Arquitecte
Cada vegada que arriben les eleccions recorro sense entusiasme el producte del mercat. No trempo de cap manera. Al final acostumo a comprar el menys dolent. Crec que amb aquest mateix poc entusiasme vota molta gent. És una llàstima, hauria de ser un acte il.lusionant. Però sempre falta una opció.
Un grup de gent motivada vol forrar les papereres de la ciutat amb l'eslògan Dipositi aquí el vot. Realment hi deu haver poca diferència amb el fet de ficar-lo en una urna...
Si analitzem les propostes dels partits, solen ser tan coincidents que podrien intercanviar-se amb petits matisos. I ja sabem que el monocultiu és asfixiant, i l'alternança PP- PSOE, cancerosa. La biodiversitat és garantia d'equilibri: com més espècies, millor. Falten no un, sinó 10, 20, 1.000 partits diferents. Falta un partit on no hi hagi aparell, on no triomfin els intrigants, on no hi hagi draps bruts... Encara que potser això és impossible precisament en un partit polític. ¿I si el que ja no té sentit és precisament l'estructura de partit? Igual que ja no serveixen els sindicats tradicionals, ni l'aristocràcia, ni el monoteisme, ja no serveixen els partits polítics per transformar la societat. Tenim pendent trobar un altre procediment de participació, on notem la importància de la nostra opinió amb decisions lliures i flexibles, amb moviments específics d'adscripció individual. L'estafa aquesta de seduir-nos una vegada cada quatre anys, per després oblidar-nos i incomplir sistemàticament les promeses sense pudor, s'ha d'acabar. Adéu als rígids partits tradicionals. Benvinguts siguin els nous mecanismes de participació personal.
El Periódico, 27 de febrer de 2008
Pere Agramunt
Periodista
[...] És clar que molta gent tendirà a allargar la mà amb un sobre ple de noms i cognoms per donar suport al menys dolent dels sistemes polítics (sense parar-se a pensar, potser, que d'aquesta manera estaran donant joc als polítics més dolents del nostre sistema).
Ni els gats tenen tantes vides ni les caixes d'estalvi tant de crèdit com la classe política de l'estat al qual pertanyem. Definitivament, hauríem de quedar en blanc.
El Punt, 28 de febrer de 2008
[...] És clar que molta gent tendirà a allargar la mà amb un sobre ple de noms i cognoms per donar suport al menys dolent dels sistemes polítics (sense parar-se a pensar, potser, que d'aquesta manera estaran donant joc als polítics més dolents del nostre sistema).
Ni els gats tenen tantes vides ni les caixes d'estalvi tant de crèdit com la classe política de l'estat al qual pertanyem. Definitivament, hauríem de quedar en blanc.
El Punt, 28 de febrer de 2008
Jordi Grau
Periodista
[...] la majoria es declara cansada d'una campanya que no ha arribat ni tan sols a la meitat. Però hi ha coses a les quals és difícil acostumar-se, com ara la manera barroera que alguns tenen de mentir. D'una manera o altra està acceptat que en política mai acabes dient tota la veritat, però mentir descaradament és tota una altra cosa. [...]
El Punt, 28 de febrer de 2008
[...] la majoria es declara cansada d'una campanya que no ha arribat ni tan sols a la meitat. Però hi ha coses a les quals és difícil acostumar-se, com ara la manera barroera que alguns tenen de mentir. D'una manera o altra està acceptat que en política mai acabes dient tota la veritat, però mentir descaradament és tota una altra cosa. [...]
El Punt, 28 de febrer de 2008
Miquel Pairolí
Periodista
A mesura que avança aquesta campanya electoral, fa la sensació que a Catalunya no augmenta pas la temperatura política sinó més aviat un sentiment d'estranyesa, d'indiferència, fins de perplexitat. [...] Que facin el que vulguin, que diguin el que vulguin... És una actitud que es va estenent. Si no fos perquè la possibilitat que a Espanya torni a governar el PP mobilitzarà molt vot a la contra, l'absència a les urnes seria notable. En diem absència més que abstenció perquè l'abstenció encara pot tenir un sentit polític, mentre que l'absència només denota indiferència, pura indiferència.
