la meva indiferència davant de partits que creuen que em poden representar, però estic neguitosament desorientada. Hauria de sentir-me satisfeta?
El Punt, 7 de març de 2008
Falta de cultura política i democràtica
Joan Manuel Riera
Ciutadà, Barcelona
[...] Perquè els polítics compleixin el que prometen, com fan a altres països amb mes experiència, hauríem de fer servir, cosa que fins ara no em fet, el vot de càstig. Independentment de les nostres conviccions polítiques, llevat que estem afiliats a un partit, a la fi de la legislatura hem de comprovar si han complert o no i si no ho han fet donar el vot a un altre partit que més avantatges ens ofereixi i castigar el que no ha complert. Si ho fessin així ja anirien més en compte els polítics a fer promeses que no poden complir. [...]
El Punt, 7 de març de 2008
Ciutadà, Barcelona
[...] Perquè els polítics compleixin el que prometen, com fan a altres països amb mes experiència, hauríem de fer servir, cosa que fins ara no em fet, el vot de càstig. Independentment de les nostres conviccions polítiques, llevat que estem afiliats a un partit, a la fi de la legislatura hem de comprovar si han complert o no i si no ho han fet donar el vot a un altre partit que més avantatges ens ofereixi i castigar el que no ha complert. Si ho fessin així ja anirien més en compte els polítics a fer promeses que no poden complir. [...]
El Punt, 7 de març de 2008
El vot en blanc
Jordi Masferrer
Ciutadà, Torroella de Montgrí
Que no ens prenguin el pèl, que no ens diguin que el vot en blanc no val per a res! El vot en blanc potser significa disconformitat? Alguna vegada algun polític s'ha fet aquesta pregunta?
Crec que és evident que sí. Em cau la cara de vergonya en veure com els polítics poden prometre, enganyar, mentir, i aquí no passa res, gràfiques amunt, i a l'altre costat les gràfiques a l'inrevés i aquí no passa res. Ja n'hi ha prou de confondre la gent i de mentir i prometre a tort i a dret! [...]
És l'hora del canvi, l'hora de noves maneres de fer política que no s'allunyin del poble, que facin que la gent del dia a dia se senti identificada i que vagi a votar convençuda que el seu vot servirà de molt! Cal anar a votar perquè és un exercici de llibertat d'expressió que molts dels nostres avis no van poder fer. Per la gent que no està d'acord amb l'actual poltrona de titelles que governen crec que el vot en blanc és la millor opció! Què passaria si tota la gent que no va a votar perquè està desenganyada votés en blanc?
El Punt, 7 de març de 2008
Ciutadà, Torroella de Montgrí
Que no ens prenguin el pèl, que no ens diguin que el vot en blanc no val per a res! El vot en blanc potser significa disconformitat? Alguna vegada algun polític s'ha fet aquesta pregunta?
Crec que és evident que sí. Em cau la cara de vergonya en veure com els polítics poden prometre, enganyar, mentir, i aquí no passa res, gràfiques amunt, i a l'altre costat les gràfiques a l'inrevés i aquí no passa res. Ja n'hi ha prou de confondre la gent i de mentir i prometre a tort i a dret! [...]
És l'hora del canvi, l'hora de noves maneres de fer política que no s'allunyin del poble, que facin que la gent del dia a dia se senti identificada i que vagi a votar convençuda que el seu vot servirà de molt! Cal anar a votar perquè és un exercici de llibertat d'expressió que molts dels nostres avis no van poder fer. Per la gent que no està d'acord amb l'actual poltrona de titelles que governen crec que el vot en blanc és la millor opció! Què passaria si tota la gent que no va a votar perquè està desenganyada votés en blanc?
