Blanc, nul o abstenció?

Claret Serrahima de Riba
Ciutadà, Barcelona

És molt estrany que cap articulista en el camp de la política dels mitjans de comunicació expliqui amb claredat i objectivitat quina és la funció del vot en blanc, del vot nul i de l'abstenció.

Sense ser un expert, intentaré, en l'espai que em permet una «carta al director», treure'n l'entrellat.

La persona que vota en blanc es pot considerar que està d'acord amb la política però no amb els polítics o que està disgustada, dolguda o emprenyada amb el teatre polític. És per això que no vol donar el seu vot a cap partit polític. Però el fet no és així, ja que aquell vot en blanc, de protesta, anirà a parar a algun partit; cosa pitjor encara, ja que possiblement el vot d'aquesta persona que dubta entre el blanc i el partit que votava normalment passarà a un partit que no votaria mai. És a dir, el vot de qui votava ICV possiblement anirà a parar al PP, el del qui votava el PSC pot anar a CiU, etc. Així el vot en blanc no és blanc, té color. El fet de votar en blanc i que l'agafi qui pugui és llençar el vot i, des del meu punt de vista, és una temeritat.

Per tant, si estàs disgustat, dolgut o emprenyat, el més sensat és l'abstenció o votar amb consciència i honestedat, encara que sigui un partit amb poques possibilitats de sortir-se'n, perquè el nul també compta com a blanc. Quan podrem votar en blanc?, doncs quan el blanc sigui imparcial i no afavoreixi cap partit polític.

Amb tot això el que vull dir és que seria bo per la democràcia que el vot en blanc fos imparcial, que quan es donés la circumstància que la suma de vots en blanc aconseguís un escó, aquest es deixés buit, i que si un dia un 51% de vots són en blanc es tornessin a repetir les eleccions, per exemple.

Avui/El Punt, 5 de març de 2008