El Punt, 28 de febrer de 2008
A mesura que avança aquesta campanya electoral, fa la sensació que a Catalunya no augmenta pas la temperatura política sinó més aviat un sentiment d'estranyesa, d'indiferència, fins de perplexitat. [...] Que facin el que vulguin, que diguin el que vulguin... És una actitud que es va estenent. Si no fos perquè la possibilitat que a Espanya torni a governar el PP mobilitzarà molt vot a la contra, l'absència a les urnes seria notable. En diem absència més que abstenció perquè l'abstenció encara pot tenir un sentit polític, mentre que l'absència només denota indiferència, pura indiferència.
El Punt, 28 de febrer de 2008
Toc, toc
Agapit Alonso
Ciutadà, Salt
És el soroll que fa el cofre d'algun partit polític quan li donem petits cops amb la mà closa; malgrat que ens omplin de promeses, sempre l'arca arriba gairebé buida.
El Punt, 28 de febrer de 2008
Ciutadà, Salt
És el soroll que fa el cofre d'algun partit polític quan li donem petits cops amb la mà closa; malgrat que ens omplin de promeses, sempre l'arca arriba gairebé buida.
El Punt, 28 de febrer de 2008
Votar? qui? per què?
Mariona Camarillas
Ciutadana, Cassà de la Selva
Amb uns, no hi combrego, amb uns altres, encara menys, i els meus m'han decebut tant, que aquest cop no hi ha polític que em faci anar a votar. Senyors polítics, estalviïn promeses que diuen en va. Ja no ens podem creure tot el que prometen i no compleixen. Ho sento pel meu país petit.
El Punt, 27 de febrer de 2008
Ciutadana, Cassà de la Selva
Amb uns, no hi combrego, amb uns altres, encara menys, i els meus m'han decebut tant, que aquest cop no hi ha polític que em faci anar a votar. Senyors polítics, estalviïn promeses que diuen en va. Ja no ens podem creure tot el que prometen i no compleixen. Ho sento pel meu país petit.
El Punt, 27 de febrer de 2008
Sancionar els polítics?
Quim Oller
Ciutadà, Girona
Ja ha començat la campanya electoral i els polítics esmercen els seus esforços a demanar el nostre vot. En aquest i altres diaris s'han publicat articles en els quals es defensa el vot en blanc o el nul com l'única possibilitat per a l'electorat català, molts fonamentats en argumentacions utilitaristes (el vot més útil). Ara bé, només hem de considerar l'utilitarisme? La llei orgànica del règim electoral estableix en l'article 51.2 que la campanya electoral dura 15 dies, i en l'article 53 diu que no es poden realitzar actes electoralistes fora de la campanya. L'article 144.1 estableix que qui ho faci pot ser sancionat amb una multa de 180,30 € a 1.803,04 €, i l'article 151 diu que l'inici del procés sancionador es realitza a través de la llei d'enjudiciament penal, és a dir, que s'ha d'interposar una denúncia. Tinc la sensació que els polítics fa mesos que han començat la campanya electoral, perquè tot i que no han demanat el vot directament abans del dia oficial d'inici de campanya, des del mes de desembre, com a mínim, que dia sí dia també no han parat de llançar missatges clarament electoralistes. Totes les propostes del que passarà si guanyen les eleccions, les han formulades abans de l'inici de la campanya. I aquí no passa res!!! Potser perquè ningú s'atreveix a presentar la demanda judicial?Per altra banda, els ciutadans hem de circular per les carreteres a una velocitat determinada perquè si no l'autoritat competent ens sanciona, no es pot fumar en locals públics, no es pot donar un clatellot al nen perquè deixi de fer l'enze, no... Però els polítics fa mesos que van a més de 300 per hora i ningú s'atreveix a denunciar-los. Com podem confiar en uns dirigents que de manera sistemàtica infringeixen la llei que ells mateixos han aprovat? És cert que el càstig, una multa de fins a 1.803,04 €, no els suposa cap gran despesa, però i si tinguessin una denúncia per cada proclama electoralista prèvia a la campanya? Jo no ho faré per desconeixement del sistema judicial, però si algú s'hi atreveix, té tot el meu suport. Amb aquest panorama, demano el vot en blanc, perquè demostrarem la nostra educació democràtica i el nostre descontentament amb els actuals dirigents. O potser fóra millor la mirada punyent de la indiferència amb la negativa a exercir el dret electoral?
