Enric Ramionet

Periodista

Pràcticament tota una legislatura per desmobilitzar-nos i quinze dies de campanya electoral per mobilitzar-nos. No som pocs els que anem pel món amb el nostre vot ferit, batent-nos entre les moltes i poderoses raons que hi ha per no renovar-lo i les moltes i poderoses raons que hi ha per fer-ho. Preguntant-nos si ja ha arribat el moment de culminar la nostra íntima i modesta revenja personal, de respondre amb una traïció a les seves traïcions, amb una infidelitat a les seves infidelitats, amb una desconsideració a les seves desconsideracions. O si, malgrat tot, ara que tornen a mostrar humilment la seva cíclica vulnerabilitat i que de nou se'ns adrecen invocant les conviccions i els temors que compartim, sabrem entendre les complexitats del nostre món i justificar-ne les debilitats i també aquella desesperant submissió a les obscures lògiques internes que tenen les formacions polítiques.

Qui sap si deixarem anar un sospir i encara que la distància durant aquest temps no hagi deixat de créixer, els concedirem una vegada més una nova oportunitat. Podem no votar, o votar en blanc com reclamen els cors més trencats o els més ressentits. O podem també votar en gris, és a dir, votar en negatiu, desil·lusionats, simplement per evitar la victòria de l'adversari que ens resulta més inquietant.

El Punt, 4 de març de 2008