Salvador Cardús i Ros

Sociòleg i escriptor


[...] El debat d'investidura que avui acaba cal acceptar-lo, doncs, com un gran bany de realisme polític. De política real. Són les campanyes electorals les que recorren a les vagues idealitats, són les que fan caricatura de la realitat i les que exasperen la falsa confrontació. Per dir-ho així, no és que l'abans de les eleccions sigui el temps de les conviccions i dels valors, i el després electoral sigui el temps de les renúncies i les traïcions. No: el que és temps de traïció i mentida, si puc recórrer a un terme fort, però que em sembla exacte, és el de la campanya electoral. I el temps de la virtut política és el del pacte, el de l'acord, el de la negociació segons la força real, a vegades el del regateig, el parany i l'estafa.

No voldria que aquestes ratlles fossin llegides com una acceptació passiva de la política real, com un exercici de cinisme, perquè no ho són. Simplement es tracta de no seguir-nos autoenganyant amb una visió ingènua sobre allò que no pot ser la política. I si en algun moment la política ens sembla un joc de traïdors més que no pas de patriotes, no ha de ser el temps del govern, sinó el temps de la captura del vot. Si hi ha baixesa i parany, és durant el temps electoral. I si hi ha d'haver retret, des del meu punt de vista, no és pas pels suposats incompliments als quals força la necessitat de construir alguna cosa sinó per la falsedat de les promeses prèvies només fetes per destruir l'adversari, tot i saber que després pot acabar essent l'aliat.

Acceptada aquesta perspectiva, en tot cas, el que caldria és revisar la naturalesa de les campanyes electorals, les estratègies de seducció per a l'obtenció del vot, els abrandaments teatral i les amenaces sense conseqüències. O revisar-les, o que el ciutadà sigui perfectament conscient de la seva dimensió fictícia. I, sobretot, el que convindria saber és quin és l'espai on s'han de situar les grans promeses de la política, quin és el lloc per dibuixar els horitzons que han d'orientar les petites i quotidianes decisions constructives o que han de fonamentar les decisions estratègiques a mitjà i llarg termini. En definitiva, caldria saber on cal establir el territori de la reflexió de fons, i quina mena de relació pot tenir amb les decisions de govern.[...]


Avui, 11 d'abril del 2008