El Punt, 27 de febrer de 2008
Ciutadà, Girona
Ja ha començat la campanya electoral i els polítics esmercen els seus esforços a demanar el nostre vot. En aquest i altres diaris s'han publicat articles en els quals es defensa el vot en blanc o el nul com l'única possibilitat per a l'electorat català, molts fonamentats en argumentacions utilitaristes (el vot més útil). Ara bé, només hem de considerar l'utilitarisme? La llei orgànica del règim electoral estableix en l'article 51.2 que la campanya electoral dura 15 dies, i en l'article 53 diu que no es poden realitzar actes electoralistes fora de la campanya. L'article 144.1 estableix que qui ho faci pot ser sancionat amb una multa de 180,30 € a 1.803,04 €, i l'article 151 diu que l'inici del procés sancionador es realitza a través de la llei d'enjudiciament penal, és a dir, que s'ha d'interposar una denúncia. Tinc la sensació que els polítics fa mesos que han començat la campanya electoral, perquè tot i que no han demanat el vot directament abans del dia oficial d'inici de campanya, des del mes de desembre, com a mínim, que dia sí dia també no han parat de llançar missatges clarament electoralistes. Totes les propostes del que passarà si guanyen les eleccions, les han formulades abans de l'inici de la campanya. I aquí no passa res!!! Potser perquè ningú s'atreveix a presentar la demanda judicial?Per altra banda, els ciutadans hem de circular per les carreteres a una velocitat determinada perquè si no l'autoritat competent ens sanciona, no es pot fumar en locals públics, no es pot donar un clatellot al nen perquè deixi de fer l'enze, no... Però els polítics fa mesos que van a més de 300 per hora i ningú s'atreveix a denunciar-los. Com podem confiar en uns dirigents que de manera sistemàtica infringeixen la llei que ells mateixos han aprovat? És cert que el càstig, una multa de fins a 1.803,04 €, no els suposa cap gran despesa, però i si tinguessin una denúncia per cada proclama electoralista prèvia a la campanya? Jo no ho faré per desconeixement del sistema judicial, però si algú s'hi atreveix, té tot el meu suport. Amb aquest panorama, demano el vot en blanc, perquè demostrarem la nostra educació democràtica i el nostre descontentament amb els actuals dirigents. O potser fóra millor la mirada punyent de la indiferència amb la negativa a exercir el dret electoral?
El Punt, 27 de febrer de 2008
Vicent Partal
Periodista
I d'això en diuen debat?
Allò que m'espanta més de debats com el que ens van oferir ahir Rajoy i Zapatero és que cap dels dos tinga la més mínima intenció de modificar el seu discurs. Un debat hauria de ser un diàleg, i a un diàleg hi vas amb la voluntat de posar a examen el que tu penses, fins o tot amb ganes que el contrincant et regale arguments que milloren el teu. Això era el que s'entenia abans per debat. Ara sembla que no.
Ara hi ha unes pautes que ho marquen tot i impedeixen fins i tot el moderador fer de moderador. Però més enllà de les pautes hi ha l'enfrontament a mort. És una guerra i no una confrontació civil. No es tracta de veure quines idees són les millors, sinó de saber qui enfonsa a qui. I no hi ha cap voluntat d'escolta. L'escolta queda substituïda per una amatent disposició a observar el contrari només pendent de per on l'enganxaràs per a fer-lo volar d'un bac. Hi ha uns arguments parats en papers més que treballats que els candidats escampen per la taula, i després d'això només esperen el moment de glòria: aquell en què poden ensenyar un powerpoint qualsevol mentre li diuen al contrincant, posant cara de restrenyiment, que menteix, i que "allò", aquell paper passat per una vulgar impressora, n'és la prova.