El Punt, 7 de març de 2008
Abstenció
Ramon Torramadé
Ciutadà, Salt
L'abstenció no compta; el tant per cent dels vots emesos, siguin pocs o molts, serveixen per repartir el pastís. Que molts estem decebuts dels polítics que governen? Segur que sí, ara que abstenint-nos no fem més que donar-los ànims perquè continuïn ignorant les peticions del poble; per ells no és cap càstig, al contrari, si només votes el 20%, els escons els tindrien més segurs i, si només votessin els afiliats, encara millor. Quan sento demanar l'abstenció penso si no serà un truc d'alguns partits interessats, per assegurar-se el poder i continuar remenant les cireres. Si pensem que una altra política és possible no podem abstenir-nos; o participem o callem; el que no podem fer és desacreditar l'oportunitat que tenim d'expressar-nos a les urnes.
El Punt, 7 de març de 2008
Ciutadà, Salt
L'abstenció no compta; el tant per cent dels vots emesos, siguin pocs o molts, serveixen per repartir el pastís. Que molts estem decebuts dels polítics que governen? Segur que sí, ara que abstenint-nos no fem més que donar-los ànims perquè continuïn ignorant les peticions del poble; per ells no és cap càstig, al contrari, si només votes el 20%, els escons els tindrien més segurs i, si només votessin els afiliats, encara millor. Quan sento demanar l'abstenció penso si no serà un truc d'alguns partits interessats, per assegurar-se el poder i continuar remenant les cireres. Si pensem que una altra política és possible no podem abstenir-nos; o participem o callem; el que no podem fer és desacreditar l'oportunitat que tenim d'expressar-nos a les urnes.
El Punt, 7 de març de 2008
Els vots en blanc
Antoni Trenchs
Ciutadà, Mataró
Tenint present que els polítics catalans no han sabut aprovar una llei electoral catalana, (20-01-03) es fa imprescindible recórrer a la llei LOREG del 19/6/85 i llegir el seu article 96, apartat n. 5 per saber que el vot en blanc consisteix a dipositar el sobre a l'urna, sense cap paper dins. Sembla que un vot tan legal com el blanc hauria de tenir un tractament més divulgatiu de cara els ciutadans, com dir obertament que cal dipositar el sobre sense papereta, com també de cara el futur, penso que s'hauria de modificar en el sentit de donar més formalitat al vot, dipositant dins el sobre un paper en blanc, prèviament repartit per totes les meses electorals junt a les paperetes de les candidatures.El fet d'haver de dipositar dins el sobre una papereta en blanc, encapçalada pel titular de la contesa electoral que se celebra, donaria més legalitat. El fet de votar en blanc és una actitud que la quasi total majoria de ciutadans ignora i per tant és molt important difondre aquest sistema de votar, adés que al mateix temps, pot dissuadir molts ciutadans que a voltes pensen quedar-se a casa sense anar a votar per la seva disconformitat en els polítics.
El Punt, 7 de març de 2008
Ciutadà, Mataró
Tenint present que els polítics catalans no han sabut aprovar una llei electoral catalana, (20-01-03) es fa imprescindible recórrer a la llei LOREG del 19/6/85 i llegir el seu article 96, apartat n. 5 per saber que el vot en blanc consisteix a dipositar el sobre a l'urna, sense cap paper dins. Sembla que un vot tan legal com el blanc hauria de tenir un tractament més divulgatiu de cara els ciutadans, com dir obertament que cal dipositar el sobre sense papereta, com també de cara el futur, penso que s'hauria de modificar en el sentit de donar més formalitat al vot, dipositant dins el sobre un paper en blanc, prèviament repartit per totes les meses electorals junt a les paperetes de les candidatures.El fet d'haver de dipositar dins el sobre una papereta en blanc, encapçalada pel titular de la contesa electoral que se celebra, donaria més legalitat. El fet de votar en blanc és una actitud que la quasi total majoria de ciutadans ignora i per tant és molt important difondre aquest sistema de votar, adés que al mateix temps, pot dissuadir molts ciutadans que a voltes pensen quedar-se a casa sense anar a votar per la seva disconformitat en els polítics.
El Punt, 7 de març de 2008
Insuficiències democràtiques
Jordi Oriola
Ciutadà, Barcelona
Molts desitjaríem una democràcia directa i participativa i ens hem de conformar amb un conjunt limitat de partits que no representa de manera suficient la pluralitat de la societat, una pluralitat que es redueix encara més amb la il·legalització d'algunes formacions polítiques. A més, el sistema de recompte falseja les proporcions de la mà de la llei d'Hondt.
