La fórmula d'Hondt: Un més un són tres

Miguel Ángel Castro
Ciutadà, Madrid

El truc està en l'arrodoniment. Una ment lògica i, en conseqüència, políticament ingènua podria pensar que, si un forma part d'un partit polític i aconsegueix que el voti el 3% de la població, aconseguirà estar representat en aquesta proporció. És a dir, que si estiguessin en disputa 100 escons, 3 serien per al seu partit. Però res més lluny de la realitat. Aquí l'única lògica que impera és la del mètode de recompte electoral d'Hondt i, per sota del llindar del 3%, els vots orientats a qualsevol minoria seran automàticament absorbits pels partits més poderosos. Però l'autèntic problema no és aquest, sinó que també s'incautaran del sobrant de tots i cada un dels arrodoniments que es portin a terme durant el procés de votació. El resultat final és que, en els comptes finals dels grans, per cada dos vots rebuts, se n'apunten sovint com a mínim tres. Una lògica que inspira satisfacció als nostres més populosos polítics i vergonya aliena als nostres matemàtics.

El Periódico, 2 de març de 2008