I d'això tan poc civilitzat en diuen debat i fan gran escarafall. I tots en parlem, i qui dia passa any empeny, i això cada vegada és més cru i tira més a restringir la pluralitat i fer escassa i prima la dissidència. ¿Han notat, parle d'això, que en aquestes eleccions el bipartidisme és tan espès que ja ni tan sols ens referim al PSOE i al PP sinó a Zapatero i a Rajoy?
Vilaweb, 26 de febrer del 2008
I d'això en diuen debat?
Allò que m'espanta més de debats com el que ens van oferir ahir Rajoy i Zapatero és que cap dels dos tinga la més mínima intenció de modificar el seu discurs. Un debat hauria de ser un diàleg, i a un diàleg hi vas amb la voluntat de posar a examen el que tu penses, fins o tot amb ganes que el contrincant et regale arguments que milloren el teu. Això era el que s'entenia abans per debat. Ara sembla que no.
Ara hi ha unes pautes que ho marquen tot i impedeixen fins i tot el moderador fer de moderador. Però més enllà de les pautes hi ha l'enfrontament a mort. És una guerra i no una confrontació civil. No es tracta de veure quines idees són les millors, sinó de saber qui enfonsa a qui. I no hi ha cap voluntat d'escolta. L'escolta queda substituïda per una amatent disposició a observar el contrari només pendent de per on l'enganxaràs per a fer-lo volar d'un bac. Hi ha uns arguments parats en papers més que treballats que els candidats escampen per la taula, i després d'això només esperen el moment de glòria: aquell en què poden ensenyar un powerpoint qualsevol mentre li diuen al contrincant, posant cara de restrenyiment, que menteix, i que "allò", aquell paper passat per una vulgar impressora, n'és la prova.
I d'això tan poc civilitzat en diuen debat i fan gran escarafall. I tots en parlem, i qui dia passa any empeny, i això cada vegada és més cru i tira més a restringir la pluralitat i fer escassa i prima la dissidència. ¿Han notat, parle d'això, que en aquestes eleccions el bipartidisme és tan espès que ja ni tan sols ens referim al PSOE i al PP sinó a Zapatero i a Rajoy?
Vilaweb, 26 de febrer del 2008
"Maragall ens hauria de votar si vol protestar"
Entrevista: Sebastià Llorach, candidat per Barcelona d'Escons Insubmisos (per Xavi Tedó)
PROTESTA · "Si obtenim un escó el deixarem buit, perquè se’ns vota per no anar-hi" ABSTENCIÓ · "Hauria de ser molt alta perquè fos efectiva" VOTAR · "El vot en blanc és simbòlic, nosaltres defensem el vot en blanc computable"
Si hi ha alguna candidatura atípica a Catalunya en aquests comicis és la d’Escons Insubmisos. El seu candidat és l’únic que vol obtenir un escó per no fer-lo servir. L’objectiu d’aquesta rebel·lió democràtica és deixar l’hemicicle mig buit, i no perquè ses senyories facin campana.
Què reclama el vostre partit?
Volem crear un forma de castigar els polítics en el seu conjunt representant democràticament els ciutadans no representats. Si obtenim un escó, el deixarem buit i no cobrarem la remuneració que ens pertoca. Només l’agafaríem perquè no anés a parar a un altre partit, però no aniríem al Congrés, perquè se’ns vota per no anar-hi.
Parlen de dissoldre’s també. Quan la llei electoral prevegi aquesta representació, abans no, perquè no serviria de res.
S’oposen a l’abstenció?
No és la millor opció. L’abstenció hauria de ser molt alta, d’un 80%, perquè fos efectiva. Tampoc defensem, però, que s’hagi de votar quasi de manera obligada, com una imposició.