El Punt, 7 de març de 2008
Ciutadà, Barcelona
Molts desitjaríem una democràcia directa i participativa i ens hem de conformar amb un conjunt limitat de partits que no representa de manera suficient la pluralitat de la societat, una pluralitat que es redueix encara més amb la il·legalització d'algunes formacions polítiques. A més, el sistema de recompte falseja les proporcions de la mà de la llei d'Hondt.
El Punt, 7 de març de 2008
El vot més útil
J. A. Pérez
Ciutadà, Barcelona
[...] Una altra qüestió és que ens diuen que si no sabem a qui votar, que ho fem en blanc. Això afavoreix els grans partits i perjudica els més petits, ja que si no arriben al 3% del total, no tenen representació. Crec que si no s'està d'acord amb cap dels partits majoritaris, seria millor votar un partit de barri o bé votar nul, ja que aquests últims no computen en el total.
El Periódico, 7 de març de 2008
Ciutadà, Barcelona
[...] Una altra qüestió és que ens diuen que si no sabem a qui votar, que ho fem en blanc. Això afavoreix els grans partits i perjudica els més petits, ja que si no arriben al 3% del total, no tenen representació. Crec que si no s'està d'acord amb cap dels partits majoritaris, seria millor votar un partit de barri o bé votar nul, ja que aquests últims no computen en el total.
El Periódico, 7 de març de 2008
Vot en blanc
Sergio Brosa
Ciutadà, Barcelona
Diu bé Sergi Pàmies en el seu article d´ahir 6 de març. Tant el vot en blanc com el vot a unes sigles determinades poden acabar a la paperera política. Els partits no respecten més que a ells mateixos i les seves conveniències partidistes, hagin dit el que hagin dit durant la campanya electoral, cercant únicament el vot per tal d´accedir o mantenir-se al poder sols o lligats a qui sigui amb la condició única de ser-hi. Però en un sistema com el nostre on gran part del vot a unes sigles és per anar en contra d´altres sigles, és millor l´abstenció. Com bé diu en Pàmies, és un tòpic dir dels que s´abstenen que són gent sense principis ni escrúpols; també hi ha qui vota unes sigles concretes sense cap reflexió.
L´abstenció és una forma de denúncia d´aquest sistema polític. Votar en blanc és no donar el vot a cap partit però participar del sistema. Les meses dels col · legis electorals haurien de lliurar un certificat a qui ho demanés, de presentar-se i no haver votat per tal de demostrar l´abstenció activa. Ho he demanat i m´han dit que no està previst.
Un sistema electoral de llistes obertes i a doble volta seria molt més democràtic i disminuiria en gran mesura el poder dels aparells interns dels partits; la autèntica força política del país que no els seus caps de llistes. Raó per la qual, com denuncia en Pàmies, els diputats han de mirar el portaveu del seu grup parlamentari per saber què han de votar en cada ocasió. I això sí que és ben trist.
La Vanguardia, 7 de març de 2008
Ciutadà, Barcelona
Diu bé Sergi Pàmies en el seu article d´ahir 6 de març. Tant el vot en blanc com el vot a unes sigles determinades poden acabar a la paperera política. Els partits no respecten més que a ells mateixos i les seves conveniències partidistes, hagin dit el que hagin dit durant la campanya electoral, cercant únicament el vot per tal d´accedir o mantenir-se al poder sols o lligats a qui sigui amb la condició única de ser-hi. Però en un sistema com el nostre on gran part del vot a unes sigles és per anar en contra d´altres sigles, és millor l´abstenció. Com bé diu en Pàmies, és un tòpic dir dels que s´abstenen que són gent sense principis ni escrúpols; també hi ha qui vota unes sigles concretes sense cap reflexió.
