Crònica d'un dia d'un apoderat

Ser apoderat és una forma especial de viure les eleccions. Passejar-se pels col•legis electorals des del matí fins al vespre t'aporta informació de primera mà sobre qui i quan va a votar, quines dificultats troba la gent, i veus el desplegament humà, policial i material que implica una jornada com la d’ahir. També et dóna l'oportunitat de veure petits aspectes d’aquesta “gran festa de la democràcia” (com els agrada de dir), com les trifulgues que ahir a la nit vivien dos interventors, un del partit popular i un altre del partit socialista: eren les 8 del vespre i el del partit popular volia tancar les urnes, com semblava que pertocava per horari, però el del partit socialista recordava que el col•legi havia obert deu minuts tard al matí i que per tant també havien de tancar també deu minuts més tard. En qualsevol cas, la decisió no era seva, però escoltar-los reflexionar i pressionar va ser estimulant. Que cadascú en tregui les conclusions que vulgui.

Un altre petit fenomen de la democràcia que es pot observar és que, encara que hi hagi 11 hores per votar (9:00-20:00), sempre hi ha algú que arriba tard. Potser això ens hauria de fer reflexionar sobre quina és la millor hora per tancar un col•legi electoral i potser ha arribat el moment de tancar-los a les nou o les deu de la nit. Encara que això no evitarà que algú faci tard, sempre passarà, però sí que pot augmentar una mica la participació, un fet, per cert, que s'ha passat molt per alt: com que l'abstenció de les generals sempre és més baixa respecte de les altres eleccions, sembla que la participació hagi pujat quan en realitat el que ha fet és baixar.

Passejar pels col•legis, buscar les paperetes d'Escons insubmisos, parlar amb un altre apoderat, ser un observador… moltes són les gràcies de ser apoderat. Tanmateix ahir, afortunadament, vaig trobar a faltar aquells col•legis on les nostres paperetes no hi eren: si vam visitar 40 col•legis electorals, als 40 hi havia les nostres paperetes, i a la majoria també hi eren dins les cabines de vot secret. Que manquin les nostres paperetes sempre ha sigut estimulant, encara que molt trist. Aquesta vegada, també per sort, ningú ens ha escrit ni trucat, com altres vegades, dient-nos que no ens havia pogut votar perquè no hi havia les nostres paperetes. D'aquestes estimulants incomoditats només va quedar el necessari policia que em va preguntar si jo era interventor o apoderat, ja que si no ho era no podia dur el logo del partit. Que n'és d'estreta la llei pels partits petits! Quatre o cinc col•legis més tard, un apoderat "de cuyo partido no quiero acordarme" em va recordar la mateixa norma electoral. Evidentment els vaig contestar que duia el logo perquè podia portar-lo. I així es va acabar la discussió, sense ni haver d'ensenyar l'acreditació d'apoderat.

Bé, espero haver fet un breu retrat d'anècdotes electorals. Encara que no ho sembli, m'agradaria animar-vos a ser apoderats en les properes eleccions. Apoderats d'Escons insubmisos, és clar.


Sebastià Llorach
Apoderat d'Escons insubmisos