Què els sembla el vot en blanc?
El vot en blanc és simbòlic, no té cap efecte, perquè no té representació. Nosaltres defensem el vot en blanc computable. Un escó buit té una força, perquè es fa visible a l’hemicicle.
Pasqual Maragall el reivindica.
Ell ha dit que votarà en blanc perquè no hi ha cap partit que el convenci. S’hauria d’haver dirigit a nosaltres, però sembla que els partits que no tenim representació no existim. Maragall ens hauria de votar, si vol fer un vot de protesta.
El vot nul no afavoreix els grans.
Ha sigut molt útil per demostrar la força d’un partit il·legalitzat. És millor que el vot en blanc, que afavoreix els partits grans en detriment dels petits, però costa saber per què s’ha produït.
Avui, 26 de febrer del 2008
PROTESTA · "Si obtenim un escó el deixarem buit, perquè se’ns vota per no anar-hi" ABSTENCIÓ · "Hauria de ser molt alta perquè fos efectiva" VOTAR · "El vot en blanc és simbòlic, nosaltres defensem el vot en blanc computable"
Si hi ha alguna candidatura atípica a Catalunya en aquests comicis és la d’Escons Insubmisos. El seu candidat és l’únic que vol obtenir un escó per no fer-lo servir. L’objectiu d’aquesta rebel·lió democràtica és deixar l’hemicicle mig buit, i no perquè ses senyories facin campana.
Què reclama el vostre partit?
Volem crear un forma de castigar els polítics en el seu conjunt representant democràticament els ciutadans no representats. Si obtenim un escó, el deixarem buit i no cobrarem la remuneració que ens pertoca. Només l’agafaríem perquè no anés a parar a un altre partit, però no aniríem al Congrés, perquè se’ns vota per no anar-hi.
Parlen de dissoldre’s també. Quan la llei electoral prevegi aquesta representació, abans no, perquè no serviria de res.
S’oposen a l’abstenció?
No és la millor opció. L’abstenció hauria de ser molt alta, d’un 80%, perquè fos efectiva. Tampoc defensem, però, que s’hagi de votar quasi de manera obligada, com una imposició.
Què els sembla el vot en blanc?
El vot en blanc és simbòlic, no té cap efecte, perquè no té representació. Nosaltres defensem el vot en blanc computable. Un escó buit té una força, perquè es fa visible a l’hemicicle.
Pasqual Maragall el reivindica.
Ell ha dit que votarà en blanc perquè no hi ha cap partit que el convenci. S’hauria d’haver dirigit a nosaltres, però sembla que els partits que no tenim representació no existim. Maragall ens hauria de votar, si vol fer un vot de protesta.
El vot nul no afavoreix els grans.
Ha sigut molt útil per demostrar la força d’un partit il·legalitzat. És millor que el vot en blanc, que afavoreix els partits grans en detriment dels petits, però costa saber per què s’ha produït.
Avui, 26 de febrer del 2008
Quim Monzó
Escriptor
[...] Casi que dan ganas de ir a votar. Pero ¿por quién que luego no vaya a la suya y te deje con un palmo de narices?
La Vanguardia, 25 de febrer del 2008
[...] Casi que dan ganas de ir a votar. Pero ¿por quién que luego no vaya a la suya y te deje con un palmo de narices?
La Vanguardia, 25 de febrer del 2008
Genís Sinca
Escriptor
La tesi Maragall del "vot en blanc" m'ha fet pensar en una escena electoral memorable, entre pare i fill, que vaig presenciar el 2001 en un col·legi públic romà, quan era corresponsal per a l'AVUI a Itàlia. El noiet, un fanciullo de 18-19 anys, desganat davant l'estesa atabaladora de butlletes dels partits, més de 40!, va dir al seu pare que votaria en blanc en senyal de protesta, que la política era una truffa (estafa) i que sempre guanyaven els mateixos. "Sei un deficiente!", l'increpà el pare, a l'estil més purament romà. "Et sembla poca l'oferta? -li deia-; el vot en blanc és un vot perdut, engloba un arc massa ampli de protesta, i tampoc no defineix la teva: ningú no sabrà de què et queixes exactament".