L´abstenció és una forma de denúncia d´aquest sistema polític. Votar en blanc és no donar el vot a cap partit però participar del sistema. Les meses dels col · legis electorals haurien de lliurar un certificat a qui ho demanés, de presentar-se i no haver votat per tal de demostrar l´abstenció activa. Ho he demanat i m´han dit que no està previst.
Un sistema electoral de llistes obertes i a doble volta seria molt més democràtic i disminuiria en gran mesura el poder dels aparells interns dels partits; la autèntica força política del país que no els seus caps de llistes. Raó per la qual, com denuncia en Pàmies, els diputats han de mirar el portaveu del seu grup parlamentari per saber què han de votar en cada ocasió. I això sí que és ben trist.
La Vanguardia, 7 de març de 2008
Blanc, nul o abstenció?
Claret Serrahima de Riba
Ciutadà, Barcelona
És molt estrany que cap articulista en el camp de la política dels mitjans de comunicació expliqui amb claredat i objectivitat quina és la funció del vot en blanc, del vot nul i de l'abstenció.
Sense ser un expert, intentaré, en l'espai que em permet una «carta al director», treure'n l'entrellat.
La persona que vota en blanc es pot considerar que està d'acord amb la política però no amb els polítics o que està disgustada, dolguda o emprenyada amb el teatre polític. És per això que no vol donar el seu vot a cap partit polític. Però el fet no és així, ja que aquell vot en blanc, de protesta, anirà a parar a algun partit; cosa pitjor encara, ja que possiblement el vot d'aquesta persona que dubta entre el blanc i el partit que votava normalment passarà a un partit que no votaria mai. És a dir, el vot de qui votava ICV possiblement anirà a parar al PP, el del qui votava el PSC pot anar a CiU, etc. Així el vot en blanc no és blanc, té color. El fet de votar en blanc i que l'agafi qui pugui és llençar el vot i, des del meu punt de vista, és una temeritat.
Per tant, si estàs disgustat, dolgut o emprenyat, el més sensat és l'abstenció o votar amb consciència i honestedat, encara que sigui un partit amb poques possibilitats de sortir-se'n, perquè el nul també compta com a blanc. Quan podrem votar en blanc?, doncs quan el blanc sigui imparcial i no afavoreixi cap partit polític.
Amb tot això el que vull dir és que seria bo per la democràcia que el vot en blanc fos imparcial, que quan es donés la circumstància que la suma de vots en blanc aconseguís un escó, aquest es deixés buit, i que si un dia un 51% de vots són en blanc es tornessin a repetir les eleccions, per exemple.
Avui/El Punt, 5 de març de 2008
Ciutadà, Barcelona
És molt estrany que cap articulista en el camp de la política dels mitjans de comunicació expliqui amb claredat i objectivitat quina és la funció del vot en blanc, del vot nul i de l'abstenció.
Sense ser un expert, intentaré, en l'espai que em permet una «carta al director», treure'n l'entrellat.
La persona que vota en blanc es pot considerar que està d'acord amb la política però no amb els polítics o que està disgustada, dolguda o emprenyada amb el teatre polític. És per això que no vol donar el seu vot a cap partit polític. Però el fet no és així, ja que aquell vot en blanc, de protesta, anirà a parar a algun partit; cosa pitjor encara, ja que possiblement el vot d'aquesta persona que dubta entre el blanc i el partit que votava normalment passarà a un partit que no votaria mai. És a dir, el vot de qui votava ICV possiblement anirà a parar al PP, el del qui votava el PSC pot anar a CiU, etc. Així el vot en blanc no és blanc, té color. El fet de votar en blanc i que l'agafi qui pugui és llençar el vot i, des del meu punt de vista, és una temeritat.
Per tant, si estàs disgustat, dolgut o emprenyat, el més sensat és l'abstenció o votar amb consciència i honestedat, encara que sigui un partit amb poques possibilitats de sortir-se'n, perquè el nul també compta com a blanc. Quan podrem votar en blanc?, doncs quan el blanc sigui imparcial i no afavoreixi cap partit polític.
