Miquel Pairolí

Periodista

Els qui desconfien de la qualitat del sistema democràtic que ens regeix solen parlar de democràcia formal. L'adjectiu formal infiltra la sospita, el dubte en el prestigiós substantiu democràcia. Es pot discutir fins a quin punt aquesta democràcia és solament formal, perquè la qüestió sempre serà subjectiva i de mal mesurar, ara bé, que les formes, la litúrgia tenen un pes és evident, per exemple, en la cerimònia d'inici de la campanya electoral. Hi ha un període establert de campanya, quinze dies, però això és només formalisme. La pugna s'escampa, amb més o menys intensitat, per tota la legislatura. La campanya perpètua. En aquesta quinzena, però, el soroll es multiplica, els mots són més estridents, les idees, més simples. Seria un clam en el desert demanar més subtilitat, més intel·ligència. Dos motius, sobretot, alimenten aquesta intensitat. Primer, que estem en una època en què va creixent l'abstenció. Segon, que són unes eleccions espanyoles i cada vegada hi ha més catalans decebuts de la relació amb Espanya. Alguns entesos en sociologia electoral consideren que a l'abstenció se la mobilitza sobretot amb estímuls negatius, buscant el vot a la contra. Ja que l'abstencionista, desenganyat, no té esma per votar a favor de ningú, almenys que voti contra algú. En aquesta ocasió els grans partits espanyols han resumit la idea proposant votar contra Rajoy o contra Zapatero. És trist això, però estrictament real. No forma part de la bondat de la democràcia, sinó de les baixes passions. Es tracta, d'altra banda, d'una convocatòria espanyola i per aquí la fal·lera per anar a Madrid amb el TAV conviu amb la sensació de cansament i de frustració que provoca la reticència contra Catalunya demostrada de tantes maneres, amb el procés de reforma de l'Estatut i amb el que publiquen cada dia els mitjans madrilenys. Per això molts catalans, en una resposta conscient i decebuda, pensen «ja s'ho faran...» i no estan pas disposats a anar a votar. És per remoure aquestes indiferències que el soroll, aquests dies, serà fort.

El Punt, 22 de febrer de 2008