Mig convençut, però, el deficiente tampoc no sabia quin partit escollir, així que el pare s'oferí voluntariós a triar per ell (com sovint passa, per cert, amb molts avis i jovenets): pedagògicament, l'home posà una butlleta de Forza Italia al sobre del xicot. "Va fan culo, Berlusca!", protestà el noi. "Ah!", va fer el pare, amb satisfacció: "Almenys ara ja saps a qui no vols votar". Seguidament, va haver-hi un esvalot considerable a la sala, una mena de discussió veïnal animadíssima al voltant del futur del món i d'Itàlia. Al final, el noiet, després de repassar la variada gamma política que se li oferia, davant la desolació paterna va decantar-se pel "Partito Comunista Italiano Marxista-Leninista". Vaig seguir pare i fill a l'exterior del col·legi: "Almenys ara -exclamava l'home-, el meu fill ja no és un deficiente. Ara només és un imbecille".
Avui, 23 de febrer del 2008
La tesi Maragall del "vot en blanc" m'ha fet pensar en una escena electoral memorable, entre pare i fill, que vaig presenciar el 2001 en un col·legi públic romà, quan era corresponsal per a l'AVUI a Itàlia. El noiet, un fanciullo de 18-19 anys, desganat davant l'estesa atabaladora de butlletes dels partits, més de 40!, va dir al seu pare que votaria en blanc en senyal de protesta, que la política era una truffa (estafa) i que sempre guanyaven els mateixos. "Sei un deficiente!", l'increpà el pare, a l'estil més purament romà. "Et sembla poca l'oferta? -li deia-; el vot en blanc és un vot perdut, engloba un arc massa ampli de protesta, i tampoc no defineix la teva: ningú no sabrà de què et queixes exactament".
Mig convençut, però, el deficiente tampoc no sabia quin partit escollir, així que el pare s'oferí voluntariós a triar per ell (com sovint passa, per cert, amb molts avis i jovenets): pedagògicament, l'home posà una butlleta de Forza Italia al sobre del xicot. "Va fan culo, Berlusca!", protestà el noi. "Ah!", va fer el pare, amb satisfacció: "Almenys ara ja saps a qui no vols votar". Seguidament, va haver-hi un esvalot considerable a la sala, una mena de discussió veïnal animadíssima al voltant del futur del món i d'Itàlia. Al final, el noiet, després de repassar la variada gamma política que se li oferia, davant la desolació paterna va decantar-se pel "Partito Comunista Italiano Marxista-Leninista". Vaig seguir pare i fill a l'exterior del col·legi: "Almenys ara -exclamava l'home-, el meu fill ja no és un deficiente. Ara només és un imbecille".
Avui, 23 de febrer del 2008
Miquel Berga
Degà de la facultat d'Humanitats a la UPF
[...] El problema és que el concepte de «canvi» en les democràcies capitalistes dels nostres dies té unes limitacions evidents i els més escèptics donen per bona aquella pintada que els afeccionats al grafitti van fer popular a les parets de Londres dels anys setanta: «Si les eleccions canviessin realment les coses, les declararien il·legals». I malgrat tot això el sistema d'eleccions lliures segueix essent, indiscutiblement, el menys dolent de tots.
El Punt, 24 de febrer 2008
[...] El problema és que el concepte de «canvi» en les democràcies capitalistes dels nostres dies té unes limitacions evidents i els més escèptics donen per bona aquella pintada que els afeccionats al grafitti van fer popular a les parets de Londres dels anys setanta: «Si les eleccions canviessin realment les coses, les declararien il·legals». I malgrat tot això el sistema d'eleccions lliures segueix essent, indiscutiblement, el menys dolent de tots.
El Punt, 24 de febrer 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