Amb tot això el que vull dir és que seria bo per la democràcia que el vot en blanc fos imparcial, que quan es donés la circumstància que la suma de vots en blanc aconseguís un escó, aquest es deixés buit, i que si un dia un 51% de vots són en blanc es tornessin a repetir les eleccions, per exemple.
Avui/El Punt, 5 de març de 2008
Fets consumats
Enric Alsina
Ciutadà, Girona
En campanya tots els polítics prometen les mil i una, llàstima que després, un cop ja estan situats, tot sigui una altra cosa. [...]
El Punt, 5 de març de 2008
Ciutadà, Girona
En campanya tots els polítics prometen les mil i una, llàstima que després, un cop ja estan situats, tot sigui una altra cosa. [...]
El Punt, 5 de març de 2008
Tots guanyaran
Luis Escarrá Gaspar
Ciutadà, Barcelona
Ja s'acosten les eleccions i una vegada més guanyarà l'abstenció. El dia 9, quan tanquin els col.legis electorals, tots els líders polítics estaran encantats d'haver aconseguit un resultat fantàstic, mostraran preocupació per l'elevat grau d'abstenció i en prendran nota. Em pregunto què se n'ha fet de les notes que van prendre l'última vegada. I l'anterior. I l'altra. ¿No els fa vergonya?
El Periódico, 4 de març de 2008
Ciutadà, Barcelona
Ja s'acosten les eleccions i una vegada més guanyarà l'abstenció. El dia 9, quan tanquin els col.legis electorals, tots els líders polítics estaran encantats d'haver aconseguit un resultat fantàstic, mostraran preocupació per l'elevat grau d'abstenció i en prendran nota. Em pregunto què se n'ha fet de les notes que van prendre l'última vegada. I l'anterior. I l'altra. ¿No els fa vergonya?
El Periódico, 4 de març de 2008
Se'n riuen, de nosaltres, o què?
Joaquim Antúnez
Ciutadà, Sant Feliu de Guíxols
La pregunta que ens hauríem de fer seria: qui va guanyar el debat electoral? Doncs bé, lamentablement aquesta pregunta no ens la podem fer, ja que és impossible parlar de debat quan veiem dues persones exposar fets o situacions gairebé com dos monòlegs, sense intensitat en els continguts, segurament provocat pel poc aprofundiment en els temes proposats per un moderador robotitzat i per l'estrany format que segons els mitjans de comunicació van pactar els mateixos partits polítics. Tampoc no parlaríem de debat electoral, ja que no sóc capaç de recordar ni una sola proposta ni compromís electoral. Això sí, he recordat tot el que va fer el PP durant les anteriors legislatures i tot el que ha fet el PSOE en aquesta. Però senyors, a algú li interessa el futur?
Els clars guanyadors del debat de dilluns passat a la nit van ser els mitjans de comunicació, que es van repartir l'audiència de milions d'espectadors (excepte els que sàviament van escollir veure les sèries Física y química o C.S.I.) amb un engany a la gent que ens preocupa escoltar què proposa el futur president del que ens agrada.
Jo no tinc decidit el vot, i votaria en blanc si no fos que la magnífica llei d'Hondt el que fa és que el vot blanc no es tingui en compte com a tal, com a vot de protesta en contra de tots els polítics. I el que em plantejo ara seriosament és buscar algun partit que vulgui agafar la representació del vot en blanc com fa una formació petita anomenada Escons Insubmisos.
El Punt, 2 de març de 2008
Ciutadà, Sant Feliu de Guíxols
La pregunta que ens hauríem de fer seria: qui va guanyar el debat electoral? Doncs bé, lamentablement aquesta pregunta no ens la podem fer, ja que és impossible parlar de debat quan veiem dues persones exposar fets o situacions gairebé com dos monòlegs, sense intensitat en els continguts, segurament provocat pel poc aprofundiment en els temes proposats per un moderador robotitzat i per l'estrany format que segons els mitjans de comunicació van pactar els mateixos partits polítics. Tampoc no parlaríem de debat electoral, ja que no sóc capaç de recordar ni una sola proposta ni compromís electoral. Això sí, he recordat tot el que va fer el PP durant les anteriors legislatures i tot el que ha fet el PSOE en aquesta. Però senyors, a algú li interessa el futur?
Els clars guanyadors del debat de dilluns passat a la nit van ser els mitjans de comunicació, que es van repartir l'audiència de milions d'espectadors (excepte els que sàviament van escollir veure les sèries Física y química o C.S.I.) amb un engany a la gent que ens preocupa escoltar què proposa el futur president del que ens agrada.
Jo no tinc decidit el vot, i votaria en blanc si no fos que la magnífica llei d'Hondt el que fa és que el vot blanc no es tingui en compte com a tal, com a vot de protesta en contra de tots els polítics. I el que em plantejo ara seriosament és buscar algun partit que vulgui agafar la representació del vot en blanc com fa una formació petita anomenada Escons Insubmisos.
El Punt, 2 de març de 2008
Als catalans emprenyats
Teresa Saumell
Ciutadana, Vic
No sé del cert si us plantegeu l'abstenció o el vot en blanc, però penso que hi ha una opció millor. És un partit sense gaire ressò ja que no li han donat l'oportunitat. No busca res més que demostrar el descontentament amb els polítics. Com? Deixant que als parlaments hi quedin escons buits i sense cobrar. L'abstenció només queda reflectida als mitjans. Votar aquest partit queda reflectit als Parlaments. Com més gent els voti, més escons buits queden. Seria una bona possibilitat que els polítics canviessin de forma de governar. No us sembla?
Aquest partit es diu Escons Insubmisos. Podeu trobar-ne informació a internet.
Avui, 3 de març de 2008
Ciutadana, Vic
No sé del cert si us plantegeu l'abstenció o el vot en blanc, però penso que hi ha una opció millor. És un partit sense gaire ressò ja que no li han donat l'oportunitat. No busca res més que demostrar el descontentament amb els polítics. Com? Deixant que als parlaments hi quedin escons buits i sense cobrar. L'abstenció només queda reflectida als mitjans. Votar aquest partit queda reflectit als Parlaments. Com més gent els voti, més escons buits queden. Seria una bona possibilitat que els polítics canviessin de forma de governar. No us sembla?
Aquest partit es diu Escons Insubmisos. Podeu trobar-ne informació a internet.
Avui, 3 de març de 2008
La fórmula d'Hondt: Un més un són tres
Miguel Ángel Castro
Ciutadà, Madrid
El truc està en l'arrodoniment. Una ment lògica i, en conseqüència, políticament ingènua podria pensar que, si un forma part d'un partit polític i aconsegueix que el voti el 3% de la població, aconseguirà estar representat en aquesta proporció. És a dir, que si estiguessin en disputa 100 escons, 3 serien per al seu partit. Però res més lluny de la realitat. Aquí l'única lògica que impera és la del mètode de recompte electoral d'Hondt i, per sota del llindar del 3%, els vots orientats a qualsevol minoria seran automàticament absorbits pels partits més poderosos. Però l'autèntic problema no és aquest, sinó que també s'incautaran del sobrant de tots i cada un dels arrodoniments que es portin a terme durant el procés de votació. El resultat final és que, en els comptes finals dels grans, per cada dos vots rebuts, se n'apunten sovint com a mínim tres. Una lògica que inspira satisfacció als nostres més populosos polítics i vergonya aliena als nostres matemàtics.
El Periódico, 2 de març de 2008
Ciutadà, Madrid
El truc està en l'arrodoniment. Una ment lògica i, en conseqüència, políticament ingènua podria pensar que, si un forma part d'un partit polític i aconsegueix que el voti el 3% de la població, aconseguirà estar representat en aquesta proporció. És a dir, que si estiguessin en disputa 100 escons, 3 serien per al seu partit. Però res més lluny de la realitat. Aquí l'única lògica que impera és la del mètode de recompte electoral d'Hondt i, per sota del llindar del 3%, els vots orientats a qualsevol minoria seran automàticament absorbits pels partits més poderosos. Però l'autèntic problema no és aquest, sinó que també s'incautaran del sobrant de tots i cada un dels arrodoniments que es portin a terme durant el procés de votació. El resultat final és que, en els comptes finals dels grans, per cada dos vots rebuts, se n'apunten sovint com a mínim tres. Una lògica que inspira satisfacció als nostres més populosos polítics i vergonya aliena als nostres matemàtics.
El Periódico, 2 de març de 2008
Tan blanc com innocu
Daniel Torras
Ciutadà, Premià de Mar
[...] No deixem de llegir cartes i declaracions públiques d'antics dirigents polítics demanant el vot en blanc. [...] És difícil d'entendre que algú faci bandera del vot en blanc i que amb això pretengui canviar res. [...] El problema és que aquest vot és innocu. No serveix per a res i genera més i més frustració. Alhora que no aporta cap mena d'alternativa. [...]
El Punt, 1 de març de 2008
Ciutadà, Premià de Mar
[...] No deixem de llegir cartes i declaracions públiques d'antics dirigents polítics demanant el vot en blanc. [...] És difícil d'entendre que algú faci bandera del vot en blanc i que amb això pretengui canviar res. [...] El problema és que aquest vot és innocu. No serveix per a res i genera més i més frustració. Alhora que no aporta cap mena d'alternativa. [...]
El Punt, 1 de març de 2008
Entelèquia democràtica
Lluís Esquena
Ciutadà, Torroella de Montgrí
Mentre en un debat electoral cap dels dos contrincants sigui capaç de dir que «vostè té raó» o «ens hem equivocat»; mentre els ciutadans, en contestar una enquesta posterior al debat, sistemàticament considerem com a guanyador aquell pel qual votem habitualment, en lloc d'inclinar-nos pel que objectivament ho hagi fet millor; mentre en unes eleccions votem amb les vísceres i en funció de fílies i fòbies, en comptes de fer-ho en funció de programes i credibilitat dels candidats, i mentre que, guanyi qui guanyi, la principal activitat de l'oposició sigui oposar-se al que faci el govern i la del govern actuar com a oposició de l'oposició, afirmar que el nostre és un país democràtic no deixa de ser una entelèquia.
El Punt, 29 de febrer de 2008
Ciutadà, Torroella de Montgrí
Mentre en un debat electoral cap dels dos contrincants sigui capaç de dir que «vostè té raó» o «ens hem equivocat»; mentre els ciutadans, en contestar una enquesta posterior al debat, sistemàticament considerem com a guanyador aquell pel qual votem habitualment, en lloc d'inclinar-nos pel que objectivament ho hagi fet millor; mentre en unes eleccions votem amb les vísceres i en funció de fílies i fòbies, en comptes de fer-ho en funció de programes i credibilitat dels candidats, i mentre que, guanyi qui guanyi, la principal activitat de l'oposició sigui oposar-se al que faci el govern i la del govern actuar com a oposició de l'oposició, afirmar que el nostre és un país democràtic no deixa de ser una entelèquia.
El Punt, 29 de febrer de 2008
Per una abstenció crítica
Ernest Riera.
Ciutadà, Castelló d'Empúries
Votar és un dret de tots els ciutadans, però també és un deure fer-ho amb responsabilitat per a nosaltres mateixos, pels altres i en general pel nostre país. I en aquest sentit, donar el poder polític a qui no el mereix perquè reiteradament l'ha malbaratat és el veritable error de menfotisme i de conformisme. Continuem sent coresponsables i culpables del pactisme i del conformisme amb Espanya o prenem una posició de força nova com a poble?
Cap força política de les que es presenten a les eleccions espanyoles mereix la confiança dels ciutadans catalans perquè totes, d'una manera o d'una altra, no han demostrat en tots els anys de la seva existència que estan preparades per utilitzar el poder polític per bé de tota la societat catalana.
Per tots aquests fets dic que les forces polítiques que es presenten a les pròximes eleccions espanyoles ja no responen a les necessitats de la ciutadania i per tant cal un canvi radical en el sistema, cal que sorgeixi una nova opció política amb prou força per donar resposta a aquesta necessitat i així canviar de soca-rel el model polític actual. Per reclamar aquest canvi a les següents eleccions, a la ciutadania només ens queda un camí polític, l'abstenció crítica! Abstenir-se de votar és una opció coherent i compromesa amb el dret de votar i el deure de fer-ho amb responsabilitat. Si no existeix cap força política que mereixi el vot dels ciutadans, no cal votar. Són molt més irresponsables i passotes les opcions conformistes de vot i el vot útil. D'altra banda, cal reclamar més respecte pel fet abstencionista, ja que aquesta opció és tan legítima com qualsevol altra i per tant mereix el mateix respecte. La societat no pot continuar acceptant que la classe política no assumeixi la seva responsabilitat en aquest sentit ja que és per la seva manca de mèrits polítics i administratius que existeix.
El Punt, 29 de febrer de 2008
Ciutadà, Castelló d'Empúries
Votar és un dret de tots els ciutadans, però també és un deure fer-ho amb responsabilitat per a nosaltres mateixos, pels altres i en general pel nostre país. I en aquest sentit, donar el poder polític a qui no el mereix perquè reiteradament l'ha malbaratat és el veritable error de menfotisme i de conformisme. Continuem sent coresponsables i culpables del pactisme i del conformisme amb Espanya o prenem una posició de força nova com a poble?
Cap força política de les que es presenten a les eleccions espanyoles mereix la confiança dels ciutadans catalans perquè totes, d'una manera o d'una altra, no han demostrat en tots els anys de la seva existència que estan preparades per utilitzar el poder polític per bé de tota la societat catalana.
Per tots aquests fets dic que les forces polítiques que es presenten a les pròximes eleccions espanyoles ja no responen a les necessitats de la ciutadania i per tant cal un canvi radical en el sistema, cal que sorgeixi una nova opció política amb prou força per donar resposta a aquesta necessitat i així canviar de soca-rel el model polític actual. Per reclamar aquest canvi a les següents eleccions, a la ciutadania només ens queda un camí polític, l'abstenció crítica! Abstenir-se de votar és una opció coherent i compromesa amb el dret de votar i el deure de fer-ho amb responsabilitat. Si no existeix cap força política que mereixi el vot dels ciutadans, no cal votar. Són molt més irresponsables i passotes les opcions conformistes de vot i el vot útil. D'altra banda, cal reclamar més respecte pel fet abstencionista, ja que aquesta opció és tan legítima com qualsevol altra i per tant mereix el mateix respecte. La societat no pot continuar acceptant que la classe política no assumeixi la seva responsabilitat en aquest sentit ja que és per la seva manca de mèrits polítics i administratius que existeix.
El Punt, 29 de febrer de 2008
Toc, toc
Agapit Alonso
Ciutadà, Salt
És el soroll que fa el cofre d'algun partit polític quan li donem petits cops amb la mà closa; malgrat que ens omplin de promeses, sempre l'arca arriba gairebé buida.
El Punt, 28 de febrer de 2008
Ciutadà, Salt
És el soroll que fa el cofre d'algun partit polític quan li donem petits cops amb la mà closa; malgrat que ens omplin de promeses, sempre l'arca arriba gairebé buida.
El Punt, 28 de febrer de 2008
Votar? qui? per què?
Mariona Camarillas
Ciutadana, Cassà de la Selva
Amb uns, no hi combrego, amb uns altres, encara menys, i els meus m'han decebut tant, que aquest cop no hi ha polític que em faci anar a votar. Senyors polítics, estalviïn promeses que diuen en va. Ja no ens podem creure tot el que prometen i no compleixen. Ho sento pel meu país petit.
El Punt, 27 de febrer de 2008
Ciutadana, Cassà de la Selva
Amb uns, no hi combrego, amb uns altres, encara menys, i els meus m'han decebut tant, que aquest cop no hi ha polític que em faci anar a votar. Senyors polítics, estalviïn promeses que diuen en va. Ja no ens podem creure tot el que prometen i no compleixen. Ho sento pel meu país petit.
El Punt, 27 de febrer de 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
